14.7.13

1899 interrogants

La millor primera volta de la història de la Lliga, 100 punts en total, rècord golejador, primers classificats i màxima diferència històrica respecte el segon classificat. I en les altres dues competicions, vius fins les semifinals. No era fàcil que el Barça aconseguís tot això just després que el millor entrenador que ha passat mai per Can Barça deixés el club. Tampoc no era fàcil fer-ho quan el nou entrenador va haver de ser fora durant uns mesos per tractar-se una dura malaltia. En aquest sentit, és impossible no qualificar la temporada 2012/13 com a molt satisfactòria.

Malgrat tot, aquesta temporada ha deixat molts culers amb un regust agredolç. No és que siguem molt exigents (que també), sinó que no tenim clar que en una sèrie d’assumptes es triés el camí més adequat pel futur de l’entitat, al mateix temps que lamentem una sèrie d’errors i tenim un munt de dubtes sobre diverses situacions que s’han produït al llarg del curs. Començarem per l’àmbit purament esportiu: per què el Bayern ens va donar un bany tant a l’anada com a la tornada de les semifinals de la Champions? Per què no es va sortir en cada partit amb la mateixa empenta que el dia de la remuntada contra el Milan? Per què Cesc només va jugar bé durant el primer tram de la temporada? Per què Bartra i Montoya no van gaudir de més minuts tot i haver complert en cada una de les seves poques actuacions? Per què alguns van suar més sobre l’autocar descapotable de la rua que sobre el camp? Per què es va seguir apostant per Pedro quan qui marcava la diferència era Tello? Per què Alexis no en fotia ni una a dins? Per què es va gestionar tan malament la lesió de Messi en el tram final de la temporada? Per què Xavi s’encaparrava en jugar amb la selecció espanyola per després dosificar-se amb el Barça? Per què ningú no es van adonar que Song no era un bon central abans de fitxar-lo? Per què cada any s’ha d’improvisar en la línia defensiva, arribant a jugar fins i tot amb 4 laterals?

Però les incògnites més significatives han anat sorgint fora del terreny de joc. Aquesta temporada una ciutat nord-americana ha tingut un protagonisme especial pel barcelonisme: Nova York. És la ciutat que va triar Guardiola per exiliar-se. Una ciutat ideal per desconnectar: moderna, segura, agradable i amb escàs interès pel futbol. No obstant, l’altre dia Guardiola ens va deixar clar que un conjunt de persones, concretament l’actual Junta directiva del Barça, no el van deixar desconnectar tant com ell desitjava. En Pep pot tenir les seves manies i els seus interessos, però només cal revisar les hemeroteques per apreciar que ja fa temps que alguns van engegar el ventilador de la merda i el van orientar cap al pis amb vistes a Central Park on residia Guardiola.
Curiosament, Nova York també va ser la ciutat triada per Tito Vilanova per seguir el seu tractament contra el càncer, mentre Jordi Roura feia mans i mànigues per intentar que l’equip no notés l’absència del seu líder. Els principals interrogants que van sorgir en relació amb l’estada de Tito a “The Big Apple” són els següents:
El primer: van aprofitar per veure’s Tito i Guardiola? Sembla ser que sí, però en tot cas Tito va admetre posteriorment que la seva relació d’amistat amb Guardiola s’havia refredat “a causa de la distància”.
I el segon interrogant: què es va acordar durant la reunió que van mantenir Rosell, Bartomeu i Tito a Nova York i, sobretot, per què a última hora es va decidir que Andoni Zubizarreta no hi participés?
El director esportiu del club no va ser un dels protagonistes d’aquesta reunió que oficialment havia de servir per planificar la temporada 2013/14, però durant l’any ha estat el focus d’atenció en altres aspectes. Per exemple, a l’hora d’explicar per què Abidal no seguiria al club. Li preguntessin el que li preguntessin, Zubizarreta tocava el violí, de manera que no es van fer públics els motius reals de la marxa del jugador francès. Ai, si en els propers mesos Abidal juga uns quants partits amb el Mònaco...
Però parlant de Zubizarreta, per surrealista, la seva dimissió: aquesta no va ser acceptada per la Junta directiva, que per mantenir Zubi va haver de renovar Albert Valentín, un home que tenia un peu i mig fora del club, acusat d’haver comès irregularitats amb fitxatges del Barça ‘B’ i de l’equip juvenil.

