15.4.14

Gerard Deulofeu és màgic: apareix i desapareix

Gerard Deulofeu, amb només 19 anys, va decidir que la Segona Divisió espanyola li quedava petita. D’altra banda, al primer equip del Barça hi havia overbooking d’extrems. Marxar cedit semblava la solució més beneficiosa, i així ho va fer el noi de Riudarenes, malgrat saber que els jugadors que abandonen el club blaugrana en forma de cessió no solen tornar.

El seu destí va ser l’Everton, un club prou petit com per tenir-hi minuts i prou gran com perquè aquests minuts fossin de qualitat. A més, l’entrenava Robert Martínez, que va prometre cuidar-lo, fer-lo jugar almenys el 50% dels partits i adaptar-lo a la versió anglesa de la filosofia blaugrana, basada en tenir la possessió de la pilota.

A l’inici, els fans de l’Everton tenien tants problemes per pronunciar “Deulofeu” que li acabaven dient “that Barça kid” o simplement “Geri” o “Gerry”. El fet que l’encarregat d’estampar les samarretes a la botiga de l’Everton escrigués malament el seu cognom sobre el número 10 heretat de Drenthe, tampoc no hi va ajudar. Mentrestant, Deulofeu va marxar amb l’equip a la gira pels Estats Units. Va debutar en un amistós contra el Madrid i, al descans del partit següent, contra el València, va rebre el primer toc d’atenció de l’entrenador: li mancava sacrifici a l’hora de defensar.

“Come on Gerry lad”, va cridar més d’un des de la secció visitant de l’Emirates Stadium, veient que Deulofeu entrava al terreny de joc amb un 1-0 en contra. El jove català va trigar escassos minuts a marcar un golàs que situava l’empat al marcador i ho va celebrar fent la seva característica metralleta. Segons després, un munt de gent vestida de blau va començar a cantar una versió de ‘It’s magic - Pilot’, que deia “It’s magic, you knoooooow, Gerard Deulofeyooooohhh”. Per la il·lusió que va despertar el seu fitxatge, Deulofeu ha tingut els aficionats a la butxaca des del primer dia.

No obstant, el gol contra l’Arsenal va provocar elogis desmesurats cap a Deulofeu per part de la premsa barcelonina. Dic “desmesurats” perquè fins aleshores el jove català no havia fet res de l’altre món i un simple gol (d’acord, era un golàs al camp d’un gran equip) va servir d’excusa perquè ocupés portades i es digués que la temporada que ve tindria una plaça assegurada al Barça. El “boom Deulofeu” era precipitat.
En realitat, des del començament de la Premier League, la titularitat de Pienaar i Mirallas no va perillar en cap moment, perquè eren dos jugadors molt més fiables i consolidats. Deulofeu, que tenia ganes de menjar-se el món i que segurament no havia previst passar tant de temps a la banqueta, va saber ser pacient.
Robert Martínez l’encoratjava repetint de cara al públic que s’estava adaptant al futbol anglès molt ràpid i que no trigaria a tenir oportunitats. I certament, de mica en mica, Deulofeu va anar entrant en la dinàmica de les rotacions, disputant partits de copa i força trams finals dels partits de lliga, amb alguna titularitat espontània.
El gironí va jugar per la banda dreta de l’atac i a vegades també per l’esquerra, però les seves actuacions eren un pèl agredolces, més endavant veureu per què.

Malauradament, poc temps després del gol a l’Arsenal, Deulofeu va patir una lesió muscular que el va tenir fora dels terrenys de joc durant un parell de mesos. Va poder aprofitar per tornar a Barcelona i retrobar-se amb familiars i excompanys mentre es recuperava a les instal·lacions del Barça, però el seu progrés va patir una forta frenada en un moment decisiu.

Des que va retornar de la lesió, Deulofeu ha tingut més minuts i ha anat deixant pinzellades de la seva enorme classe. Electricitat, conducció en carrera, arrencada en estàtic i un potent xut. Sempre que el català rep la pilota s’intueix perill; té unes habilitats que el fan únic a l’hora de superar els defenses. Només Muniesa (Stoke) va saber aturar bé les seves envestides, perquè ja el coneixia des de feia temps.
No obstant, malgrat reunir totes aquestes característiques, Deulofeu no ha estat titular regularment, perquè encara és massa intermitent. Apareix, desapareix i torna a aparèixer amb molta facilitat. És el que té ser màgic. Ha de ser més constant. Té un físic capaç d’aguantar 90 minuts esprintant, però només sembla decidit a córrer en atac. També li falta decidir millor, triar l’alternativa més òptima, entendre més el joc.

En diverses ocasions passa molts minuts sense rebre ni una sola bola i, quan la rep, sembla voler compensar els “minuts d’absència” fent una jugada personal. Intenta l’1 contra 1 amb valentia davant els seus marcadors, però sol pecar d’algun dels següents errors:
1) Després de driblar diversos jugadors arriba a la línia de fons i, enlloc d’aixecar el cap i buscar la passada de la mort, xuta al primer pal, pràcticament sense mirar, i el porter gairebé sempre s’acabava apoderant de l’esfèrica.
2) Es crea posicions de xut, però no aprofita prou el seu bon cacau, perquè acaba xutant massa fluix o perquè vol fer un dribbling de més.
3) Perd moltes pilotes, de vegades fins i tot en tres jugades consecutives. Freqüentment té companys desmarcats a la vora però prefereix complicar-se la vida.  

Amb el temps ha anat entenent-se cada cop més amb els seus companys, buscant la paret amb algun d’ells o donant la pilota a un Seamus Coleman que està cansat de doblar-lo infructuosament per la banda. Això sí, el marge de millora segueix sent molt gran.

Pel que fa a les seves centrades, encara que llançant còrners es quedi curt massa sovint, aquestes poden arribar a ser molt tenses i precises. El problema el té més aviat en la passada en curt: no les falla per manca de tècnica, sinó per manca de concentració.

El que he mencionat fins ara són bàsicament les seves virtuts i els seus defectes a l’hora d’atacar, però el seu taló d’Aquil·les és la defensa. Entenc que en totes les categories del Barça, el fet de ser el millor de l’equip ha fet que tota la vida s’hagi permès el luxe de no defensar. Però a la Premier aquest luxe no se’l pot permetre ningú, i Deulofeu queda retratat cada cop que ha de dur a terme aquesta tasca. Gairebé sempre comet algun d’aquests errors:
-Perd la pilota i es queda quiet, lamentant la seva mala jugada.
-Perd la pilota (ell o algú del seu equip), fa un intent de persecució del rival, però de seguida se’n cansa i acaba fent el replegament caminant, com qui passeja per Sefton Park.
-L’Everton està tancat al seu camp per defensar una jugada i ell no té clar on s’ha de situar ni a qui ha de marcar.
-Hi ha una pilota dividida i no la lluita, ni per dalt ni per baix. Això es fa especialment notori quan la pilota va per l’aire: Deulofeu ni tan sols salta. Tot el que té de valent quan té la pilota als peus, ho té de poruc quan ha de lluitar una bola. 

Malgrat tot, tinc l’esperança que d’aquí un temps ho acabarà donant tot en el treball defensiu. Té un llarg camí per recórrer, però confio que algun dia només li mancarà corregir aspectes purament tàctics. De moment ja li hem vist fer més d’una falta tàctica, d’aquelles ben fetes per tallar el contraatac rival.

Què més ha de millorar Deulofeu?
Crec que ha d’entendre que només té 20 anys i que, per molt ambiciós que sigui i per moltes ganes que tingui de triomfar, encara ha de menjar moltes sopes. Possiblement Deulofeu esperava jugar molts més minuts, però ha d’entendre que no cada dia pot ser titular i que no cada dia que sigui titular jugarà els 90 minuts. En el seu dia Messi havia de veure com qui jugava era Giuly i no ell. Ludovic Giuly!!! Cada cosa al seu moment; ha de ser pacient.

Té prou nivell per jugar al Barça?
Jo crec que sí, però a hores d’ara no per ser-hi titular. No obstant, si millora tots els aspectes als quals he fet referència prèviament, no hi haurà qui l’aturi. Amb una davantera formada per Adama-Messi-Deulofeu, si els dos extrems maduren com cal, veurem un espectacle digne de la sèrie “Campeones: Oliver y Benji”.

On crec que hauria de jugar l’any que ve, aleshores?
Per seguir progressant, Deulofeu ha de jugar. Al Barça o on sigui. Per tant, si l’entrenador del Barça l’ha de desconvocar cada dos partits com ha passat amb Cuenca, Tello o Afellay aquest any, el millor és que segueixi cedit a l’Everton. En canvi, si l’entrenador del Barça està disposat a atorgar-li el rol de “primer recanvi”, potser el millor és que es quedi al Camp Nou i vagi entrant progressivament des de la banqueta.

Quin tipus de partits el beneficien?
El jove de Riudarenes pot ser útil per jugar qualsevol tipus de partits, només faltaria, però crec que pot ser especialment útil en aquells enfrontaments on el rival es tanca a la seva àrea, ja que el seu 1 contra 1 i el seu xut poden ser clau per fer caure les muralles adversàries. Per la seva velocitat i determinació quan té la pilota també és un jugador ideal per sortir al contraatac, tot i que això al Barça no es porta gaire.

Quin risc té que es quedi?
Més enllà de la falta de minuts, el que pot passar molt fàcilment és que el públic blaugrana el xiuli al cap de pocs dies. Els “tribunerus” del Camp Nou, que en són molts (potser fins i tot la majoria) i no seuen només a tribuna, no estan per tonteries. L’aficionat mitjà que assisteix a l’Estadi freqüentment jutja els jugadors més pel seu aspecte que per les seves actuacions. I els jugadors que desprenen una sensació de passotisme són sovint el blanc més fàcil per a les crítiques. Hi ha gent del Barça que no ha suportat mai Valdés senzillament perquè “és un quillo”, que troba que Pinto és dolent només perquè “on va amb aquestes trenes?” o que no va tenir cap problema amb que marxés Giovani Dos Santos perquè “aquest nen va de xulo”. Per altra banda, Rexach i Cesc segur que tenen comptats quants cops han estat xiulats per ser uns ganduls.
Per tant, em temo que el dia que arribi un noi rapat pels cantons, lluint unes canyelleres amb una bandera espanyola, que se sacrifica poc en defensa i que perd pilotes amb facilitat, tindrà tots els números de ser xiulat.

L’any d’Erasmus és a punt d’acabar i cal decidir el futur de Gerard Deulofeu. Passi el que passi, jugui on jugui, crec que ha de saber que en realitat el futur el té a les seves mans. Del seu esforç i de la seva mentalitat dependrà que acabi aixecant una Pilota d’Or o que acabi sent DeuBLUFeu. D’ell dependrà aparèixer constantment o desaparèixer per sempre. És el que té ser màgic.

10.9.13

La via catalana

La Diada nacional de Catalunya, l’11 de setembre, sol servir d’excusa per debatre si Catalunya ha de ser independent o no. Quan ofereixo la meva visió política a algú que sap com m’agrada el futbol, sovint m’acaben fent la següent pregunta: “i quina lliga jugaria el Barça si Catalunya tingués un Estat propi?”.

La pregunta no m’agafa mai per sorpresa perquè, no ens enganyem, saber on jugaria el Barça és el primer aspecte que vaig tenir en compte abans de decidir si volia o no la independència de Catalunya.

La meva resposta és la següent: si (és un “si” condicional, per introduir una situació hipotètica) Catalunya és algun dia independent, el Barça hauria de jugar una lliga catalana de nova creació.

Aquesta nova lliga catalana seria, parlant clar, una merda. Però només al principi. El Barça jugaria els caps de setmana contra Girona, Sabadell, Sant Andreu, Espanyol, Badalona, l’Hospitalet, Reus, Llagostera i altres equips actualment igual de fluixos. No obstant, el poder adquisitiu d’aquests clubs aniria creixent al llarg dels anys, i els jugadors del futbol formatiu d’aquests equips ja no marxarien tan fàcilment al Barça, que avui dia els absorbeix tots juntament amb l’Espanyol. Potser els joves talents primer esperarien una oportunitat al seu club modest, perquè ho tindrien més fàcil per jugar a 1a Divisió. I això restaria poder a Barça i Espanyol i les forces s’anirien equilibrant.
També cal tenir en compte que no cal que la lliga sigui de 20 equips. Potser és millor que n’hi hagi 10 i fer dues voltes.

