15.11.10

Història dels Mundials. Capítol 15: Estats Units 1994

La Copa del Món de 1994 es va disputar en un país sense tradició futbolística: els Estats Units d’Amèrica.

Per primera vegada, els participants d’aquest torneig van lluir el seu nom a l’esquena, i també van incloure el seu dorsal al pit de la samarreta. Al mateix temps, cal tenir present que aquest cop les victòries en les lliguetes inicials van valer 3 punts enlloc de 2.

El títol el va guanyar la selecció brasilera, dirigida per Parreira, que va practicar un futbol poc vistós. De fet, la final la va disputar contra Itàlia, i després que el partit acabés amb un 0-0, el Brasil es va imposar en una tanda de penals on Roberto Baggio va errar el llançament decisiu.

Suècia va quedar tercera, després d’imposar-se a Bulgària en el partit pel tercer i quart lloc. Pel que fa a la selecció espanyola, va quedar eliminada als quarts de final contra Itàlia. Possiblement el més recordat dels partits d’Espanya en aquest Mundial sigui el cop de colze que va rebre Luis Enrique a la cara per part de Tassotti, que no va ser ni amonestat.

No obstant, la imatge d’aquesta edició que els argentins no esborraran mai de la seva memòria és la de Maradona dirigint-se cap al túnel de vestidors acompanyat d’una dona encarregada de la realització dels controls antidopatge. Va ser al finalitzar el segon partit de la primera ronda, contra Nigèria, i el ‘10’ argentí va donar positiu. Per aquest motiu, va ser expulsat del campionat, o com va dir ell mateix, li van “tallar les cames”.

Pitjor encara va ser el que va haver de patir el defensa colombià Andrés Escobar, que va ser assassinat al tornar al seu país per haver-se marcat un gol en pròpia porta contra els EE.UU.

Qui sí que guarda un bon record del Mundial del ’94 és Oleg Salenko, que va batre un rècord a l’anotar 5 gols en un sol partit. Precisament va ser aquest el darrer partit que va disputar el camerunès Roger Milla, que es va acomiadar del futbol amb 42 anys i va marcar l’únic gol del seu equip (6-1).
Salenko, amb un total de 6 dianes, va empatar amb Stoichkov al capdavant de la taula de màxims golejadors del torneig.

Finalment, a tall d’anècdota, dir que el brasiler Bebeto va celebrar d’aquesta peculiar manera el gol marcat contra Holanda als quarts de final. Des d’aleshores, tot sovint, els futbolistes fan aquesta celebració quan han estat pares recentment.

9 comentaris:

Jordi ha dit...

Encara no me'n recordo d'aquest mundial. El primer del que tinc records és del de França 98.

Gabriela Miranda ha dit...

Apenas tenía 4 años en este mundial así que no recuerdo nada jejeje mi primer recuerdo es el del mundial del 98 ;)

Saludos.

Josep Lluís ha dit...

Ara reconec, amb vergonya, que no vaig lamentar gens l'agressió que va patir Luis Enrique (llavors jugava al Madrid) Els meus primers records d'un Mundial són els d'Alemanya-74. Salutacions Albert i felicitats!

Assumpta ha dit...

Recordo moltes coses d'aquest Mundial... recordo que per la diferència horària hi havia partits que acabaven molt tard (hora catalana) i crec que un dia em vaig quedar adormida al sofà veient-ne un :-)

El que no recordava és això del jugador colombià, Escobar... què bèsties!! Espero que els agafessin i fossin jutjats amb tot el rigor!

Sílvia ha dit...

Hola Albert
Jo tampoc el recordo, je,je ;)
Un Mundial a USA. El poder dels diners.
salutacions

sànset i utnoa ha dit...

Que gran Tssotti!!!

Després Luís Enrique va jugar al barça i ja em va saber una mica més de greu...

*Sànset*

Albert B. i R. ha dit...

En tinc un record molt i molt petit. Llavors era molt jove.
Per cert, diria queaquest Salenko, després del Mundial, per prou feines va fer res més de destacable en el món del futbol, no?

Noé Hernández ha dit...

L'assasinat de Escobar, la novetat de posar el nom a les camisetes, el penal de Baggio, el nas trencat de Luis Enrique... moltes imatges d'aquest Mundial. Salutacions.

Miquel ha dit...

El primer mundial que recordo. M´havien enviat a dormir feia estona però vaig seguir el partit des de l'escala des d'on veia la tele al reflex del gran mirall que tenim al rebedor.
Encara sort que el Mundial del 94 va servir per expnadir el soccer una miqueta...