30.8.11

La lliga de merda

És la llei de l’oferta i la demanda: qui més audiència genera és qui més ingressa. I aquests ingressos els equips els solen invertir en fitxatges. I aquests fitxatges solen donar uns resultats. I aquests resultats generen més audiència. I l’audiència genera ingressos... És un peix que es mossega la cua.

En aquest sentit, entenc que els equips més modestos de la Lliga espanyola es queixin, perquè si es manté aquesta dinàmica, la desigualtat entre els equips capdavanters i la resta serà cada cop més gran. Sempre hi ha qui diu que abans la Lliga no era sempre de Barça o Madrid, sinó que fins i tot la van aconseguir equips com la Reial Societat o el Deportivo, però hem de tenir present que aleshores va ser un miracle, perquè la desigualtat de pressupostos era també molt gran. Per altra banda, actualment, és molt difícil que les televisions acceptin repartir els diners d’una altra forma, ja que saben que Barça i Madrid seguiran dominant el panorama futbolístic. "Els dos grans" disposen d’uns recursos que els altres clubs no tindran mai, com són una massa de seguidors consolidada i estesa a l’estranger, patrimoni, equips en categories inferiors, etc.

Sevilla, Espanyol i companyia sembla que desitgin una Lliga sense Barça ni Madrid. Però han pensat què passaria si això succeís? La majoria de gent d’arreu del món segueix la Lliga espanyola atreta per aquests dos equips. Per tant, si actualment els equips modestos d’aquest campionat reben pocs diners per part de la televisió, sense els dos grans encara en rebrien menys. D’altra banda, no omplirien el seu estadi gairebé mai, perquè ara amb prou feines l’omplen quan juguen contra merengues o culers.

El projecte de la Lliga Europea de Clubs sona amb més força que mai i no em desagrada. Però no tinc clar que els clubs que tant es queixen actualment acceptessin no participar-hi. O és que Del Nido acceptaria que el seu Sevilla seguís participant en un mediocre campionat espanyol enlloc d’estar jugant contra els més grans d’Europa?

No sé quina és la millor solució, però en la meva opinió, deixar les coses com estan i mantenir la Lliga actual (“la lliga de merda” o “la lliga escocesa”, com l’anomenen alguns) segueix tenint sentit. Perquè al cap i a la fi, són 11 contra 11, i el líder pot tenir un mal dia i perdre contra el cuer. I lluitar per la salvació o per intentar entrar a Europa també té la seva gràcia, i ho sé perquè també sóc seguidor de l’Everton. A més, els equips grans també tenen problemes com són el virus FIFA, la sobrecàrrega de partits, la pressió de ser els favorits o el fet d’haver de pagar més diners per un jugador perquè el club venedor sap que està negociant amb un club potent.

A tot això cal afegir que l’arribada dels xeics pot canviar-ho tot. Un clar exemple és l’expectació que genera el Manchester City. Li ha costat alguns anys, però finalment s’està consolidant entre els grans del futbol anglès, quan fa escassos mesos quan dèiem “Manchester” tots ens referíem al United. També hem de tenir en compte que a vegades, més que diners, el que cal és un estil definit. O és que sóc l’únic que pensa que el Barça ‘B’, amb la plantilla de l’any passat, hagués pogut lluitar per Europa?

Curiosament, aquest tema ha sorgit després de la maneta del Barça al Villarreal i no després del 0-6 del Madrid al Saragossa, potser perquè Garrido en va parlar o perquè la premsa de Madrid ho ha generat. En qualsevol cas, el futbol espanyol té altres problemes igual de greus i molt més fàcils de solucionar, com que hi hagi jugadors que no cobren mentre el seu club es gasta diners que no té o que la Lliga comenci un dia i que s’aturi la setmana següent perquè juguen les seleccions.