1.4.09

Història dels Mundials. Capítol 2: Itàlia 1934

El 1934 va ser Itàlia qui va organitzar la Copa del Món. Ho va aconseguir gràcies a la influència del dictador Mussolini, que va ser una peça clau per que el seu país aconseguís el torneig. Però malgrat tot, Itàlia va haver de participar en les eliminatòries de classificació per aquesta. Va ser l’única vegada que l’amfitrió disputaria aquesta fase prèvia.
En aquest Mundial hi van participar molts més equips que en l'anterior, tot i que Anglaterra (l’inventora del futbol) tampoc no va voler participar-hi aquest cop. Uruguai va fer boicot a l’esdeveniment com a revenja del que havia fet Itàlia quan els uruguaians van ser els amfitrions.

Hi van participar 16 equips, que es van aparellar per disputar els vuitens de final. Tots eren europeus excepte Brasil, Argentina, EE.UU i Egipte.

Itàlia va acabar guanyant el Mundial amb una exagerada ajuda dels àrbitres. Mussolini, amb l’objectiu de fer propaganda del feixisme, no només va comprar els arbitratges, sinó que també va ordenar als jugadors que guanyessin el campionat. Va nacionalitzar de manera il·legal uns quants jugadors extrangers i va ordenar guanyar el Mundial als seus jugadors. No volia quedar malament malgrat no haver vist ni un partit de futbol abans d'aquest campionat.

La final la van guanyar contra Txecoslovàquia per 2-1.

Com a curiositats, només va haver-hi una sola expulsió en tot l'esdeveniment i el torneig es va retransmetre per ràdio en la seva totalitat per primera vegada. També cal afegir que com que no s’havia acordat res (suposadament) en cas d’empatar un partit, Itàlia va acabar eliminant als quarts de final a Espanya en un partit de desempat. A més, Argentina i Brasil van disputar el Mundial amb jugadors amateurs per problemes que ells mateixos s'havien creat.