I a mesura que aquesta lliga anés guanyant nivell (a llarg termini, és clar), les televisions pagarien més diners per retransmetre’n els partits, la UEFA oferiria més places per accedir a la Champions i a l’Europa League, la lliga  podria passar de 10 a 18 equips, etc. Ah, i ja veuríeu com tots aquests que no han anat mai a veure un partit de l’equip del seu poble, si aquest passés a formar part de la primera divisió de Catalunya, de sobte en serien fans incondicionals.

Un altre punt a tenir en compte és què passaria amb la rivalitat Barça-Madrid i amb tot el moviment econòmic que genera aquest partit. Jo crec que no passaria res, sempre que s’actués correctament. Per exemple, es podria disputar un minitorneig oficial al millor de 7 partits, de manera que qui en guanyés 4 fos campió. Els primers anys, el Barça donaria molta més importància a aquest torneig i a la Champions que no pas a la lliga catalana, que fins i tot la podria jugar amb el filial. Però insisteixo, a llarg termini no tindria per què ser així.
Cal tenir en compte que aquest minitorneig que proposo el porten demanant molts aficionats dels 18 equips restants de l’actual lliga espanyola. O no heu sentit mai “que Barça y Madrid se vayan a jugar su propia liga y nos dejen en paz”?

Més qüestions: tots els equips catalans estarien d’acord amb aquesta nova lliga catalana o preferirien seguir vinculats al campionat espanyol? Jo entenc que seria absurd que els equips catalans preferissin seguir vinculats a Espanya, perquè per ells seria l’única opció de jugar a primera divisió, amb l’al·licient de poder disputar competició europea. L’únic dubte raonable seria l’Espanyol, que amb el nom ja ens ho diuen tot i potser preferirien salvaguardar el seu honor abans que disputar la Champions.

I què passaria amb la Lliga espanyola? Aquest punt als catalans no ens hauria de preocupar massa, però crec que si bé amb la fuga del Barça perdria molt nivell, al llarg dels anys acabaria revifant, pels mateixos motius que els equips catalans creixerien.

Però cal tocar de peus a terra i, malgrat tot el que s’ha exposat en aquest post, sóc força pessimista. No crec que s’arribi a jugar mai aquesta lliga catalana. De fet, el més probable és que passi una d’aquestes 3 coses (per ordre):
1) Catalunya no serà mai independent: tema solucionat, doncs.

2) Catalunya serà independent, però el Barça seguirà jugant la lliga espanyola. És el que va dir Rosell que passaria quan li van preguntar sobre el tema, i és una resposta coherent si tenim present que el futbol és un negoci. A nivell purament econòmic, segurament el millor pel Barça és continuar vinculat a la lliga espanyola. I naturalment, per a la lliga espanyola, el millor és que el Barça hi sigui present.
Aquesta opció no m’agradaria, perquè si el Barça ja és odiat en gairebé tots els camps de primera per ser un equip català, no vull ni pensar què ens farien si fos un equip d’un altre país. D’altra banda, trobo una mica absurd que hi hagi equips d’un país jugant en altres federacions, com el Mònaco o el Swansea.

3) Es crearà una lliga europea, independentment de si Catalunya disposa d’un Estat propi o no. Seria com una Champions però en format lliga. Fa molt de temps que se’n parla, però té pinta que es quedarà en no res. Personalment, la idea m’agrada sempre que NO sigui una cosa tancada tipus NBA, on no hi ha ascensos ni descensos.

P.D. M’han convidat a participar en la cadena de blogs, que és com la via catalana però a nivell virtual. Enlloc de donar la mà a algú, es penja l’enllaç d’un dels blogs participants. Així doncs, us enllaço amb el blog “Intents”.

14.7.13

1899 interrogants

La millor primera volta de la història de la Lliga, 100 punts en total, rècord golejador, primers classificats i màxima diferència històrica respecte el segon classificat. I en les altres dues competicions, vius fins les semifinals. No era fàcil que el Barça aconseguís tot això just després que el millor entrenador que ha passat mai per Can Barça deixés el club. Tampoc no era fàcil fer-ho quan el nou entrenador va haver de ser fora durant uns mesos per tractar-se una dura malaltia. En aquest sentit, és impossible no qualificar la temporada 2012/13 com a molt satisfactòria.

Malgrat tot, aquesta temporada ha deixat molts culers amb un regust agredolç. No és que siguem molt exigents (que també), sinó que no tenim clar que en una sèrie d’assumptes es triés el camí més adequat pel futur de l’entitat, al mateix temps que lamentem una sèrie d’errors i tenim un munt de dubtes sobre diverses situacions que s’han produït al llarg del curs. Començarem per l’àmbit purament esportiu: per què el Bayern ens va donar un bany tant a l’anada com a la tornada de les semifinals de la Champions? Per què no es va sortir en cada partit amb la mateixa empenta que el dia de la remuntada contra el Milan? Per què Cesc només va jugar bé durant el primer tram de la temporada? Per què Bartra i Montoya no van gaudir de més minuts tot i haver complert en cada una de les seves poques actuacions? Per què alguns van suar més sobre l’autocar descapotable de la rua que sobre el camp? Per què es va seguir apostant per Pedro quan qui marcava la diferència era Tello? Per què Alexis no en fotia ni una a dins? Per què es va gestionar tan malament la lesió de Messi en el tram final de la temporada? Per què Xavi s’encaparrava en jugar amb la selecció espanyola per després dosificar-se amb el Barça? Per què ningú no es van adonar que Song no era un bon central abans de fitxar-lo? Per què cada any s’ha d’improvisar en la línia defensiva, arribant a jugar fins i tot amb 4 laterals?

Però les incògnites més significatives han anat sorgint fora del terreny de joc. Aquesta temporada una ciutat nord-americana ha tingut un protagonisme especial pel barcelonisme: Nova York. És la ciutat que va triar Guardiola per exiliar-se. Una ciutat ideal per desconnectar: moderna, segura, agradable i amb escàs interès pel futbol. No obstant, l’altre dia Guardiola ens va deixar clar que un conjunt de persones, concretament l’actual Junta directiva del Barça, no el van deixar desconnectar tant com ell desitjava. En Pep pot tenir les seves manies i els seus interessos, però només cal revisar les hemeroteques per apreciar que ja fa temps que alguns van engegar el ventilador de la merda i el van orientar cap al pis amb vistes a Central Park on residia Guardiola.
Curiosament, Nova York també va ser la ciutat triada per Tito Vilanova per seguir el seu tractament contra el càncer, mentre Jordi Roura feia mans i mànigues per intentar que l’equip no notés l’absència del seu líder. Els principals interrogants que van sorgir en relació amb l’estada de Tito a “The Big Apple” són els següents:
El primer: van aprofitar per veure’s Tito i Guardiola? Sembla ser que sí, però en tot cas Tito va admetre posteriorment que la seva relació d’amistat amb Guardiola s’havia refredat “a causa de la distància”.
I el segon interrogant: què es va acordar durant la reunió que van mantenir Rosell, Bartomeu i Tito a Nova York i, sobretot, per què a última hora es va decidir que Andoni Zubizarreta no hi participés?
El director esportiu del club no va ser un dels protagonistes d’aquesta reunió que oficialment havia de servir per planificar la temporada 2013/14, però durant l’any ha estat el focus d’atenció en altres aspectes. Per exemple, a l’hora d’explicar per què Abidal no seguiria al club. Li preguntessin el que li preguntessin, Zubizarreta tocava el violí, de manera que no es van fer públics els motius reals de la marxa del jugador francès. Ai, si en els propers mesos Abidal juga uns quants partits amb el Mònaco...
Però parlant de Zubizarreta, per surrealista, la seva dimissió: aquesta no va ser acceptada per la Junta directiva, que per mantenir Zubi va haver de renovar Albert Valentín, un home que tenia un peu i mig fora del club, acusat d’haver comès irregularitats amb fitxatges del Barça ‘B’ i de l’equip juvenil.

Malauradament, les situacions pintoresques patides pel Barça durant la temporada no acaben aquí. Per què Puyol no va voler donar la cara fins a final de temporada per explicar el mal tràngol que li havia fet passar el seu genoll? Per què Valdés no va deixar més clar abans que pretenia continuar l’any que ve, i així evitar les especulacions que el situaven a l’Arsenal o al Mònaco aquest mateix estiu? Per què Adriano va ser renovat, quan ha passat més temps estirat al llit de la infermeria que no pas amb la pilota als peus? Per què es va permetre a Jordi Alba disputar amb Espanya dues competicions (Eurocopa i Jocs Olímpics) en un sol estiu? Per què Jonathan Dos Santos no va voler abandonar el club tot i saber que amb prou feines tindria minuts?
Un altre interrogant és la famosa prima d’1 milió d’euros que suposadament es va concedir als jugadors per haver aconseguit els 100 punts a la Lliga. De debò van arribar a cobrar aquesta xifra?

I encara tenim més maldecaps. Fa pocs dies vam haver de veure com Villa marxava a l’Atlètic de Madrid per una quantitat irrisòria,  i actualment estem pendents del “cas Thiago”. Aquest futbolista havia de ser l’amo del mig del camp del Barça durant els propers 10 anys, però aprofitant una clàusula que s’hagués desactivat donant-li més minuts, podrà marxar per només 18 milions d’euros. Que se l’endugui el Bayern o el Manchester United, és secundari, el que realment compta és que no seguirà al Barça.

Mentrestant, la persona que havia d’aixecar les catifes del club i que es presentava com la gran aglutinadora del barcelonisme sota el lema “Tots som el Barça”, està resultant fer tot el contrari. Sandro Rosell, a part d’actuar sovint amb ànim de revenja contra els anteriors dirigents, no està oferint la transparència que havia promès. Sinó, per què encara no ha sortit a explicar fil per randa on va anar cada un dels milions pagats per Neymar? Per què ens hem d’assabentar a través de la premsa brasilera que el pare del jugador brasiler ha cobrat 40 milions d’euros pel seu traspàs?

Però la pèrdua de credibilitat de Rosell i de la Junta Directiva es deu, sobretot, a la tornada (encoberta) dels violents a l’Estadi. Uns violents que havien desaparegut del Camp Nou gràcies a l’esforç de l’anterior president, a qui fins i tot van arribar a amenaçar de mort. A més, els “nois molt macos” obtenien entrades per 10€, un preu clarament inferior al que pagaven els culers que compraven les entrades a les taquilles.

Per sort, el Barça ‘B’, ha funcionat. Ah, no, tampoc...
Que renovés Eusebio no s’ho explica ningú. Com tampoc no s’expliquen fitxatges com els dels portuguesos Cá i Ié, inèdits durant pràcticament tot l’any.  La sensació és que el filial cada cop té una funció menys formativa i que ja no es confia en el planter com es feia abans. Només cal veure les cessions de Deulofeu o Rafinha.

Així doncs, com hem vist, el futur en clau blaugrana és, si més no, preocupant. Els gols de Neymar i la reforma del Camp Nou serviran com a cortina de fum, però, per si de cas, cordem-nos el cinturó... que tot apunta que patirem turbulències.

La intenció era que aquest escrit fos un resum crític de la temporada futbolística del Barça i no em vull allargar més del compte. No obstant, abans d’acabar m’agradaria fer un breu recordatori d’altres esdeveniments que s’han produït durant l’any i que no ens haurien de passar per alt: Messi ha guanyat la seva quarta Pilota d’Or, mentre alguns s’han inventat rècords d’un tal Chitalu per desprestigiar-lo; Laporta s’ha cansat de fer de polític i no descarta tornar a presidir el Barça; una sèrie de periodistes que no han vist mai un partit sencer de la Bundesliga ens han volgut fer creure que és la millor lliga del món; l’estàtua de Colom s’ha vestit de blaugrana; hem sabut que l’empresa de detectius Método 3 va treballar pel Barça entre 2006 i 2010; hi ha hagut un “babyboom” al vestidor blaugrana; s’ha cridat “Independència” al minut 17.14 de cada partit; Mourinho ha abandonat el Madrid creient que ha trencat amb l’hegemonia del Barça;...

22.12.12

Em dono de baixa



Fa uns 10 anys que llegeixo, dia sí dia també, un diari esportiu: el Mundo Deportivo. El meu pare el comprava anant a la feina i quan tornava a casa, fins i tot abans de saludar-lo, ja li estava demanant que em donés aquest diari. Em permetia estar informat de tot el que envoltava el Barça en un moment on amb prou feines sabia fer anar Internet. La meva dèria per llegir una trentena de pàgines dedicades al meu equip s’accentuava a l’estiu, quan no hi havia lliga i necessitava urgentment lleugeres dosis de Barça. Quan vaig fer 18 anys, gràcies a la Generalitat de Catalunya, que volia promoure la lectura, em vaig subscriure a aquest diari de forma gratuïta durant un trimestre. No hi havia res com llegir el diari encara amb pijama mentre esmorzava. Aquesta subscripció s’ha allargat (pagant) fins ara, que tinc 20 anys. Clarament sortia molt més barata la subscripció que no pas comprar-lo al quiosc els 365 dies de l’any.