Malauradament, les situacions pintoresques patides pel Barça durant la temporada no acaben aquí. Per què Puyol no va voler donar la cara fins a final de temporada per explicar el mal tràngol que li havia fet passar el seu genoll? Per què Valdés no va deixar més clar abans que pretenia continuar l’any que ve, i així evitar les especulacions que el situaven a l’Arsenal o al Mònaco aquest mateix estiu? Per què Adriano va ser renovat, quan ha passat més temps estirat al llit de la infermeria que no pas amb la pilota als peus? Per què es va permetre a Jordi Alba disputar amb Espanya dues competicions (Eurocopa i Jocs Olímpics) en un sol estiu? Per què Jonathan Dos Santos no va voler abandonar el club tot i saber que amb prou feines tindria minuts?
Un altre interrogant és la famosa prima d’1 milió d’euros que suposadament es va concedir als jugadors per haver aconseguit els 100 punts a la Lliga. De debò van arribar a cobrar aquesta xifra?

I encara tenim més maldecaps. Fa pocs dies vam haver de veure com Villa marxava a l’Atlètic de Madrid per una quantitat irrisòria,  i actualment estem pendents del “cas Thiago”. Aquest futbolista havia de ser l’amo del mig del camp del Barça durant els propers 10 anys, però aprofitant una clàusula que s’hagués desactivat donant-li més minuts, podrà marxar per només 18 milions d’euros. Que se l’endugui el Bayern o el Manchester United, és secundari, el que realment compta és que no seguirà al Barça.

Mentrestant, la persona que havia d’aixecar les catifes del club i que es presentava com la gran aglutinadora del barcelonisme sota el lema “Tots som el Barça”, està resultant fer tot el contrari. Sandro Rosell, a part d’actuar sovint amb ànim de revenja contra els anteriors dirigents, no està oferint la transparència que havia promès. Sinó, per què encara no ha sortit a explicar fil per randa on va anar cada un dels milions pagats per Neymar? Per què ens hem d’assabentar a través de la premsa brasilera que el pare del jugador brasiler ha cobrat 40 milions d’euros pel seu traspàs?

Però la pèrdua de credibilitat de Rosell i de la Junta Directiva es deu, sobretot, a la tornada (encoberta) dels violents a l’Estadi. Uns violents que havien desaparegut del Camp Nou gràcies a l’esforç de l’anterior president, a qui fins i tot van arribar a amenaçar de mort. A més, els “nois molt macos” obtenien entrades per 10€, un preu clarament inferior al que pagaven els culers que compraven les entrades a les taquilles.

Per sort, el Barça ‘B’, ha funcionat. Ah, no, tampoc...
Que renovés Eusebio no s’ho explica ningú. Com tampoc no s’expliquen fitxatges com els dels portuguesos Cá i Ié, inèdits durant pràcticament tot l’any.  La sensació és que el filial cada cop té una funció menys formativa i que ja no es confia en el planter com es feia abans. Només cal veure les cessions de Deulofeu o Rafinha.

Així doncs, com hem vist, el futur en clau blaugrana és, si més no, preocupant. Els gols de Neymar i la reforma del Camp Nou serviran com a cortina de fum, però, per si de cas, cordem-nos el cinturó... que tot apunta que patirem turbulències.

La intenció era que aquest escrit fos un resum crític de la temporada futbolística del Barça i no em vull allargar més del compte. No obstant, abans d’acabar m’agradaria fer un breu recordatori d’altres esdeveniments que s’han produït durant l’any i que no ens haurien de passar per alt: Messi ha guanyat la seva quarta Pilota d’Or, mentre alguns s’han inventat rècords d’un tal Chitalu per desprestigiar-lo; Laporta s’ha cansat de fer de polític i no descarta tornar a presidir el Barça; una sèrie de periodistes que no han vist mai un partit sencer de la Bundesliga ens han volgut fer creure que és la millor lliga del món; l’estàtua de Colom s’ha vestit de blaugrana; hem sabut que l’empresa de detectius Método 3 va treballar pel Barça entre 2006 i 2010; hi ha hagut un “babyboom” al vestidor blaugrana; s’ha cridat “Independència” al minut 17.14 de cada partit; Mourinho ha abandonat el Madrid creient que ha trencat amb l’hegemonia del Barça;...

