8.6.10

Història dels Mundials. Capítol 11: Argentina 1978

Després d’haver-ho intentat en diverses ocasions sense èxit, aquest cop Argentina sí que va poder organitzar un Mundial, el de 1978. Malauradament, quan aquest país ja havia estat designat amfitrió, el poder argentí va passar a mans d’una dictadura militar. Tot i això, la FIFA, després d’una inspecció, va decidir que aquest fet no afectaria al futbol. I la veritat és que el futbol no es va veure massa afectat per la dictadura, però aquest esport va servir per amagar al món les atrocitats que es cometien diàriament en aquest país sud-americà. Per això no és d’estranyar que alguns jugadors argentins contraris a la dictadura de Videla optessin per no jugar amb la seva selecció.

Parlant ja d’aspectes més esportius, aquesta Copa del Món la van disputar 10 seleccions europees i 4 americanes, a més de Tunísia i Iran. El torneig es va organitzar en dues fases: en la primera hi havia 4 grups de 4 equips i és on va caure eliminada la selecció espanyola, que feia molts anys que no disputava aquest campionat. En la segona ronda hi havia 2 grups de 4 equips. El primer classificat de cada grup de la segona ronda, accedia directament a la final.

Inexplicablement, Menotti, el seleccionador argentí, va decidir no convocar a Maradona, al·legant que no tenia l’experiència necessària per jugar un torneig tan important. Potser va ser aquest fet el que va provocar que Argentina estigués a punt de quedar eliminada a la segona ronda, però sospitosament va marcar més dels quatre gols que necessitava fer contra Perú per accedir a la final en detriment de Brasil. Hi ha qui diu que tant el govern peruà com els jugadors d’aquest país van acceptar suborns a canvi de deixar-se vèncer per la diferència necessària.

Holanda, aquest cop sense Cruyff, va tornar a arribar a la final per segon cop consecutiu, però igual que en l’anterior torneig, els amfitrions es van imposar en el darrer partit. Argentina va guanyar per 3-1 a la pròrroga. El triomf argentí va ser considerat com una victòria pels militars i com una espurna d’ alegria enmig de tota la misèria per a la majoria de la població. Cal destacar que abans d’aquest partit els jugadors holandesos es van reunir amb les “Madres de Plaza de Mayo” com a símbol d’oposició a la dictadura.

El màxim golejador del campionat va ser Mario Kémpes, tot i que molts rumors afirmen que els jugadors argentins, especialment els davanters, es van dopar per guanyar aquest trofeu.

Un dels fets més anecdòtics és que la selecció francesa va haver de lluir, en un partit contra Hongria, l’uniforme del CA Kimberley (club argentí que anava vestit amb ratlles verdes i grogues). La causa és que la FIFA va dir als hongaresos que per motius televisius havien de portar la samarreta suplent i els francesos, pensant-se que havien de ser ells els qui havien de canviar d’uniforme, van fer el mateix. I ambdós equips es van presentar a l’estadi amb uniformes blancs.

També és important saber que el disseny de la Tango, la pilota d’aquest Mundial, es va convertir en un referent de cara a les següents edicions d’aquesta competició.

7 comentaris:

Jordi ha dit...

Jo que jugo a futbol, reitero que no hi ha millor pilota que la tango. El seu tacte era brutal i s'amotllava perfectament a la bota. Es veu que ara hi ha una polèmica enorme per la pilota del mundial. Molts diuen que és un desastre.

Fantàstic, Albert, com sempre!

sànset i utnoa ha dit...

Molt bon article.

I sí que és cert que, de vegades, el futbol pot ser capaç d'amagar les animalades dels governants. El panem et circences dels temps moderns. Però, que no ens té entretinguts?

*Sànset*

Sílvia ha dit...

Hola Albert!
futbol i política, perillosa combinació.
salutacions
sílvia

Albert B. i R. ha dit...

Deuria ser molt dur per una població deprimida haver d'escoltar com els militars s'apropiaven injustament de la victòria. Tot i la passió que senten pel futbol, deurien tenir sentiments contradictoris.

Assumpta ha dit...

Mira que jo ja era grandeta quan aquests mundials (setze anys) però la majoria de les coses que expliques em resulten totalment "noves" per tant, una vegada més, et felicito per aquesta sèrie dels Mundials!! :-)

Noé Hernández ha dit...

Kempes era davanter del València en aquella epoca. Com sempre gran treball. Salutacions.

be ha dit...

華麗夢想,
夢世界,
酒店經紀,
酒店工作,
酒店上班,
酒店打工,
禮服酒店,
禮服公關,
酒店領檯,
華麗夢想,
夢世界,
酒店經紀,
酒店工作,
酒店上班,
酒店打工,
禮服酒店,
禮服公關,
酒店領檯,
華麗夢想,
夢世界,
酒店經紀,
酒店工作,
酒店上班,
酒店打工,
禮服酒店,
禮服公關,
酒店領檯,
華麗夢想,
夢世界,
酒店經紀,
酒店工作,
酒店上班,
酒店打工,
禮服酒店,
禮服公關,
酒店領檯,
華麗夢想,
夢世界,