Però actualment me n’he cansat. Ja no gaudeixo llegint-lo, ja no obro les primeres pàgines amb il·lusió. No sé si aquesta fatiga es deu a la davallada del nivell del periodisme esportiu més comercial o si això ha estat sempre així i ara (per fi?) he madurat. O qui sap si és només quelcom temporal. El cas és que tinc previst donar-me de baixa de la subscripció, o almenys no renovar el contracte quan m’ho ofereixin d’aquí a escassos mesos. Hi ha cops que ja em poso de mala llet només veure la portada, especialment quan hi surt un Neymar de qui només parlen quan marca gols, però sobre qui callen quan l’expulsen absurdament. Quan hi ha ‘virus FIFA’ i no tenen res a dir, enlloc d’ampliar amb altres esports o equips o senzillament fer menys pàgines, sembla que ens trobem en el dia de la marmota: dues pàgines per Neymar (o possible fitxatge estrella de torn), 4 estadístiques que treuen de la seva base de dades, 6 fotografies sobre l’entrenament de la selecció, algunes declaracions de futbolistes (solen ser tòpics), un famós valorant qui mereix la Pilota d’Or, un parell de pàgines criticant el Madrid d’una forma molt subjectiva i dues pàgines més per a l’Espanyol (més per cortesia que per altra cosa). La resta és publicitat, articles d’opinió sovint poc rellevants i una vinyeta gairebé sempre ensopida i previsible. Tot això sense comptar amb l’autobombo que es fan, sigui sobre el tema que sigui: disparen 1000 rumors i 999 són falsos, però si n’hi ha un sol de cert es pengen la medalla i escriuen: “Como ya avanzó Mundo Deportivo...”. Amb dos collons.

Si el problema fos exclusivament de Mundo Deportivo em passaria a l’Sport i em quedaria tan ample, però la competència és igual o fins i tot més lamentable. La premsa esportiva, a nivell general, viu un moment molt crític. Ha de ser difícil ser periodista avui en dia, perquè tal i com ho veig jo, estan molt pendents que no els facin fora, cobren una misèria, estan sotmesos a la influència de tot tipus d’interessos (la qual cosa redueix la seva llibertat i creativitat) i els clubs cada cop són més hermètics (en part per culpa de la pròpia premsa). Però la manca de rigor, el fet d’esperar la notícia enlloc d’anar-la a buscar o el circ que han muntat alguns sovint no tenen res a veure amb els punts exposats anteriorment. En el seu moment ja em vaig cansar dels “Deportes Cuatro” dels Manolos i no cal dir que no he aguantat mai més de 2 minuts veient “Punto Pelota”. L’altre dia, quan es va saber la recaiguda de Tito Vilanova, la majoria de periodistes demanaven respecte i confidencialitat, però al mateix temps el mitjà on treballen anava publicant dates i hores errònies sobre el moment en el qual seria intervingut l’entrenador del Barça. Per citar un altre exemple, durant uns dies semblava més important tenir el rècord de gols en un any natural que no pas seguir líders a la Lliga. Per tots és sabut que els hooligans utilitzen l’excusa del futbol per fomentar la violència, i que al cap i a la fi els és igual si el seu equip juga amb 3-4-3 o amb porter-davanter, sempre que el seu fetge estigui ben satisfet i puguin generar un ambient de pànic. Però ara tenim un fenomen pitjor: els “neohooligans”, que al meu entendre són aquells que utilitzen el futbol simplement per discutir si Piqué ha d’estar amb Shakira o no, o si Messi celebra els gols amb Villa, sempre des d’un punt de vista subjectiu, pràcticament amb la bufanda del seu equip lligada al coll. Està bé informar de tot tipus de detalls, sempre i quan aquests no deixin de ser detalls. Però la polèmica i els rumors generen ingressos i qualsevol petit detall es magnifica, deixant pràcticament en un segon pla el que és l’esport en si.

És per això que no m’estranya que cada cop els clubs vulguin aïllar més els seus futbolistes dels mitjans de comunicació. Perquè a més a més, alguns pretenen fer la seva feina sense donar res a canvi (només cal recordar el rebombori de les ràdios per poder entrar als estadis). Primer et manipulen unes declaracions i després et demanen que els atenguis al finalitzar el partit. És cert que sense la premsa el futbol no seria un esport tan massiu. També és cert que molts jugadors/entrenadors/directius l’han utilitzat per netejar la seva imatge. Però els temps han canviat. Ara un futbolista per fer declaracions no necessita cap micròfon, sinó només un telèfon mòbil o un ordinador: fa un tuit o un comentari al Facebook i ja està. Els periodistes reclamen que es facin més rodes de premsa, quan realment el futbolista hi té poc a guanyar fent-la. El que digui pot tenir moltes repercussions negatives i ha d’anar amb peus de plom. D’aquí venen les seves respostes en forma de tòpic, més enllà que molts futbolistes tinguin una capacitat d’oratòria bastant limitada.

En clau Barça, els mitjans de comunicació no han d’oblidar que si bé Barça i premsa depenen l’un de l’altre com a conjunt, no és així a nivell individual. És a dir, el Barça podria viure sense Mundo Deportivo, però Mundo Deportivo no podria viure sense el Barça. El club té la paella pel mànec, i fins i tot té un canal de televisió propi (a part de TV3, vull dir) i una revista per fer-se difusió. Per tant, si el club no ofereix prou rodes de premsa, crec que el més raonable és acatar-ho. I després hi ha l’altra queixa per part dels professionals de la informació: “És que els jugadors ara només parlen després de rodar un anunci de la marca QUE ELS PAGA”. És clar, només faltaria. Però ells enlloc de boicotejar aquests actes en fan difusió i ajuden a cavar la seva pròpia tomba.

Mourinho sempre deia que el que més admirava d’Anglaterra era que els partits només duraven 90 minuts; amb prou feines hi havia prèvia o postpartit a nivell mediàtic. Deixant de banda que és una frase força hipòcrita tenint en compte com se serveix ell de la premsa, tenia tota la raó. Perquè ni tan sols hi ha diaris esportius allà; tenen revistes mensuals. No necessiten omplir 20 pàgines d’un sol club cada dia, i per tant no tenen la necessitat de treure notícies del no res.

Entenc perfectament que això és un negoci i que s’han de vendre com més exemplars millor. I si tot això té èxit és perquè a la gent ho compra. En aquest sentit, res a dir, però que no comptin amb mi a partir d’ara. Els 3 o 4 bons articles que hi ha cada dia a Mundo Deportivo o les escasses primícies que puguin tenir no em compensen el temps ni els diners invertits. Per estar informat tiraré de les pàgines web i de Twitter. I si alguna cosa m’ha d’arribar a casa, que siguin edicions com “Proyecto Panenka”, una revista que fuig de les polèmiques diàries i se centra, amb entrevistes i relats històrics, en aquest esport sense el qual la nostra vida no tindria cap mena de sentit.

7.9.12

Iniesta, l’exemple a seguir

Sóc totalment contrari als premis individuals en els esports col·lectius. Sobretot no m’agraden els que depenen d’una votació. Sovint els comitès no han observat bé tots els candidats abans de triar, els interessos econòmics són a l’ordre del dia, no es pot valorar igual un porter que un davanter, un jugador no funciona sense un equip darrere i el fet d’haver guanyat títols o no condiciona totalment la votació. Per més inri, l’altre dia vèiem com Xavi i Casillas eren guardonats amb el premi Príncep d’Astúries en una candidatura conjunta (sí, conjunta! I només ells dos!). Una farsa, vaja. Per altra banda, a la pregunta “si fundessis un club de futbol i tots els jugadors fossin molt dolents, però poguessis afegir-hi un jugador de primer nivell, amb quin et quedaries?”, jo sempre responc Messi. Però malgrat aquests dos aspectes que acabo d’exposar, crec que seria un error no aprofitar l’elecció d’Iniesta com a millor jugador d’Europa per fer-li un petit homenatge al Racó Blaugrana.

Fa molts anys Guardiola va dir que a ell el retiraria Xavi, però que Iniesta els retiraria a tots dos. De moment només s’ha complert part de la seva profecia, però encara es pot complir del tot. En qualsevol cas, Iniesta és infinitament millor amb Xavi al costat i viceversa. Seguint amb els elogis de Guardiola al jugador manxec, un dia va comentar que Iniesta, a part de ser un brillantíssim jugador, també era un exemple fora del camp perquè no porta pentinats estranys (tampoc té massa cabell), no llueix tatuatges, no té mai cap queixa,... Jo hi afegiria que intenta parlar en català i que és un tipus familiar i centrat: casat, amb una filla, amb les seves bodegues, etc (del seu oncle, però, millor no parlar-ne). Dins del camp, ja el coneixem tots: malgrat la seva lentitud, dribla com pocs, condueix la pilota com si la portés amb un stick d’hoquei, se sacrifica en defensa i fa jugar a la resta repartint passades per a tothom com si fossin gelats Kalise. Tot això fa que pugui actuar en moltes posicions: com a pivot, com a interior, com a mitjapunta i com a extrem. Un clar exemple de la seva qualitat el trobem a la final de Roma de 2009: molt bo has de ser perquè un entrenador, sabent que no pots xutar perquè corres el risc de lesionar-te de molta gravetat, et posi de titular en un partit d’aquesta magnitud. Aquell dia, Iniesta no només va jugar, sinó que va oferir un recital.
Parlant de xutar, el seu xut no és gran cosa. De fet, sovint sembla que prefereixi entrar amb la pilota als peus dins la porteria per estalviar-se el xut. Però fins i tot aquest defecte és capaç de suplir quan veu que té el partit a les seves botes, en els moments decisius. Sinó, que ho preguntin als aficionats del Chelsea o a qualsevol holandès.

Hi ha gent que diu que el seu afany per fugir del protagonisme l’ha perjudicat, perquè podria haver fet més anuncis i perquè se l’hagués tingut més en compte a l’hora d’entregar premis individuals. Però Iniesta acaba sent el centre d’atenció fins i tot sense voler-ho, en part, precisament per ser un campió humil. La dedicatòria a Jarque després de marcar en la final del Mundial del 2010 ho resumeix tot.

Per tot plegat, m’alegro que Iniesta pogués recollir un premi individual, perquè de motius en tenia de sobres. De fet, ni tan sols a la gala de la UEFA va deixar de ser qui és, un tipus correcte, amable, tímid i força inexpressiu (no pot dir el mateix CR7, que feia unes cares...). I un cop va tenir el trofeu a les mans, com no podia ser d’altra manera, es va recordar dels seus companys d’equip. Uns companys que, per nassos, han de ser molt bons per poder deixar Iniesta a la banqueta el dia que aquest havia de mostrar el premi a l’afició. I ell va acceptar la suplència molt professionalment, conscient que les rotacions de Tito Vilanova l’acabaran beneficiant, perquè és un jugador propens a patir lesions i el Barça el necessita, de la mateixa manera que ell necessita el Barça.

Ben aviat Sara Carbonero li preguntarà: “¿Te gustaría haber ganado el premio de la UEFA?” i ell respondrà: “Sí, me gustaría, de hecho lo gané yo...” i allargarà la resposta per dissimular l’error. Un cavaller dins i fora del camp.

