22.6.10

Història dels Mundials. Capítol 12: Espanya 1982

El 1982 la Copa del Món de futbol va tenir lloc a Espanya. El partit inaugural es va disputar al Camp Nou, on Bèlgica va guanyar contra Argentina. Aquest va ser el primer Mundial on hi van participar seleccions dels 5 continents, ja que es va passar de 16 a 24 participants, fet que va propiciar un canvi de format en el torneig.

Itàlia va superar la primera ronda sense guanyar cap partit, però això no li va impedir acabar adjudicant-se el títol després de vèncer a l’Alemanya Federal per 3-1 en la final disputada al Bernabéu. Així doncs, els italians van igualar a Brasil en el nombre de trofeus. El davanter azzurro Paolo Rossi, que va estar a punt de no jugar aquest campionat per un escàndol relacionat amb les apostes, va ser el màxim golejador del Mundial.

En aquesta competició no hi van faltar les "trampes", com quan l’Alemanya Federal i Àustria van firmar un pacte de no-agressió en l’últim partit del seu grup. Amb una manipulada victòria germànica per 1-0, els dos equips europeus van passar a la següent ronda deixant fora a Argèlia.

L’amfitriona, Espanya, va quedar eliminada a la segona fase, on hi havia 4 grups de 3 equips i el primer de cada grup accedia directament a les semifinals.

Joan Miró va dissenyar els cartells propagandístics del Mundial i la mascota es deia Naranjito, però aquesta edició del torneig serà recordada per la trompada que es va endur el francès Battiston per part del porter alemany Schumacher. L’àrbitre no va xiular ni falta.

Aquest torneig també passarà a la història pels següents esdeveniments:
-Bryan Robson va marcar el gol més ràpid d’un Mundial, als 27 segons.
-Hongria va guanyar 10-1 a El Salvador, la diferència de gols més gran en un partit de la Copa del Món.
-En un partit entre França i Kuwait, un xeic kuwaitià va aconseguir que l’àrbitre anul·lés un gol als francesos després de baixar al terreny de joc i d' amenaçar amb fer marxar els jugadors del seu país als vestidors a mig partit.
-En aquella època els aficionats dels països comunistes no podien sortir del seu país, i quan les seves seleccions van jugar algun partit en estadis amb molta capacitat, aquests es veien molt buits.

6 comentaris:

sànset i utnoa ha dit...

Quina por el Naranjito!

I jo, que sóc de l'època. En què coi es van inspirar els meus pares???

*Sànset*

José Sellés ha dit...

Hola, es el peor Mundial que se recuerda para la seleccion nacional, el único bueno en la selección fue Naranjito!!
Saludos desde
agolpedebalon.blogspot.com

Gabriela Miranda ha dit...

No había nacido todavía, pero por lo que me contaron, lo mejor fue naranjito xDDDD

Saludos.

Albert B. i R. ha dit...

Aquest davanter, diria, tampoc va tenir gaire fortuna després en els equips que va jugar, no? Això havai sentit, o potser m'equivoco.

Assumpta ha dit...

Ai, mira, quan es va jugar aquest Mundial en Josep Lluís i jo feia molt poquet que sortíem junts jeje

Ostres, no recordo moltes de les anècdotes que expliques... potser que em faci revisar la memòria!!... Això del xeic kuwaitià... és impressionant.

En quant al Naranjito, tot i que no m'agradava (perquè no estava ben dibuixat, no perquè fos una taronja, que m'encanten) trobo que encara gràcies... Si arriben a posar un toro o un torero o una flamenca?? Penseu que la cerimònia inaugural era a Barcelona! Quin horror amb algun element tan "typical spanish"

Albert ha dit...

@ Albert B.iR.:
Et refereixes a Paolo Rossi? La veritat és que no ho sé; no vaig viure aquest Mundial i no he sentit res sobre el que comentes.

@ tots:
Gràcies pels vostres comentaris.