9.9.10

Història dels Mundials. Capítol 14: Itàlia 1990

L’Alemanya Federal havia perdut la final de l’anterior Mundial contra Argentina. Aquest cop, però, va poder revenjar-se. Els alemanys es van proclamar campions del món després de superar a Argentina amb un gol de Brehme, que va transformar un inexistent penal.

En les semifinals, Alemanya havia guanyat contra Anglaterra, al mateix temps que Argentina deixava fora a l'amfitriona Itàlia. D’aquest segon partit de semifinals tothom en recorda un acte protagonitzat per Maradona hores abans que es disputés: el ‘10’, que en aquella època jugava al Nàpols, va demanar als napolitans que se sentissin menyspreats per les regions del nord d’Itàlia que animessin a Argentina i no a la seva selecció, ja que el partit es va disputar a San Paolo, l’estadi del Nàpols.

Un altre fet remarcable sobre el partit que acabo de mencionar és que aquest es va decidir des dels 11 metres. I diuen que el porter argentí Goycochea, igual que ja havia fet en la tanda contra Iugoslàvia, va orinar per superstició abans dels llançaments.

I per si amb l’anterior anècdota no n’hi havia prou, en l’enfrontament entre Brasil i Argentina als vuitens de final, Bilardo, l’entrenador albiceleste, va incloure algunes ampolles amb un somnífer dins el cistell d’ampolles d’aigua del seu massatgista. Per distingir-les van utilitzar taps de dos colors diferents, de manera que els argentins agafessin sempre l’aigua. L’altre líquid era per oferir-lo als seus contrincants, i el brasiler Branco va picar. Potser és per això que la selecció brasilera va quedar eliminada.

Malgrat tenir recursos com aquest, en el partit inaugural, Argentina havia perdut de forma absolutament inesperada contra Camerun. De fet, els camerunesos van passar com a primers de grup, i posteriorment es van convertir en el primer combinat africà en arribar als quarts de final.

L’italià Schillaci va ser el màxim golejador del torneig, però va ser el seu company Walter Zenga qui va batre un autèntic récord. Aquest porter va estar 517 minuts imbatut. Per altra banda, Beckenbauer va convertir-se en el primer en guanyar un Mundial com a jugador i com a entrenador.

Pel que fa a Espanya, va caure eliminada contra Iugoslàvia als vuitens de final. I ja per acabar, dir que el porter xilè Rojas, en un partit de classificació per aquest Mundial, va simular haver estat ferit per una bengala quan en realitat s’havia tallat ell mateix amb una fulla d’afaitar.

10 comentaris:

Assumpta ha dit...

D'aquest Mundial recordo poca cosa... és estrany... però em sona això que dius de Maradona :-)

Ara bé, vols dir que això del somnífer no és una "llegenda"? Seria per expulsar-los "indefinidament" de les competicions... :-)

Sílvia ha dit...

Hola Albert!
Doncs no, crec que no és una llegenda. Aquest comentari l´he llegit alguna vegada més.
Salutacions

Albert ha dit...

@ Assumpta:
No, no és una llegenda. Branco es va trobar malament durant la resta del partit i anys més tard els propis integrants del planter argentí van reconéixer que havien fet això. Coses pitjors s'han vist.
Adéu!

Assumpta ha dit...

Apa doncs, què bèsties!! I en Branco no els va denunciar??

Jordi ha dit...

Aquest és el mundial en el que es va xiular l'himne d'Argentina i es veia, en primer pla, Maradona insultant a tota la graderia?

jordiasturies ha dit...

Anécdotas aparte, lo recuerdo como el Mundial más mediocre, aburrido e intranscendente, de todos los que he visto... incluso peor que el de este año, y eso ya es decir mucho. El mejor fútbol lo puso Camerún, que injustamente no pudo llegar a semifinales...

Anònim ha dit...

Això del final, el porter per què ho devia fer? Algun tema relacionat amb les assegurances? La vergonya de mostrar la realitat?

Noé Hernández ha dit...

La "gracia" de la selecció Argentina amb les botelles va ser vergonyosa: menys mal que després van perdre la final. Salutacions.

José Sellés ha dit...

Hola, a mi me faltaban cuatro años para nacer, asi que no lo viví.
Saludos desde
agolpedebalon.blogspot.com

Albert ha dit...

@ Assumpta:
Ell no ho podia demostrar, fins que anys més tard els propis autors ho van reconèixer. I aleshores ell ja estava retirat i crec que tot va quedar aquí.

@ Jordi:
Sí, és aquest.

@ Albert BiR:
Perquè estava cansat que li tiressin bengales al seu voltant, suposo.

@ tots:
Gràcies pels vostres comentaris.