9.7.12

Frases mítiques de jugadors, entrenadors i directius


Cruyff: 
-“Si l’ equip contrari té un jugador intel·ligent que es desmarca molt bé, sempre optem per la solució més senzilla: que no el marqui ningú i així no es desmarcarà”.
-“Per marcar s’ha de xutar la pilota”.
-“Quan tu tens la pilota, el rival no la té”.
-“Al món dels cecs, un borni és el rei, però no deixa de ser borni”.
-“Recordarem aquest dia com el dia que el futbol es va vestir de blaugrana” (després de guanyar a Wembley)
-“Abans dels partits, surto al camp i ensumo, sniff, sniff, i entre aquest clima i el que he detectat llegint la premsa, decideixo què fer”.
-"Un palomo no hace verano".
-“Has corregut menys que la meva àvia” (a Guardiola, en el seu debut)
-“Jo en aquest camp també m’he arronsat així que no feu el mateix perquè a mi no m’enganyareu” (dirigint-se als jugadors del Barça)
-“No sóc creient. A Espanya els 22 jugadors es fan la senya abans d’entrar al camp i, si funcionés, sempre quedarien empatats.”
-“La solució que sembla més fàcil és sempre la més fàcil”.
-“Se me pone la gallina de piel”.
-“En un momento dado” (sempre ho repetia) 

Rexach: 
-“Hi havia entrenadors que em deien que em quedés a dalt esperant que em fessin alguna passada i d'altres em deien que baixés a rebre boles, així que al final feia el que em venia de gust”.
-“Quan deixava el meu fill a l'escola em preguntava on anava i jo li responia que anava a jugar a futbol. I el nen pensava, jo aquí a l'escola i el meu pare jugant a futbol...”
-“Córrer és de covards”.
-“Quan era jove els meus companys d'equip em van dir que seria més guapo si no tingués el nas tan gran. Jo els vaig dir que el tenia així perquè havia tingut un accident de cotxe. Va colar, fins que un dia van veure el nas del meu pare. Els vaig dir que el meu pare també anava al cotxe de l’accident”.
-"Jo era el jugador del Camp del Barça que més “burros” rebia quan corria a la banda"
-“Un partit, a vegades el pots guanyar o a vegades el pots perdre. I fins i tot pots empatar!”
-“No es pot guanyar un partit sense marcar un gol”.
-"La Lliga és la Lliga i la Copa és la Copa".
-"A la pissarra sempre guanyo el partit".
-“Amb el cotxe que tens, no sé com pots arribar tard als entrenaments” (a Kluivert)
-“Els jugadors grans ja ho són des de petits”
-“No entenc que les dones posin tants coixins al sofà”.
-“Jo no necessitava que ningú em digués que era molt bo: m’ho deia jo a mi mateix i em quedava tan ample”.
-“Tot sovint m’enduia l’ovació més gran i la xiulada més sonora en un mateix partit”.
-“El primer cop que vaig veure un microones vaig pensar que era una tele”.
-“No entro mai a la cuina de casa”.

Guardiola: 
-“Segurament convidaré a sopar als jugadors la setmana que ve, que tots estan amb les seleccions i em sortirà ben barat”.
-“Ciutadans de Catalunya, ja la tenim aquí” (la Copa d’Europa)
-“A veure si la sabeu aquesta: ziga-zaga, ziga-zaga! Zigui! Zaga! No la sabieu...” 
-“Has jugat amb el sentiment de tot un poble” (a l’àrbitre Losantos Omar, després que anul·lés un gol al Bernabéu).
-“Tu em retiraràs a mi, però aquest Andrés Iniesta ens retirarà als dos” (quan era jugador dirigint-se a Xavi Hernández)
-“Iniesta és un jugador exemplar perquè no porta tatuatges ni piercings, no porta el cabell pintat i tothom el coneix pel seu bon futbol”
-“Ciutadans de Catalunya... ja la tornem a tenir aquí!” (aquest cop va guanyar la Champions com a entrenador) 
-“Si perdem seguireu sent els millors del món. Si guanyem sereu eterns.” (abans de la final del Mundial de Clubs)
-“Una passada enrere no significa por, sinó l’inici d’una jugada”.
-“71 punts són una puta barbaritat”.
-“Haurien de posar un policia aquí” (perquè els jugadors sortien del pàrking molt ràpid amb els cotxes)
-“Prefereixo viatjar 14 hores amb autobús que veure les semifinals per la tele”.
-“Algun dia explicaré als meus nets que jo vaig entrenar Leo Messi”.
-“Li hem fet el passadís a Abidal pel seu primer gol amb el Barça, però no l’hem mantejat perquè el sostre del vestidor era massa baix”.
-“Hem caigut moltes vegades com a equip i com a país, i ens hem aixecat".
-"Quan jugo contra Mourinho intento aprendre molt del que fa dins el camp, i molt poc del que fa fora"
-“Demà Mourinho i jo ens enfrontem al camp. Fora d’ell, Mourinho ja ha guanyat; li regalo la seva Champions particular. En aquesta sala és el puto jefe, el puto amo”.
-“Cordeu-vos el cinturó que ens ho passarem bé”.
-"Hem fet del normal l'excepcional" (sobre perdre partits)
-“No és gens fàcil fer 5 gols en un partit, com ha fet Messi. T’ho dic jo que en vaig fer 11 en tota la meva carrera”.
-“Busquets és la mateixa persona que vaig conèixer a Tercera. No llueix tatuatges, condueix el mateix cotxe que aleshores, conserva els amics de sempre,...”
-“Mourinho i jo ens assemblem perquè tots dos volem guanyar. Si m’hi assemblo en alguna cosa més hauré de revisar el meu comportament”.
-“Si m’assabentés que un jugador meu fuma li diria que se li posaran els pulmons negres. No és bo per la salut”.
-“Si l’elogi debilita, estic fos”.
-“Si ens aixequem ben d’hora i ens posem a pencar, som un país imparable”.
-“Abans dels partits em tanco al despatx del soterrani del Camp Nou i arriba un moment en el qual veig que guanyarem”.
-“On no arribin les cames hi arribarà el cap”
-“Aguantes pels meus collons” (a Puyol, amb molèsties al Bernabéu)
-“Potser físicament Cuenca no sigui massa atractiu per a les dones. Però al seu lloc ho fa que t’hi cagues”.
-“Hi ha més de 1000 llengües i s’ha de respectar que cadascú parli en la seva”.
-“De Xavi només n’hi ha un i només n’hi haurà un d’igual. Ja és massa tard perquè els seus pares en facin una còpia”.
-“Fallem massa ocasions de gol; els porters rivals estan aconseguint que els renovin gràcies a nosaltres”.
-“Sempre dic als meus jugadors que tinguin altres interessos a part del futbol. I no em refereixo a estar enganxats a la Blackberry”.
-“Perdonaré als jugadors quan no l’encertin, però no permetré que no s’esforcin”.
-“I have the ball, I pass the ball, I have the ball, I pass the ball...”
-“Què li diria a un nen que avui plora pel Barça per primer cop? Benvingut al club! Tots hem passat per aquesta situació. Aviat entendrà que perdre forma part de l’esport”.

Tito Vilanova:
-“Guardiola i jo hem treballat 5 anys junts i no hi ha hagut mai ni una mala cara ni un mal gest. Això no hi ha matrimoni que ho superi”.

Helenio Herrera:
-"Guanyarem sense baixar de l'autocar"
-“Es juga millor amb 10 jugadors que amb 11”.
-“El pitjor és fracassar amb les idees d’altri”
-“No deixis fer l’alineació al president, però digues-li”.
-“Molts creuen que sóc omnipotent perquè diuen que ho sé tot. No és veritat: mai he conegut el fracàs, i n’estic orgullós”.
-“Pelé és un violí; Di Stéfano és l’orquestra sencera”.

Menotti: 
-“Què bonic és aixecar-se pel matí sabent que juga Maradona”.
-”A mi em paguen per crear ocasions, no per acabar-les en gol”.
-“El gol ha de ser una passada a la xarxa”.
-"És difícil seguir veient futbol després d’haver vist aquest Barça”.
-“Els italians no defensen bé; defensen amb molts”.
-Un 90% dels jugadors no sap jugar a futbol".

Van Gaal: 
-“Interpretación siempre negativa, nunca positiva”.
-“Tú eres muy malo”.
-“Tú no tienes ritmo” (a Òscar Garcia)
“-No hem tocat fons. Encara podríem anar últims”.
-“No he estat mai dels que canvien el seu humor en funció dels resultats del seu equip”.

Rijkaard: 
-“Hay que felicitar al grupo” (ho deia després de cada partit)
-“No tinc res contra els grassos amb qualitat i tu tens molta qualitat” (a un periodista)
-"Si mi abuela tuviera un pizelo, ya no sería mi abuela".

Mourinho: 
-“Avui, demà i sempre, amb el Barça al cor”.
-“Des que vaig deixar el Chelsea, aquest equip ha tirat endavant i jo també. Jo segueixo guanyant coses importants, i ells... alguna cosa. L’any passat van guanyar la FA Cup...”
-”Veu guanyar un scudetto als despatxos i un altre sense rivals” (als seus jugadors de l’Inter)
-“L’antipàtic sóc jo i l’arrogant sóc jo. Si perdem és per culpa meva i si guanyem és gràcies a la sort”.
-“Ja sabeu que a Barcelona hi fan teatre del bo i Messi ha fet teatre en aquella jugada”.
-“No m’agrada el futbol italià i jo tampoc agrado a aquest futbol”.
-“M’agrada el futbol anglès perquè allà els partits duren 90 minuts. A Espanya i Itàlia hi ha prèvia i postpartit”.
-“Contra el Barça no vam posar un autobús, sinó un Airbus 340 amb les ales obertes” (parlant del seu plantejament defensiu)
-“Jo no perdo mai a Stamford Bridge” (poc abans de visitar aquest estadi amb l’Inter)
-“És difícil perdre quan un no hi està acostumat”.
-“Hi ha qui riu després d’una victòria, però jo no tinc temps de festejar els èxits”.
-“No vull tenir un jugador que sigui l’home perfecte, que sigui un perfecte professional o que tingui un fantàstic caràcter. Aquest tipus d’home només el voldria per a la meva filla”.
-“No vull que Cruyff m’ensenyi a perdre finals de la Champions per 4-0”.
-“El segon és el primer dels últims”.
-“No m’assemblo a Pellegrini, perquè si em fan fora del Madrid no aniré al Màlaga, sinó a un club gran”.
-“Per preparar els partits contra el Barça assajo jugant 10 contra 11, perquè sempre ens expulsen algun jugador”.
-"Els meus equips defensen amb 11. Estàveu acostumats que l'equip atacava amb 4 i defensava amb 6. Amb mi ho fan tots"
-“No entenc per què els àrbitres afavoreixen el Barça. No sé si és la publicitat d’Unicef...”
-“Obrevo, De Blekeere, Bussacca, Frisk, Stark,... ¿por qué?”
-“Si dic tot el que sento, avui acaba la meva carrera. Com que no puc, deixaré anar una pregunta: ‘Por qué’???
-“Quan un partit d’entrenament va 5-4 envio els jugadors a la dutxa perquè no estan defensant com cal”.
-“A Itàlia només hi ha una àrea que mesuri 25 metres: on ataca la Juventus”.
-“Pito Vilanova, o com es digui...”.
-“Amb la quantitat de pedres que em tiren es podria fer un monument”.
-"He de felicitar els jugadors del Llevant, perquè són llestos: perdre temps, fer teatre i provocar targetes també és futbol”.
-“Si Guardiola diu que no guanyaran res, nosaltres (el Madrid), lluitarem per no baixar a 2a. El nostre objectiu és arribar als 40 punts”.
-“Ara parlen els que estaven calladets i amagats, que no tenen treball al futbol i que parlen per poder guanyar-se la vida”.
-“No jugaràs encara que s’estrelli l’avió de l’equip i tu siguis l’únic que s’ha quedat a casa” (a Pedro León)
-“Els nostres rivals a la Champions són forts. En canvi, hi ha equips que han de buscar a Internet de quin país són els seus rivals”.
-“De no haver estat pels càntics dels Ultrasur, hagués pensat que el Bernabéu estava buit”.
-“Els jugadors del Madrid em diuen que mai no tindré un fill tan lleig com Mesut Özil”.
-“Ja ho veieu, tenim problemes profunds... 20 victòries en els darrers 21 partits”.
-“La victòria té molts pares. La derrota només en té un i és l’entrenador”
-“Entenc els aficionats, però no els escolto”.
-“Les espinilleres de carboni són cares, però pel partit d’avui valia la pena dur-les”.
-“He sentit al vestidor del Madrid que és impossible guanyar al Camp Nou”.
-“Tenir enemics fa que acabis oferint el teu millor nivell”.
-“Si el Barça no existís, el Madrid guanyaria les lligues sense entrenador”.
-“Sóc el pitjor perdedor del món. En un camp de futbol no dubtaria en donar una puntada de peu al meu pare, si fos necessari”.

Schuster: 
-"Hauré de lligar a Messi amb el collaret del meu gos perquè es calmi”. (abans d'un Barça-Madrid)
-“De dónde era el arbitro?”-Catalán (li diu un periodista)-“No hace falta decir nada mas...”
-“No en sé tant de futbol com et penses” (a un periodista)
-“Actualment veig els partits del Madrid perquè juga C.Ronaldo, ja que sinó serien com una pastilla per dormir”.
-“A Messi, o li dones una patada i l’aixeques 2 metres, o no l’atures”.