5 comentaris:

XeXu ha dit...

Un resum molt detallat, una gran feina documental, com sempre. Però deixa'm dir-te abans de res que el primer que hauria d'estar content amb la cessió de Deulofeu hauries de ser tu, no? Quan ho vaig veure em vas venir al cap, ves per on.

Crec que el gran problema actual és que s'estan prenent moltes decisions poc clares, els mateixos jugadors, aquests que tant han presumit de valors tants anys, i dels que estàvem orgullosos, estan actuant de manera poc clara, i que sembla anar en contra del club que sempre han defensat. Decisions poc populars, però en algun cas argumentables, s'estan barrejant amb d'altres que ja no són tan fàcils de defensar. Algunes persones, com Zubizarreta, semblen molt per sota de les exigències del seu càrrec, i no s'entén que continuïn. La manca de transparència fa por, i això que semblava que en aquest terreny s'havia millorat. La manca de lideratge en totes les àries també sembla preocupant, i en definitiva, sembla que tot el club ha perdut el rumb que tan bé havia sabut seguir els darrers anys.

Això preocupa, fa que veiem Neymar més com una cortina de fum que com un fitxatge de futur, sobretot perquè sembla que barra el pas a altres perles vingudes del planter. Els joves sembla que han deixat de comptar, i això també sembla un pas enrere, que hem de tornar a un model semblant al de Florentino, ara? Doncs jo que tenia paciència amb aquesta junta, penso que si estan fallant a tots els nivells potser s'hauria de plantejar un canvi. El problema és que no petarà tot fins que comencin a fallar els resultats a nivell esportiu. De moment no ha estat el cas, però quan passi ja tot estarà tan deteriorat que les passarem magres. I només falta que s'acabi amb l'estat de gràcia de Messi, llavors sí que aquesta junta haurà acabat amb tot.

Alguna cosa em diu que aquest any la cosa no millorarà, al contrari, encara s'enrarirà tot més. Espero equivocar-me, però crec que aquella autoritat que tenia l'equip els darrers anys és cosa del passat. I això que se suposa que davant haurem millorat substancialment. Veurem.

Albert ha dit...

@ XeXu:
No estic content amb la cessió de Deulofeu perquè crec que hagués pogut aportar molt al Barça en moments puntuals. Però és cert que, posats a cedir-lo, encantat que sigui a l'Everton: club molt familiar, amb un entrenador català que intentarà imposar un futbol de toc i amb no massa competència als extrems, així que segurament tindrà minuts.

Estic bastant d'acord amb el teu comentari, sobretot amb això que dius dels jugadors. Necessitàvem que donessin un pas endavant quan Tito era fora, i sembla que van fer tot el contrari.

Assumpta ha dit...

He llegit el post amb molt deteniment perquè tinc el convenciment total que venint aquí aprenc coses :-))

Ja saps que jo sóc molt culé però que "a fons", el que es diu "a fons", jo no hi entenc.

Per tant, com que no hi entenc, hi ha coses que em sorprenen... com que en Pep, si és del Barça de cor, estigui, des d'Alemanya, tirant pestes a la directiva del Barça... Què vol? Dividir l'afició? Una afició que trepitjava el terra per on ell caminava...

En Zubizarreta ja podria parlar català d'una vegada, ostres!

ALBERT... t'apunto a la cadena de blogs? ;-))

Albert ha dit...

@Assumpta:
La divisió a Can Barça ve de lluny i dubto que es pugui solucionar mai. Com a soci del Barça vull la veritat, i si la veritat ha de dividir encara més el barcelonisme, endavant (i amb això no vull dir que Guardiola tingui raó).

Sí, ja va sent hora que Zubi parli català. Si Salinas i Txiki ho han aconseguit...

Apunta-m'hi si vols, ni que sigui provisionalment. Al setembre ho confirmaré. Gràcies.

sargantana ha dit...

els blogs ja ens estem donan't la mà per la independencia i ens falta la vostra aportació
no ho deixeu per l'ultim moment, us esperen per enllaçar-vos...
no trenqueu la cadena !!
us hi volem a tots !!

blog via cap a la independecia