1.4.09

Història dels Mundials. Capítol 2: Itàlia 1934

El 1934 va ser Itàlia qui va organitzar la Copa del Món. Ho va aconseguir gràcies a la influència del dictador Mussolini, que va ser una peça clau per que el seu país aconseguís el torneig. Però malgrat tot, Itàlia va haver de participar en les eliminatòries de classificació per aquesta. Va ser l’única vegada que l’amfitrió disputaria aquesta fase prèvia.
En aquest Mundial hi van participar molts més equips que en l'anterior, tot i que Anglaterra (l’inventora del futbol) tampoc no va voler participar-hi aquest cop. Uruguai va fer boicot a l’esdeveniment com a revenja del que havia fet Itàlia quan els uruguaians van ser els amfitrions.

Hi van participar 16 equips, que es van aparellar per disputar els vuitens de final. Tots eren europeus excepte Brasil, Argentina, EE.UU i Egipte.

Itàlia va acabar guanyant el Mundial amb una exagerada ajuda dels àrbitres. Mussolini, amb l’objectiu de fer propaganda del feixisme, no només va comprar els arbitratges, sinó que també va ordenar als jugadors que guanyessin el campionat. Va nacionalitzar de manera il·legal uns quants jugadors extrangers i va ordenar guanyar el Mundial als seus jugadors. No volia quedar malament malgrat no haver vist ni un partit de futbol abans d'aquest campionat.

La final la van guanyar contra Txecoslovàquia per 2-1.

Com a curiositats, només va haver-hi una sola expulsió en tot l'esdeveniment i el torneig es va retransmetre per ràdio en la seva totalitat per primera vegada. També cal afegir que com que no s’havia acordat res (suposadament) en cas d’empatar un partit, Itàlia va acabar eliminant als quarts de final a Espanya en un partit de desempat. A més, Argentina i Brasil van disputar el Mundial amb jugadors amateurs per problemes que ells mateixos s'havien creat.

11 comentaris:

Sílvia ha dit...

Hola Albert!
Mussolini ficava mà...Menys mal que els temps han canviat...
Salutacions.
Sílvia

Alex. ha dit...

Un post molt interessant, història i futbol.

Molt bé Albert!

Adeu.

francesc ha dit...

Els italians van fardan de 4 mundials i resulta qu son robats

Musolini no era l unic que comprava els arbitres, el madrid tambe ho feia.

juanje21 ha dit...

Si, tyo tambien pienso que ahí Mussolini tuvo algo que ver con que ganaran algunos mundiales, pero no se puede demostrar...

saludos.

Alan Smart ha dit...

Amigo

Una neauva video Everton - para Wembley 2009!

Beaunas

Viva Barca! Desde Man Utd

segonpal ha dit...

Quan dius targeta vermella suposo que vols dir expulsió. Crec que al 1934 no existien les targetes.

pd
Veig que tens una llista molt completa d'enllaços. Si no et sap greu me'n copiaré alguns per poder millorant el disseny del meu bloc.

Albert ha dit...

@ jernes

Tens raó, ara ho canvio.

Agafa tots els enllaços que vulguis.
Adéu!

Assumpta ha dit...

Ostres, ja sé que Mussolini era molt bèstia, però això que dius: "va prometre a tot l'equip molts diners si es feien amb la Copa, però els mataria si no ho feien"... vols dir que és cert? La gent ho hagués permès? Com ho podia fer?

Alba ha dit...

Bon apunt històric, la veritat es que cada mindial té la seva història.
Salutacions

Miquel ha dit...

Veig que la llegenda dels nostres veïns amb els quarts de final vé des de fa força temps.
Qui deia que el futbol i la política no es barrejaven?

Attakinsky ha dit...

Independientemente de lo que marcan los resultado, me gustaría poder observar la forma en que se desarrollaban los partidos en aquella época. Un fútbol limpio, bastante amateur y sin presiones mediáticas.

Se debió jugar por el placer de hacerlo y con una deportividad que no vemos hace años.

Falicidades, no hablo catalán pero los traductores ayudan bastante. xD

http://www.cule100x100.com/