Jorge Valdano: 
-“Romario és un jugador de dibuixos animats”.
-“Quan xuta Koeman, pots veure fins i tot els dibuixos de la pilota”(la pilota no donava voltes).
-“Els aficionats deleguen en els jugadors el seu orgull personal”.
-"Falcao es desmarca en un ascensor"

Camacho: 
“Només entrenaria al Barça si els meus fills ho necessitessin per viure”.
"Amb tants xinesos, algun jugarà bé a futbol, no?" (al ser presentat com a seleccionador xinès)

Juanma Lillo: 
-“Les estadístiques són com els tangues: ho ensenyen tot excepte el més important.” 
-“Si jo em menjo un pollastre i tu cap, l’estadística diu que ens hem menjat mig pollastre cada un. Ja veus què enganyós...”
-“Els rivals de Barça i Madrid ens hem convertit en els seus proveïdors de jugadors”.
-"Mirant a baix estem anant cap amunt" (sobre salvar-se del descens amb l'Almeria)
-"Que Cristiano Ronaldo sigui un símbol per a la societat significa que alguna cosa falla".
-"No arriscar és el més arriscat, així que per evitar riscos, arriscaré".
-"El futbol s'ha convertit en un consolador social".
-"Un entrenador ha de fer com Déu: ser a totes parts però sense fer-se visible".
-“Digues-me amb quin migcentre jugues i et diré quin equip ets”.
-“Si el futbol es jugués amb dos pilotes, les dues les tindria el Barça”.
-“Guardiola, primer va ser entrenador i després jugador”

Manolo Preciado: 
-“Afortunadament ja no hem de tornar a jugar contra el Barça aquesta temporada”.
-“El 99% de los equipos vamos a Barcelona con el culo estropeado”.
-“Cal saber-ne d’àlgebra per treure la pilota a Xavi”.
-“La vida m’ha colpejat fort. Podria disparar-me un tret o mirar al cel i creure. Prefereixo fer el segon”.
-"No hi ha millor manera de respectar el rival que marcar-li tots els gols que puguis".
-“Mourinho és un canalla i un mal company”

Ancelotti:
“Si voleu veure bon futbol i espectacle aneu al Camp Nou” (als periodistes del PSG que criticaven el mal joc del seu equip)

Pitxi Alonso:
-“No podem descartar que avui el Barça jugui amb un rombe de 5”.

Hitzfeld:
-“Quan juga el Barça desitges que hi hagi pròrroga per veure’l jugar més estona”.

Brian Clough: 
-“Si un jugador no està d’acord amb una decisió meva, parlem i després decideixo que jo tenia raó”. 
-“Si Déu hagués volgut que juguéssim la pilota per l’aire, no hagués posat gespa a la terra”.
-“Diuen que Roma no es va construir en un dia, però jo no estava dirigint aquell treball”.
-“Hooligans? Bé, per començar hi ha els presidents dels clubs”.
-“Caminar sobre l’aigua? Suposo que molts creuran que enlloc de caminar sobre ella l’hauria d’haver inclòs en les meves begudes. Tenen tota la raó”.
-“No dic que jo sigui el millor entrenador, però sí que seria dins el Top-1.”
-“Vols jugar de migcampista? Jo de tu em quedaria amb el dorsal 7 si no vols que et doni el 12” (dirigint-se a Martin O’Neill)
-“Quan em mori, Déu haurà de renunciar a la seva butaca preferida”
-“Si el president destitueix a l’entrenador que ell mateix va designar, ell també hauria de marxar”.
-“No m’enviïs flors quan estigui mort. Si t’agrado, envia-me-les ara que estic viu”. 
-“Al futbol, triar els jugadors adequats és el més important. Després venen totes les xorrades”.
-“Aquest equip només té una cosa al seu favor: em té a mi” (quan va arribar al Nottingham Forest)
-“No em considero el fill de Déu a la terra. Aquest, en tot cas, seria el meu fill”.

Bill Shankly:
-“Aquesta ciutat té dos grans equips: el Liverpool i els suplents del Liverpool”.
-“Si l’ Everton jugués al meu jardí, baixaria les cortines”
-“Quan no tinc res a fer, miro la part baixa de la classificació per veure com està l’Everton”.
-“També hem passat mals moments. Un any vam quedar segons”.
-“Cap malaltia m’hauria impedit perdre’m aquest partit. Si hagués estat mort, hagués fet desenterrar la caixa, posar-la a la graderia i fer un forat a la tapa”.
-"El futbol no és qüestió de vida o mort; és molt mes important que aquestes tonteries".
-“El problema dels àrbitres és que coneixen les regles, però no el joc”.
-“Si ets dins l’àrea i no saps què fer, marca i després ja discutirem quines opcions tenies”.
-“Què vols dir amb “el meu genoll”? Aquest genoll pertany al Liverpool!”
-“Dixie Dean és un geni de l’alçada de Beethoven, Shakespeare y Rembrandt”
-“Juga pensant que no cometràs mai cap error, però no et sorprenguis quan ho facis”.
-“No et preocupis, Alan, almenys estaràs a prop d’un gran equip com és el Liverpool” (després que Alan Ball fitxés per l’Everton).
-"Si no pots donar-nos suport quan perdem o empatem, tampoc no ens donis suport quan guanyem”. 

Héctor Cúper: 
-“El pitjor d’una final és no ser-hi i haver de veure-la per la tele”.

M.A. Lotina: 
-“Jugar malament i guanyar és pa per avui i gana per demà”.
-“Un sol xiulet a casa fa més mal que mil insults a fora”.
-“Manuel Pablo no ha fet ni un centre bo en 4 anys i Juan Rodríguez no arriba a la porteria des de la frontal de l’àrea”.
-“Comparar Messi amb Cristiano és un exercici d’ignorància futbolística total. Messi és Messi, i la resta són futbolistes”.

Joaquín Caparrós: 
-“El que hem fet és com passar de puta a monja en cinc minuts” (al passar de la zona de descens a la 14a posició en pocs partits)
-“Els entrenadors mentim molt, així que tornaré a mentir: Scaloni era un gran professional.”

Chaparro (entrenador Betis):
-“El que viatgi al Bernabéu pensant que perdrem, que es faci el lesionat i es quedi a casa.” 

Pepe Mel:
-“Preferiria que la meva dona em digués que la meva filla està embarassada que no el descens del Betis”.

Benito Floro: 
-“A ese equipo con el pito nos lo follamos” (entrenant al Madrid al camp del Lleida)

J.R. Sandoval:
-“A casa teva es treuen ‘la xorra’ i se’t pixen a la cara. I si després passa alguna cosa és culpa del públic. No entenc perquè Alves i Thiago no van ballar quan Torres va marcar al Camp Nou”.
-“Del Barça em preocupa fins i tot el jardiner”.

Tommy Docherty: 
-“Vaig prometre al Rotterdam que el trauria de la 2a divisió i ho vaig fer: Vam baixar a 3a.

Alex Ferguson: 
-“A aquesta màfia (el Madrid) no els hi vendria ni un virus”.
-“El Madrid, com a club de Franco, abans de la democràcia estava acostumat a aconseguir el què volia i a fer el que li venia de gust”.
-“Dennis Wise és capaç de començar una baralla en una habitació buida”.
-“Sento més pressió a casa quan sóc a casa amb la meva dona que entrenant el Manchester United”.
-“Si un italià em diu: ‘té, un plat de pasta’, primer miro sota la salsa per veure si realment hi és, ja que són els inventors de les cortines de fum”.

Trapattoni:
-“No vaig celebrar la victòria amb els jugadors. Després d’una classe, el mestre marxa a casa. No hagués estat divertit veure els meus jugadors navegant en un riu de cervesa”.
-“Quan em jubili m’agradaria entrenar la selecció del Vaticà”.

Bobby Robson: 
-“No els hem subestimat, simplement eren molt millors del que ens pensàvem”
-“Els primers 90 minuts són els més importants”.

Bilardo: 
-"Muchachos, mátense porque si hay algo que no puedo soportar es ver las finales por televisión"(semifinals Mèxic 86, Argentina-Bèlgica)
-”Pisaaalo, pisaaalo”

Marcelo Lippi: 
-“Em tallo els pebrots si aquest traductor ha traduït bé el que jo he dit”
-“Al futbol, el primer és Déu i el segon una merda”.


Slaven Bilic:
-"Vull que el meu equip ataqui com un grup de rock i defensi com una orquestra de música clàssica".

Ron Atkinson: 
-“Mai parlo dels àrbitres i no penso trencar aquesta tradició per culpa d’aquest àrbitre idiota”.
-“Us diré el meu pronòstic: pot passar qualsevol cosa”.

J.B.Toshack: 
-"He suat més jo a la banqueta que alguns jugadors que estaven al camp”
-“Si tens una plantilla de 24 jugadors i només 11 poden jugar, ja tens 13 enemics. Però aquests 13 s’han de multiplicar per les dones, els pares i els fills dels suplents”.
-“Si no es beu cervesa després dels partits, quan es beu la cervesa? Abans dels partits?”
-“El dilluns vols canviar-los a tots, el dimecres creus que en pots salvar 2 o 3, el divendres penses que en pots recuperar a més i el diumenge tornen a jugar els mateixos”.
-“Amb les portades dels diaris només puc estar d’acord amb el preu i amb la data”.
-“Mires a la banqueta i hi veus els mateixos cabrons de sempre”.
-“Benito Floro és un bon entrenador, però no en té ni puta idea de futbol”.
-“A tots els entrenadors els acomiaden, però sempre és millor que t’acomiadi el Madrid”.

Chechu Rojo: 
-“Els àrbitres? Uns perjudiquen i els altres també”.

Luis Aragonés: 
-“¿Qué le dices a ése negro de mierda, eh?” ( a Reyes, sobre Henry)
-“A quants mundials ha anat Raúl? Quants n’hem guanyat? A quantes Eurocopes ha anat Rául? Quantes n’hem guanyat?”.
-“Digo más veces ‘vete a tomar por culo’ que ‘buenos días’”.
-“Em volen donar un ram de flors quan no em cap pel cul ni el pèl d’una gamba”.
-“Els vikings són aquests tios que envaeixen les costes cantant ‘Raúl selección’”.
-“Cuidado con el Wallace ese” (referint-se a Ballack)
-“Si l’Atlético de Madrid és ‘el pupas’, els altres què són, els crostes?”

Jaume Creixell: 
-“I si no tinc raó, me la tallo i em faig monja”.
-“Qui ho entengui, bé, i qui no ho entengui que agafi una calavera i una pinta i li faci la clenxa”.
-“Tinc els pebrots que m’exploten ja”
-“Si voleu saber les alineacions pregunteu-les a la meva dona, que és qui les fa”.
-“Com més hòsties em foten, més m’aixeco”.
-“Em queden 7 clares en cada ou per seguir donant la cara després de cada derrota”.
-“És com aquell que es pixa al llit i diu que sua”.

Manuel Pellegrini: 
-”Qualsevol tonto en sap de tàctica”

Ranieri: 
-“He dit als meus jugadors que juguessin com a la PlayStation”. 

Míchel: 
-“Si la pilota va entre els tres pals i el porter no l’atura és gol segur”.
-“El partit va acabar 0-0, el mateix resultat que a la mitja part”.

Vujadin Boskov: 
-“Prefereixo perdre un partit per 9 gols que 9 partits per un gol”.
-“El futbol és imprevisible perquè tots els partits comencen amb 0-0”.
-"Futbol és futbol" 
-“Fins i tot el meu gos corre més que Perdomo”

John Gregory: 
-“Els davanters guanyen partits, els defenses guanyen campionats”.

Jock Stein: 
-“Tenim la millor afició, però no he vist mai a un aficionat marcar un gol”.

Berti Vogts: 
-“Si caminés sobre l’aigua, els meus detractors dirien que és perquè no sé nedar”.

Matt Busby: 
-“Les consignes que donava al meu equip eren ben simples; els deia que quan tinguessin la pilota la passessin a George Best”.

Harry Redknapp: 
-“A jutjar per la forma de la seva cara, havia de ser un gran rematador de cap” (parlant sobre Iain Dowie) 
-“Assou-Ekotto no deu saber ni contra qui juguem demà; simplement preguntarà a quina hora ha de ser a l’estadi i hi serà”.
-“Escric tan malament com un nen de 2 anys. No sé fer funcionar un ordinador; ni tan sols sé què és un e-mail”.

