10.9.13

La via catalana

La Diada nacional de Catalunya, l’11 de setembre, sol servir d’excusa per debatre si Catalunya ha de ser independent o no. Quan ofereixo la meva visió política a algú que sap com m’agrada el futbol, sovint m’acaben fent la següent pregunta: “i quina lliga jugaria el Barça si Catalunya tingués un Estat propi?”.

La pregunta no m’agafa mai per sorpresa perquè, no ens enganyem, saber on jugaria el Barça és el primer aspecte que vaig tenir en compte abans de decidir si volia o no la independència de Catalunya.

La meva resposta és la següent: si (és un “si” condicional, per introduir una situació hipotètica) Catalunya és algun dia independent, el Barça hauria de jugar una lliga catalana de nova creació.

Aquesta nova lliga catalana seria, parlant clar, una merda. Però només al principi. El Barça jugaria els caps de setmana contra Girona, Sabadell, Sant Andreu, Espanyol, Badalona, l’Hospitalet, Reus, Llagostera i altres equips actualment igual de fluixos. No obstant, el poder adquisitiu d’aquests clubs aniria creixent al llarg dels anys, i els jugadors del futbol formatiu d’aquests equips ja no marxarien tan fàcilment al Barça, que avui dia els absorbeix tots juntament amb l’Espanyol. Potser els joves talents primer esperarien una oportunitat al seu club modest, perquè ho tindrien més fàcil per jugar a 1a Divisió. I això restaria poder a Barça i Espanyol i les forces s’anirien equilibrant.
També cal tenir en compte que no cal que la lliga sigui de 20 equips. Potser és millor que n’hi hagi 10 i fer dues voltes.

I a mesura que aquesta lliga anés guanyant nivell (a llarg termini, és clar), les televisions pagarien més diners per retransmetre’n els partits, la UEFA oferiria més places per accedir a la Champions i a l’Europa League, la lliga  podria passar de 10 a 18 equips, etc. Ah, i ja veuríeu com tots aquests que no han anat mai a veure un partit de l’equip del seu poble, si aquest passés a formar part de la primera divisió de Catalunya, de sobte en serien fans incondicionals.

Un altre punt a tenir en compte és què passaria amb la rivalitat Barça-Madrid i amb tot el moviment econòmic que genera aquest partit. Jo crec que no passaria res, sempre que s’actués correctament. Per exemple, es podria disputar un minitorneig oficial al millor de 7 partits, de manera que qui en guanyés 4 fos campió. Els primers anys, el Barça donaria molta més importància a aquest torneig i a la Champions que no pas a la lliga catalana, que fins i tot la podria jugar amb el filial. Però insisteixo, a llarg termini no tindria per què ser així.
Cal tenir en compte que aquest minitorneig que proposo el porten demanant molts aficionats dels 18 equips restants de l’actual lliga espanyola. O no heu sentit mai “que Barça y Madrid se vayan a jugar su propia liga y nos dejen en paz”?

Més qüestions: tots els equips catalans estarien d’acord amb aquesta nova lliga catalana o preferirien seguir vinculats al campionat espanyol? Jo entenc que seria absurd que els equips catalans preferissin seguir vinculats a Espanya, perquè per ells seria l’única opció de jugar a primera divisió, amb l’al·licient de poder disputar competició europea. L’únic dubte raonable seria l’Espanyol, que amb el nom ja ens ho diuen tot i potser preferirien salvaguardar el seu honor abans que disputar la Champions.

I què passaria amb la Lliga espanyola? Aquest punt als catalans no ens hauria de preocupar massa, però crec que si bé amb la fuga del Barça perdria molt nivell, al llarg dels anys acabaria revifant, pels mateixos motius que els equips catalans creixerien.

Però cal tocar de peus a terra i, malgrat tot el que s’ha exposat en aquest post, sóc força pessimista. No crec que s’arribi a jugar mai aquesta lliga catalana. De fet, el més probable és que passi una d’aquestes 3 coses (per ordre):
1) Catalunya no serà mai independent: tema solucionat, doncs.

2) Catalunya serà independent, però el Barça seguirà jugant la lliga espanyola. És el que va dir Rosell que passaria quan li van preguntar sobre el tema, i és una resposta coherent si tenim present que el futbol és un negoci. A nivell purament econòmic, segurament el millor pel Barça és continuar vinculat a la lliga espanyola. I naturalment, per a la lliga espanyola, el millor és que el Barça hi sigui present.
Aquesta opció no m’agradaria, perquè si el Barça ja és odiat en gairebé tots els camps de primera per ser un equip català, no vull ni pensar què ens farien si fos un equip d’un altre país. D’altra banda, trobo una mica absurd que hi hagi equips d’un país jugant en altres federacions, com el Mònaco o el Swansea.

3) Es crearà una lliga europea, independentment de si Catalunya disposa d’un Estat propi o no. Seria com una Champions però en format lliga. Fa molt de temps que se’n parla, però té pinta que es quedarà en no res. Personalment, la idea m’agrada sempre que NO sigui una cosa tancada tipus NBA, on no hi ha ascensos ni descensos.

P.D. M’han convidat a participar en la cadena de blogs, que és com la via catalana però a nivell virtual. Enlloc de donar la mà a algú, es penja l’enllaç d’un dels blogs participants. Així doncs, us enllaço amb el blog “Intents”.