11.10.09

Història dels Mundials. Capítol 6: Suècia 1958

El país que més Copes del Món suma actualment, Brasil, va aconseguir el seu primer títol en aquesta edició disputada al nord d’Europa.
Va ser el primer Mundial on el vencedor era d'un país que no fos del continent on es disputava el torneig. De fet, només Brasil ha aconseguit fer això, però ha assolit aquest objectiu en dues ocasions: a Suècia el 1958 (en parlaré ara) i a Corea i Japó l’any 2002.

Argentina tornava a participar en un Mundial després de més de 30 anys sense fer-ho, però va ser eliminada a la primera de canvi i va ser molt criticada al tornar a la seva terra per part de l’afició i els periodistes.

Cal destacar que Anglaterra no va passar de la lligueta inicial, en perdre el partit de desempat contra la URSS, però s’ha de dir que els anglesos no van poder comptar amb moltes de les seves grans estrelles, desaparegudes en l’accident d’avió que van patir els jugadors del Manchester United sortint de Munic.

Pel que fa a la selecció d’Irlanda del Nord, va estar a punt de no disputar aquest torneig perquè no volien jugar els diumenges degut a que la seva religió ho prohibia, però al final van decidir que aquesta “prohibició” només s’aplicava al seu país i no a Suècia.

Però com ja he dit al començament, aquest va ser el Mundial de la “canarinha”. Després d’un inici no prou bo, els pesos pesats del vestuari van amenaçar a l’entrenador perquè posés als dos jugadors de color que hi havia a la banqueta.
Un era, a priori, massa jove per poder triomfar en aquell equip (tenia 17 anys), mentre que l’altre era un jugador amb una personalitat molt especial (no destacava per la seva intel·ligència) i un físic impropi d’un futbolista. Es tractava de Pelé i Garrincha, respectivament.
Gràcies a ells, aquesta selecció va practicar un grandíssim futbol i això el va portar a la consecució del desitjat trofeu.
Com a curiositat, es veu que Pelé va lluir el dorsal 10 per casualitat, ja que ho va decidir un dirigent de la FIFA perquè els brasilers s’havien oblidat d’assignar els dorsals, i hi ha qui diu que és des d’aleshores que aquest dorsal el porten els cracks.
També corren els rumors que Garrincha es va comprar una ràdio però la va regalar a un metge del seu equip perquè només s’hi escoltava gent parlant en suec...

Brasil i Suècia van deixar a les semifinals a França i a l’Alemanya Federal i, a la final, els sud-americans es van imposar als amfitrions per 5-2.

El màxim golejador d’aquest torneig va ser el francès Just Fontaine, amb 13 gols.

Els partits no van atraure especialment a l’afició sueca i la presència de públic va ser més aviat baixa, però els nombrosos estadis dels quals disposava aquest país i la seva bona situació política i econòmica la van portar a organitzar aquesta edició del torneig.