Chris Turner: 
-“He dit als meus jugadors que guanyessin aquest partit per tenir diners per fitxar els seus substituts”. 

Howard Kendall: 
-“Seguiu fent el mateix que fins ara. El Gwladys Street End ja la xuclarà cap a dins de la xarxa”.

David Moyes: 
-“Aquest club (l’Everton) és el de la gent de Merseyside”.
-“Si fessin un DVD d’aquest partit no el compraria ningú, però estem contents per la victòria”.

Mancini:
-“Em barallo amb Mario Balotelli gairebé cada dia. Hi ha dies que li donaria un cop de puny”.

Graham Taylor: 
-“La gent només recorda la segona part”.

Rodney Marsh: 
-“Tot el que ha de fer un entrenador és tenir contents a 11 jugadors; els suplents. La resta ja són feliços perquè són titulars.”

Gerard Houllier:
-“Els meus jugadors han demostrat ser uns autèntics guanyadors. En els darrers 3 anys hem quedat quarts, tercers i segons”.

Natàlia Arroyo:
-“Un equip juga bé quan plasma sobre el camp les intencions de la pissarra”.

Jorge D'Alessandro:
"Ha de llançar el penal al pal curt".

Marcelo Bielsa:
-“Si et dediques a jugar, el futbol et donarà diners. Si et dediques a guanyar diners, això no et permetrà jugar”.
-“El primer que vaig fer quan vaig fitxar per l’Athletic va ser veure els seus 42 partits de l’anterior temporada... dos cops”.
-"Un home amb idees noves és un boig fins que les seves idees triomfen".
-"Una persona ha de ser estimada per poder guanyar, no ha de guanyar per poder ser estimada".

Uli Hoeness:
-“No tinc email. Si algú m’ha de comunicar alguna cosa important, ho envia a la meva dona i ella m’ho imprimeix. Sinó, perdria massa temps”.

Sacchi:
-“Una victòria queda escrita als llibres, però la forma d’aconseguir-la roman al cap de la gent”.
-“De les coses menys importants de la vida, el futbol és la més important”.

Clemente:
-“Si un porter no arriba al vestidor ple de fang no és un porter”.
-“Els equips professionals estan per guanyar, no per jugar bonic. Per jugar bonic ja hi ha els Globetrotters”.

Malcolm Allison:
-“Un no és entrenador fins que no l’han fet fora per primer cop”.

Gordon Strachan:
-“El món sembla un lloc totalment diferent després de dues victòries consecutives”.

Ángel Cappa:
-“La pilota és l’única que no sua en un partit; que corri ella”.
-“Si em pregunten de què serveix jugar bé, els preguntaré de què serveix ser feliç”.

Perfecto Ruiz:
-“Roberto Moreno era tan dur que et passava la pilota amb un rival inclòs”

Gregorio Manzano:
-“El Celtic de Glasgow és un equip acostumat a comandar la lliga escocesa juntament amb el Queens Park Rangers”.

Xabier Azkargorta:
-“Els missatges d’un entrenador han de ser com els tweets: clars, curts i concisos”.
-“No es pot ser futbolista a estones, s’ha de ser-ho sempre. Es juga com es viu, cal ser persona abans que futbolista”.

Roy Hodgson:
-“L’Everton sempre queda just per sota dels equips més rics de la Premier. A més, sempre els complica la vida quan juga contra aquests”.

Sven Goran Eriksson:
-“Recordeu que la porteria és al final del camp; no a la meitat”.

Laudrup:
“El futbol és un esport col·lectiu ple d’egoistes”

David Vidal:
-"A l’entrar al pàrquing ja vaig veure l’humiltat de la plantilla: el meu cotxe era la pandereta de l’equip”.

Mick McCarthy:
-“L’única cosa que recordo del meu pas per Lió són els companys de vestidor dient-me que parlava francès com una vaca espanyola”.

Eto'o: 
-“Correré com un negre per poder viure com un blanc”.
-“És de mala persona sortir en una sala de premsa i dir que Samuel Eto’o s’ha negat a jugar. El que ha de pensar aquesta persona és que Samuel Eto’o sempre s’ha entrenat amb els seus companys, fins i tot estan lesionat”. (declaracions a Vilafranca)
-“Madrid cabrón, saluda al campeón”.-
-“Bojan em retirarà, però jo encara el faré treballar molt per aconseguir-ho”.
-“Ni que em paguessin mil milions me n’aniria al Madrid, perquè no seria feliç”.
-“No m’agraden aquests jugadors que fan un petó a l’escut de la samarreta quan marquen perquè no se sap mai si després acceptaràs una bona oferta de qualsevol equip”.
-“Si m’acuses amb una bala, et responc amb una bomba”.

Luis Enrique: 
-“No hi ha un camp millor per sentir-se culé que el Bernabéu”.
-“I jo perquè he de parlar del Madrid, si sóc culé fins la medul·la”.

Figo: 
-“Blancos llorones, felicitad a los campeones”.
-"Tranquils, que em quedo al Barça" (hores abans de marxar a Madrid).
-“El problema del Madrid és culpa de Déu”.
-“Veure jugar a Messi és un orgasme”.

Amunike: 
-“Campeolones, campeolones, oe, oe, oe...”.

Abelardo: 
-“Si no tingués defectes em dirien Beckenbauer”

Romário: 
-“Tú no eres mi padre” (a Cruyff).
-“Si no surto de nit, no marco gols”.
-“Estoy canshao”.

Ronaldo: 
“Si tingués la dona del Figo no sortiria de la meva habitació”.
“Quan marques, ets molt gran. Quan no marques, estàs gras”.
-“Guanyo menys diners dels que mereixo i més dels que necessito”

Edmílson: 
-“Al vestuari hi ha ovelles negres”.

Zambrotta: 
-“L’única manera que tinc d’ aconseguir la pilota d’or és robar-la de casa el Ronaldinho”.

Piqué: 
-“Vull que els jugadors de l’Inter odiïn ser futbolistes durant 90 minuts” (abans de jugar la tornada de semis de Champions)
-“La dieta del Manchester United era d’hamburguesa i cervesa”
-“A vegades no entenia les instruccions que em donava Sir Alex Ferguson i ara mateix, al M.United encara hi ha jugadors que no l’entenen”.
-"Els del Barça ni ens droguem, ni ens tirem, ni comprem àrbitres. Només juguem a futbol".
-“M’acabo d’assabentar per la premsa que m’he comprat una casa a Tiana. Quina sorpresa.”

Cesc Fàbregas:
-“Estic veient un vídeo dels gols de Messi, a veure si se m’enganxa alguna cosa”.
-"L'any passat gairebé no vaig jugar. No sé què pinto a la llista de 50 finalistes Pilota d'Or"

Henry: 
-”A vegades al futbol un ha de marcar gols”.
-”Catalunya no és Espanya i això és una cosa que s’ha de sentir”.

Sergio Busquets: 
-“M'és igual que l'Espanyol baixi a Segona".
-“No regar la gespa és com si al bàsquet allunyessin la línia de 3 punts, perjudicaria al millor equip tirant de triple”.

Abidal: 
-“Intentaré no lesionar a Messi perquè no em vull quedar sense sou” (en un França-Argentina).
-“Prefereixo que em diguin que sóc dolentíssim que no que em diguin negrata”
-“L’staff tècnic del Barça em diu Yamaha”.
-“Un missatge per a la meva dona: porta jaquetes que les nenes tenen fred” (enmig de la celebració del títol de Lliga).

Dani Alves: 
-“Alguns es pensen que guanyar un triplet és com fer una barbacoa a casa”.
-“Si Guardiola em diu que em tiri des de la 3a graderia del Camp Nou, és que alguna cosa bona hi ha a baix”.
-“Guardiola tenia força cabell i l’ha anat perdent per culpa nostra”.

Xavi: 
-”Comparant-nos amb el Barça de la temporada passada només hi podem sortir perdent perquè va ser perfecta”(després del triplet)
-“Qui es compara amb Messi queda retratat”.
-“Agafeu-la ara perquè no l’heu tingut en tot el partit” (oferint la pilota als jugadors del Madrid al túnel de vestidors després del 5-0).
-“No quedar-se a l’entrega d’un trofeu és no saber perdre. Nosaltres a Mestalla sí que vam saber perdre”. (dirigint-se al Madrid, per la Supercopa espanyola)
-“Guardiola sempre va 2 o 3 jugades per davant de la resta”.
-“Quan Carragher rebutja la pilota i l’envia fora de banda, els aficionats del Liverpool aplaudeixen. Al Camp Nou mai no series aplaudit per una cosa així”.
-“Una passada la fa bona qui es desmarca”.
-“El pitjor de jugar al Barça és que no pots veure’n els partits”.
-“Guardiola és més culer que el pal de la bandera”.
-“Puyol és l’únic que conec que es posa de defensa inclús quan es tracta d’una patxanga”.
-“Al costat de la paraula ‘futbol’, als diccionaris hi hauria de sortir una foto de Luis Aragonés”.
-“Hi ha gent que parla amb la bufanda posada; periodistes que si no diguessin tonteries no tindrien treball”.
-“Hi ha periodistes que diuen que els avorreix que el Barça faci 80 passades, però després gaudeixen amb la selecció”.


Iniesta:
-“Prefereixo jugar 6 minuts amb el Barça que 90 amb un altre equip”.

Víctor Valdés:
-“Amb Guardiola sóc el tercer central sobre el terreny de joc”.
-“Vaig preguntar als companys si havien vist el reportatge que havia fet semidespullat juntament amb la meva nòvia. Em van respondre, “Ah, que tu també hi sorties?”.

Puyol:
-"He estat mirant tots els meus vestits i amb el que em sento millor és amb el que té cosit l'escut del Barça" (en una gala de la UEFA
-“Alguns ja em volen jubilar... però la jubilació no és als 65 anys?”

Mascherano: 
-“Per un jugador guanyar és com una droga”.
-“El més important al final d’un partit és poder mirar a la cara dels teus companys i no poder retreure’ls res”.
-“Afortunadament, Messi no és conscient del què està assolint, és la millor forma perquè se segueixi sentint terrenal, encara que realment no ho sigui”.

Alexis Sánchez:
-“Venir al Barça és com tornar a aprendre a jugar a futbol”.
-“Hem d’anar al Bernabéu a pels 3 punts” (en un partit de Copa del Rei)

Milito:
-“El que Guardiola explica abans d’un partit, acaba succeint tal qual”.

Martí Riverola:
-“Que si estic preparat per entrar al camp? Porto tota la vida preparat per aquest moment” (abans de debutar amb el Barça, a un ajudant de Guardiola).

Stoichkov: 
-“Els del Madrid no fan segells perquè la gent no sabria per quin costat escopir a l’hora d’enganxar-los”.
-“No parlaré del Madrid perquè em fa fàstic”. 

Ibrahimovic: 
-“A Espanya si marques un gol, en busques un altre. A Itàlia, penses en que no te’l marquin”
-“Em fan més por els lloguers de Barcelona que la davantera del Madrid”. 
-“Messi és tot talent; Cristiano Ronaldo és fet a base d’entrenament”.
-“Messi és el millor del món malgrat jugar només amb el peu esquerre. Imagina’t què faria si també utilitzés el peu dret”.
-“Els aficionats són fidels al seu equip i això és bonic. Però la carrera d’un futbolista és breu i ha de vetllar pels seus interessos”.
-“No tens ous. Et cagues a sobre amb Mourinho. Te’n pots anar a l’infern.” (a Guardiola)
-“Alguns jugadors del Barça són com nens. Fan tot el que els diu l’entrenador”.

Neymar:
-“Avui hem après a jugar a futbol” (després de perdre el Mundial de Clubs contra el Barça)

P.H. Ganso:
-“No aspiro a fitxar pel Barça, sinó a que algun dia em deixin jugar amb ells una estona”.

Mikel Arteta: 
-“Quan juga Messi a vegades penso que algú utilitza un comandament des de la graderia".
-“L’Arsenal és el meu nou club, l’Everton és la meva família”.

Joan Capdevila: 
-“A Messi no el pot parar ni la policia”. 

Maldini:
“Puyol posa la cara on qualsevol altre ni tan sols s’atreviria a posar el peu”.

Costacurta:
-“El maig de 1994, a Atenes, un entrenador va fer creure al seu equip que el rival no estava a l’altura. Gràcies, Cruyff”.

Vialli:
-“Aquesta nit he tingut un mal son: entrenava amb el Barça, fèiem un rondo i m’ha tocat posar-m’hi al mig”.

Saha:
-“Messi és com el Neo de Matrix”.
-“La lliga no és un sprint, sinó una marató”

Rubén González (Osasuna):
-“Al Barça li haurien de posar hàndicap, com al golf”.

Robben: 
-“Messi és d’un altre planeta, és el millor jugador del món” (després que Marca digués que Robben era millor que Messi...)

Casillas: 
-“Sento molta enveja pel triplet del Barça” 
-“Ves de festa amb ells a celebrar-ho. Tanta polla, tanta merda!” (a l’àrbitre)

Pepe:
-“Vaya atraco, hijo de puta” (a l’àrbitre)

Chendo: 
-“El que més em fot és que ha guanyat la Copa del Rei un equip que no és espanyol” (després de perdre contra el Barça).

Salva Ballesta: 
-“El què digui Oleguer m’importa menys que una merda de gos”.

Di Stéfano: 
-“El Barça está jugando de puta madre”.
-“La pilota està feta de cuir i el cuir ve de la vaca. La vaca menja herba, així que s’ha de jugar amb la pilota per l’herba”.
-“Les finals no es juguen; és guanyen”.
-“Cap jugador no és tan bo com tots junts”.

Messi:
-“En la celebració de la Lliga vaig dir que em reservava les paraules per quan celebréssim la Champions... i avui, senzillament us dic que no tinc res a dir”.
-“Que si és el meu millor any? No ho sé, cada any em pregunteu el mateix...”

Villa:
-“El dia de demà podré explicar que jo vaig jugar amb Leo Messi”.

Hleb:
-“En tota la meva etapa com a jugador del Barça, Xavi només va perdre dues pilotes”.

Riquelme:
-“Si el Barça jugués a la lliga argentina ens cagaria a gols a tots”.
-“El Barça té el 0-0 assegurat. Només es juga amb una pilota i ells la tenen sempre.”
-“El millor regal que pots fer a un nen és una pilota”.

Ronaldinho:
-“Per suposat que sortiria de nit amb Berlusconi. Podria aprendre’n molt d’ell”.
-“Si vaig a comprar el pa ningú no em fa cap foto comprant el pa, però si vaig a un concert de pagode tothom fa la foto. Això ven”.

James Vaughan:
-“Per fer el futbol més just, el Barça hauria de jugar amb unes altres regles: 1 toc com a màxim per a cada jugador i Messi que sigui comodí i no pugui marcar”.

Juanfran (del Levante):
-“Piqué no vol presentar-me Shakira perquè no es refia de mi. I això que jo ja tinc 2 filles...”

Deschamps:
-“Al futbol hi ha 2 tipus d’equips: el Barça i la resta. És un equip que només et deixa triar com morir”.

Gary Lineker:
-“El futbol és un esport on juguen 11 contra 11 i en el qual sempre guanya Alemanya”.
-“Si Messi no és el Messies, és un regal dels Déus del futbol”.

George Best:
-”Tenia una casa a prop del mar, però per arribar-hi s’havia de passar per davant d’un bar. Mai no em vaig banyar”.
-“Vaig gastar-me molts diners en alcohol, dones i cotxes ràpids; la resta els vaig malgastar”.
-“Donaria tot el champagne que he begut a la meva vida per jugar un partit al costat de Cantona”.
-“El 1969 vaig deixar les dones i l’alcohol. Van ser els pitjors 20 minuts de la meva vida”.
-“Beckham no sap xutar amb l’esquerra, no sap rematar de cap, no pot prendre-li la pilota al rival i no marca massa gols. A part d’això, no és dolent.”
-“La premsa és molt mentidera. Diu que he estat amb 200 dones, però només han estat 100”.
- “Fa uns anys vaig dir que si em donaven a escollir entre marcar un golàs contra el Liverpool o dormir amb una Miss Univers no sabria què triar. Afortunadament, he pogut fer les dues coses”.
-“Deien que era impossible, per això ho havia d’intentar.”

Diego Armando Maradona:
-“No estic en contra dels homosexuals. Em sembla bé que existeixin, perquè així deixen les dones lliures pels que som homes de veritat”.
-"Qué esquiúsmi, ni esquiúsmi (perdó amb anglès). A la próxima te meto una patada en los huevos" (a un rival anglès que li va fer una entrada).
-“Jo no la vaig tocar. Va ser la mà de Déu” (al marcar amb la mà contra Anglaterra)
-“L’altre dia vaig jugar una mica a futbol i em vaig adonar que tinc menys cames que una foto de carnet”.
-“El Madrid és una banda de gossos assaltants”
-“Vaig néixer en un barri privat... privat de llum, d’aigua i de telèfon”.
-“A los que no creyeron, que la chupen” (després de classificar-se pel Mundial).
-“Guanyar a River Plate és com si la teva mare et vingués a despertar amb un petó al matí”.
-“Palermo fa un petó a la seva dona, surt de casa, i abans de tancar la porta marca un gol”.
-“El millor de la comparació entre Maradona i Messi és que Pelé no hi apareix per enlloc”.
-“Pelé diu que Neymar és millor que Messi? Es devia equivocar de pastilla.”
-“Canviar de canal i trobar un partit del Barça és com obrir la nevera i trobar-hi empanades”.

Franz Beckenbauer:
-“Va haver-hi un any que vaig jugar 15 mesos”
-“Només pot passar una cosa. O guanyem, o empatem, o perdem”.

Pelé:
-“No hi haurà un altre Pelé. Els meus pares van tancar la fàbrica”.
-“Ronaldinho és més gran que jo, ni més ni menys que 4 centímetres”.
-“Marcar de penal és una forma covarda d’anotar un gol”.
-"Messi millor que Pelé? Per ser-ho hauria de marcar més de 1283 gols”.
-“Abans que jo fos futbolista, el 10 no era res més que un número”.

Platini: 
-"Si Cristiano Ronaldo ha costat 92 milions, jo amb 23 anys n’hagués costat 93" 
-“Prandelli és molt bon entrenador perquè quan era jugador sempre seia a la banqueta”.

Gullit: 
-“Un equip és com un rellotge: si es perd una peça encara és bonic però ja no funciona igual”.
-“Els porters són porters perquè no saben jugar a futbol”.
-Si hagués desitjat ser un jugador individualista, hagués triat el tennis”.

Ghiggia: 
-“El Papa, Frank Sinatra i jo som els únics que hem silenciat Maracaná amb 200.000 persones dins” (golejador de la final del mundial 1950 Brasil-Uruguai)

J.F. Hasselbaink: 
-“El futbol és tan senzill... no entenc per què els entrenadors el fan tan complicat amb les seves xerrades”.

Mark Viduka: 
-“No m’importa perdre tots els partits, sempre i quan guanyem la Lliga

Stan Collymore: 
-“He remès una sol·licitud per ser traspassat a un altre club, però que quedi clar que jo no vull deixar el Leicester”

Richard Rufus:
-“Era com si l’àrbitre volgués comprovar que la seva targeta groga funcionava correctament”.

Schillacci:
-“Ser davanter s’ha convertit en un ofici difícil, però sempre és millor això que treballar”. 

Cirillo:
-“El meu somni de petit era ser actor porno”.

Borghi:
-“Fer una rabona no és un luxe ni una demostració de qualitat. És una manera de dir que la teva altra cama no serveix per a res.”
-“Iniesta és com un somni eròtic; quan juga sempre vols que segueixi una mica més, que no s’acabi”.

Tony Pulis:
-“M’acabo d’assabentar que Ucraïna és un país d’Europa”.

Steve Lomas:
“La selecció alemanya era un equip complicat. Comptava amb 11 internacionals a l’equip titular”.

Dixie Dean:
“Quan jugava solia enviar la pilota al fons de la xarxa i fer tres reverències a The Kop. Als del Liverpool mai els va arribar a agradar".
-“La gent em pregunta si algú batrà el meu récord de 60 gols. Jo els dic que sí, però que només hi ha un home capaç de fer-ho: aquell que camina sobre l’aigua”.
-“Els jugadors del Liverpool eren una colla de carnissers. Eren capaços d’apallissar una dona vella”.

Dave Hickson: 
-“Si fos necessari em trencaria tots els ossos per qualsevol club pel qual jugués, però només moriria per l’Everton”.

Alan Ball:
“Un cop has estat en contacte amb l’Everton, res no és el mateix”

Kevin Ratcliffe:
-“Quan vaig marxar de l’Everton, malgrat buscar sempre la victòria, les derrotes ja no em feien mal”. 

Graeme Sharp:
-“Per un evertonià, l’Everton no és part de la seva vida. És la seva vida”.

Duncan Ferguson:
-“Els aficionats de l’Everton són part de la meva sang”.
-“Quan jugues amb l’Everton t’oblides de la resta, perquè la resta no significa res”.
-“Després de cada partit m’emborratxava. I abans, també”.
-“El meu ritual abans de sortir al camp consistia en colpejar un sac de boxa durant 10 minuts”.

Marcus Hahnemann:
-“Stracqualursi és un esquadró de demolició unit en un sol home”.

Alan Hansen:
-“Mai no vaig disputar les pilotes aèries amb el Liverpool. Diuen que es perden 150 neurones quan remates de cap, i com que era el capità li ho feia fer a Mark Lawrenson”.

Wayne Rooney:
“Once a Blue, always a Blue” (sempre de l’Everton... excepte quan va fitxar pel M.United).
“Ara entenem el què vol el cos tècnic d’Anglaterra, perquè són tots anglesos. Abans no era així”.

Gerrard:
-“Puc jugar a qualsevol part del camp. Al llit també sóc una mica així”.
-“Messi fa coses increïbles, però tot el que ell és capaç de fer, Joe Cole ho sap fer igual o millor”.

Arshavin:
-“Haurien de prohibir que les dones conduïssin”. 

Cristiano Ronaldo:
-"Sóc el primer, el segon i el tercer millor jugador del món".
-“M’encanta que em xiulin; gaudeixo veient la cara d’odi de la gent i escoltar els seus insults”.
 “I tu qui ets?” (a Pedro, que li va respondre “sóc campió del món”)
-“Puc passar-me una hora davant del meu armari”.
-“Els qui em critiquen no hi entenen de futbol”.
-“No m’enduc la pilota del hat-trick perquè ja no tinc espai a casa per guardar-ne més”.
-“La gent em xiula perquè em té enveja: sóc guapo, ric i bon futbolista”.

Guti:
-A les discoteques m’hi veig ara, no quan tingui 60 anys”.
-“Quien no se crea mis lesiones que se vaya a coger amapolas”.
-“Un dia Del Bosque em va dir que si no em tallava els cabells no arribaria enlloc al món del futbol”.

Roberto Carlos:
-“Tu y tú sóis una mierda” (a l’àrbitre i al línier) 

Antonio Cassano:
-“Capello és més fals que els bitllets del Monopoly”.
-“A la meva vida he estat amb 600 o 700 dones”.
-“He tingut 17 anys de desgraciat i 8 de milionari, així que encara em falten uns quants anys per igualar la balança”.
-“Vaig ser un noi pobre, però tampoc he treballat mai. De totes maneres tampoc sé fer res”.
-“Sóc la primera persona en haver escrit més llibres dels que he llegit”.
-“La meva mare està habituada a ser insultada pels rivals, i quan no ho fan se sent ignorada”.
-“Pirlo sempre em diu que jo de jove estava 10 cops més boig que Balotelli”.
-“Espero que a la selecció italiana no hi hagi cap homosexual”. 

Balotelli:
-“Quan marco un gol no ho celebro perquè és la meva feina. Quan un carter reparteix una carta ho celebra?”
-“Si algú em llança un plàtan durant l’Eurocopa aniré a la presó, perquè el penso matar”.

Cicinho:
-“El Reial Madrid és el Raúl Madrid” (perquè és qui manava al vestidor)
-“Quan jugava al Madrid, bevia i fumava. I no em drogava perquè hi havia controls”.

Gattuso:
-“El meu pare va treballar 40 anys cobrant 500€ al mes. Com creieu que em sento quan em diuen que treballo molt al centre del camp?”
-“El necesser de cremes del meu company Redondo és més gran que el de la Mary Poppins”.

Del Piero:
-“No vull que la Juventus retiri la samarreta amb el número 10. Així els nens de la Juve podran somiar en lluir-la algun dia”.

De Guzmán:
-“Si marco un gol contra el Madrid sóc capaç d’aguantar un any sense sexe”.

Mario Cotelo:
-“Les primes a tercers són com Bin Laden: tothom diu que existeixen però ningú no les ha vist mai”.

Van Nistelrooy:
-"Els gols són com els pots de ketchup: colpeges i colpeges i la salsa no surt, però quan ho fa surt tota a la vegada”.

Evra:
-“Thuram es creu que és el seleccionador francès, el president de la Federació i el President de la Rebública”.

Donovan:
-“Si quan tens 5 anys vas a Disneyland i t’ho passes com mai, durant la resta de la teva infància hi vols tornar” (sobre el seu possible retorn a l’Everton)
-“Estic content de tornar a l’Everton, veure de nou cares conegudes... llàstima que la primera cara que he vist fos la de Phil Neville”.
-“L’Everton té quelcom especial que et captura des del moment que entres per la porta. I no te’n pots desfer”.
-“Once a toffee, always a toffee”.

Alex Young:
-“Goodison Park sembla un lloc màgic. Hi ha alguna cosa que em fa sentir pessigolles darrere el coll quan salto al camp... inclús quan aquest està buit”.

Alan Ball:
-“El futbol no és un joc, és un estil de vida”.

Gordon West:
-“Si fos per en Harry Catterick l’Everton no lluiria l’escut cosit a la samarreta. Diu que tothom sap quin equip és el que porta una samarreta blava amb pantalons blancs, i que no cal cap insígnia que ho digui”. 
-“Sé que estic envoltat de seguidors de l’Everton perquè sou tots gent bonica. Els aficionats del Liverpool són lletjos de collons”.

Kevin Sheedy:
-“Sempre aixecava el dit índex després de marcar. Però després d’anotar davant The Kop, automàticament també es va aixecar el dit del costat” (fent la ‘V’, símbol despectiu).

Giovanni Da Silva:
-“Van Gaal és el Hitler dels brasilers”

Michael Robinson:
-“Ser entrenador és un treball ingrat. Poses la teva vida en mans de joves adolescents i en mans d’un ric que és professional d’un altre ofici. I l’entrenador, que és qui més en sap de futbol, és el primer en perdre el seu lloc de treball.”

‘Loco’ Abreu:
-"Ens han donat el premi al Fair Play i l’ha recollit Lugano. És com si Bin Laden recollís el premi de la pau”.

Dani Güiza:
-“Ni llegeixo ni veig la tele: el que m’agrada és dormir”.

Lee Carsley:
-“Quan vaig deixar l’Everton tenia la sensació que m’havia retirat del futbol”

Materazzi:
-“Rafa Benítez creu saber-ho tot i et fa venir ganes de donar-li un cop de puny a la cara només 5 minuts després de conèixer-lo”.
-“Prefereixo la puta de la teva germana” (a Zidane, quan aquest li va dir si volia la seva samarreta al final del partit).

Tévez:
-“A Manchester, sempre menjo a restaurants italians perquè és més fàcil demanar i no vaig al cine perquè no entenc les pel·lícules”.

Solskjaer:
-“Ferguson em va fer entrar quan quedaven pocs minuts i vaig pensar: ‘almenys jugaré tota la pròrroga’, però aleshores vaig marcar i no va haver-hi pròrroga”.

Suker:
-“La pretemporada està sent molt dura. Ens llevem a les 9 del matí”.

Passarella:
-“Jo pegava per plaer, no com aquests mediocres que peguen per necessitat”.

Beckham:
-“Vull que el meu fill Brooklyn sigui cristianitzat, però encara no sé a quina religió”.

Phil Neville:
-“Els brasilers són d’Amèrica del Sud. Els ucraïnesos seran més europeus”.
-“Estàvem fent un sopar d’equip, vaig anar al lavabo i al tornar en Bilyaletdinov m’havia posat tota l’amanida a la butxaca de la jaqueta”.
-“Tots els partits de l’equip de reserves (el ‘B’) s’haurien de jugar a l’estadi on juga al primer equip. És bàsic perquè els més joves agafin experiència”.
-“Li vaig demanar educadament que abandonés el camp. Ell em va dir, educadament, ‘fuck off’!!!” (parlant d’un espontani que s’havia emmanillat al pal de la porteria)
-Sempre comencem a jugar bé a partir de Nadal... l’any que ve farem el sopar de Nadal a l’agost”.

Howard:
-“Hem emmanillat Pienaar a la dutxa perquè no torni al Tottenham” (estava cedit)

Higuita:
-“Per un porter, els tres pals són com una presó, però jo vaig aconseguir escapar-ne”.

Sergio Ramos:
-“Cuando eres niño te decantas por un deporte... a algunos les gustaba más el básket y a otros el baloncesto”.
-“Lituània mereix tot el nostre respecte: té molts jugadors internacionals”.

Djalminha:
-“No m’agrada cobrar sense jugar”.

Szczesny:
-“Els jugadors de l’Arsenal quan sortim de festa anomenem entre nosaltres ‘John Terry’ a les noies lletges”.

Eboué:
-“El vestidor d’Anglaterra està molt dividit; així no guanyaran l’Eurocopa. Si la guanyen, correré despullat pel camp.”

Joey Barton:
-“Moltes gràcies als aficionats de l’Stoke que m’han llançat monedes quan anava a xutar els córners. Les donaré a caritat.”

Gianni Rivera:
“La samarreta amb el nº10 ha perdut significat. Ara la pot lluir el porter!”

Solari:
-“Hi ha poques veritats absolutes en el món del futbol, però una d’elles és que els àrbitres sempre beneficien al rival”.

Miku:
“Por de Pepe? Jo entreno cada dia amb el Cata Díaz!”

Totti:
“Si no hagués estat futbolista hagués estat benziner, perquè m’encanta l’olor de gasolina i veure les carteres plenes de diners”.

Toquero:
“Si guanyem la final em rapo al 0” (és calb)

Drenthe:
-“Els cracks del Madrid són com baguettes en un forn calent. Surten d’allà un rere l’altre”.
-“Anirem a Newcastle a guanyar, perquè tenim els collons molt grans”.
-“Cada quan practiques sexe?”, li pregunten, i respon: “Amb la meva dona?”

Mono Burgos:
-“Els millors porters són els lletjos: surten millor perquè no temen pel seu físic”.

Sócrates:
-“No s’ha de jugar per guanyar, sinó perquè no t’oblidin”.

Roberto Perfumo:
-“Els bons jugadors apareixen quan el seu equip perd. Quan va guanyant, fins i tot el més dolent la toca”.

Cantona:
-“La samarreta del teu club és la teva pell, com la d’un animal salvatge. Els lleons no passen a ser zebres.”
-“Amb els jugadors catalans que té el Barça, estic segur que Catalunya també hagués guanyat el Mundial”.

Quique Wolff:
-“Com vols saber què és l’amistat si no vas tornar mai una paret”.

Paulo Futre:
-“Abans de cada derbi madrileny posava una foto de Buyo al vàter”.

Riki (jugador del Depor):
-“El futbol és el mateix a Primera que a Segona: són 11 contra 11 i una pilota pel mig”.

Vinnie Jones:
-“Si algú em fa una entrada lletja més val que sigui prou forta perquè em retiri del futbol. De no ser així, l’aniré a buscar, als 5 minuts o a la temporada següent”.
-“Quan un rival  se m’apropa massa, l’agafo fort pels pebrots i li dic que se separi una mica de mi”.

J.L. Núñez:
-“En aquesta ciutat que porta el nom del nostre club”.
-“Al soci no se li pot enganyar”.
-“Vam menjar uns "petisangüis"” (petits sandwich)
-“És motiu de cese” (quan havien de destituir a Cruyff)
-“Se han puesto unos "llambordins" en el exterior del estadio...”
-"M'estic carregant de raons... i el nostru entrenador".
-“Ens han destrossat els serveis metges”.
-"Va dejando a chicas embarazadas por la esquinas" (parlant de Juanito). 
-“Fitxar per 2.000 milions ho sap fer fins i tot la portera de casa meva”.
-“El primer que diem als jugadors quan arriben al Barça és que no es passegin per l’entorn del Camp Nou” (perquè és ple de prostitutes) 
-“No estic enfrontat amb Johan Cruyff, però si voleu un dia us puc parlar dels motius del nostre enfrontament”.

Laporta:
-“Que n’aprenguin”.
-“M’estic fotent com un bacó”.
-“Al loro, que no estamos tan mal hombre, me están embaucando a algunos de ustedes y eso no me gusta...”
-“Jo en aquestes imatges no m'hi reconec” (quan li van ensenyar el ridícul que va fer a Manchester)
-“Les dues últimes lligues no les ha guanyat el Madrid, les ha perdut el Barça”.
-"Ara no és moment de parlar de triplets, trèbols, ni res que tingui alguna cosa a veure amb els trios”.
-“Em vaig fer el mort per sobreviure” (sobre la moció de censura)
-“Estic tritranquil” (amb el triplet)
-“Estic hexatranquil” (amb el Barça de les 6 copes)
-“No vaig veure el 6-2 del Madrid perquè estava celebrant la Copa del Rei de bàsquet, però fa un any vaig veure un 2-6 al Bernabéu”.
-“Mourinho és un psicòleg de pacotilla”.
-“No demanaré perdó per haver fet el millor Barça de la història”
-“Els títols s’han de celebrar amb puros, dones i xampany” 

Joan Gaspart:
-“La meva mare i la del Luis Enrique són las més populars al Bernabéu”.
-“Ara diré "Rivaldo no marxarà del Barça" amb xinès perquè ho entengueu: Xin-xun-xan...”
-“Espero que Mourinho porti el Madrid a Segona”
-“La persona més educada del Bernabéu és la dona que neteja els lavabos”. 

Narcís de Carreras:
-“El Barça es més que un club”.

Enrique Cerezo:
-“El Barça és un club estranger”

Jesús Gil:
-“Per a mi, fer fora d’entrenador és com prendre’m una cervesa. En puc acomiadar a 20 en un any i fins i tot a 100 si cal”.
-“El meu error ha estat tractar els jugadors com si fossin persones”. 

Vicente Boluda:
-“Aquí ganaremos 3-0 y allí se van a abrir y les vamos a chorrear” (abans de Madrid 0-1 Liverpool i Liverpool 4-0 Madrid)

Florentino Pérez:
-“El nostre rival històric sempre ha estat l’Atlético i no el Barça”.
-“El Madrid porta la paraula Europa inscrita al seu ADN” (dos dies després queien eliminats de la Champions a vuitens)

Del Nido:
-“El president del Sevilla és la persona més important després del Papa”.
-“Nos comeremos el león desde la melena hasta la cola” (però va ser l’Athletic el que va passar a la final)

Sánchez Llibre:
-“Aquesta lliga està prostituïda, si volen ja farem una nova lliga i que juguin els que han de guanyar aquesta entre ells”.
-“Si voleu veure bon futbol veniu al camp de l’Espanyol”.
-“No vull dir que l’àrbitre ens ha robat el partit, però l’àrbitre ens ha robat el partit”.

R. Mendoza (ex president Madrid):
-“Bote, bote, bote, polaco el que no bote”.

Bill Kenwright:
-“M’estàs dient que hi ha algun club més gran que l’Everton?” (a Rooney, quan aquest li va dir que volia anar a un club més gran)

Peppino Frisco (directiu Inter):
-"Abans de morir em faré del Milan, perquè així es morirà un milanista".

Berlusconi:
-"Quan algú pensa en Itàlia, després que li vinguin al cap la pizza i la màfia, pensa en el Milan".

Rosell:
-"Poso un 5-0 a la porra per no perdre el costum" (sobre la final Barça-Madrid de Copa)
-“Les tres feines més difícils del món són: ser el president dels EEUU, ser el Papa i ser el porter del Barça”.
-“El que vaig a dir potser és políticament incorrecte, però avui li hem donat un bany al Madrid. És un ‘gustassu’”.
-“Als terrenys de Viladecans l’única cosa que hi podem fer és plantar-hi una carxofa per a cada soci”.
-“Cristiano Ronaldo és el 12è millor jugador del món. Els 11 primers juguen al Barça”.

Santiago Bernabéu:
-"No hi ha jugadors joves i vells, sinó bons i dolents".

Macri:
-“Boca és capaç d’aconseguir coses increïbles, com que Carlos Tévez es convertís en un sex symbol”.

Patxi Izco:
“Si a Messi li feia mal la panxa, a mi em feien mal als ous” (després que Messi anotés dos gols a Osasuna malgrat estar malalt)

Miguel García (president de l’Hospitalet):
-“Si eliminem al Barça em tallo un ou”.