27.3.09

Història dels Mundials. Capítol 1: Uruguai 1930

Com que l’any que ve es jugarà el Mundial de Sudàfrica i aquest cap de setmana no hi ha lliga perquè juguen les seleccions, avui començo una explicació de cada Copa del Món que s’ha disputat durant la història del futbol. Serà una cosa que aniré fent de tant en tant fins arribar a explicar l’últim Mundial que s’ha jugat: el d’Alemanya de fa tres anys.

La primera Copa del Món la va organitzar Jules Rimet i es va jugar l’any 1930 a Uruguai.
S’havia discutit molt sobre on s’havia de disputar aquest torneig, però malgrat les importants candidatures que van presentar alguns països europeus, es va acabar jugant a Sud-amèrica perquè Rimet creia que Europa estava centrant massa l’atenció en aquells temps amb les guerres i amb la crisi econòmica que hi havia. Països com Espanya o Holanda es van negar a participar-hi simplement perquè el campionat no es va disputar a Itàlia, que era el lloc idoni per molts països d’Europa (els italians també s’hi van negar).

La primera Copa del Món es va jugar durant el juliol de 1930 i hi van participar 13 països, que es van organitzar en quatre grups i el millor de cada grup va passar a les semifinals.
Les seleccions participants eren les següents: Uruguai, Argentina, EE.UU, Rumania, Brasil, Perú, França, Mèxic, Xile, Bolívia, Iugoslàvia, Bèlgica i Paraguai.
Cal destacar que Brasil va ser eliminada ràpidament, ja que només comptava amb jugadors carioques. Ara tot ha canviat molt i la majoria d’aquests equips tenen moltes dificultats per classificar-se pels mundials. A més, els polítics d’aquests temps tenien molt més poder i influència en tots els àmbits de l’esport.

Per transportar els jugadors es va utilitzar un vaixell, que va sortir d’Europa i va anar baixant per Amèrica fins arribar a Uruguai. Quan van arribar a Montevideo es va fer el sorteig dels grups i va començar l’esdeveniment.

Finalment l’equip amfitrió es va fer amb la Copa després de vèncer a Argentina per 4 gols a 2 a la final.

7 comentaris:

Cesc ha dit...

Sempre està bé saber què va passar, com va començar i on... als què ens agrada el futbol de veritat, mai en tenim prou... com s'enyora eh la lliga!

Sílvia ha dit...

Hola Albert!
bona idea. Per quan la segona història?
Salutacions
sílvia

Assumpta ha dit...

Ei!!! Molt interessant! :-)

M'ha xocat això de que fossin 13 equips, doncs els grups quedarien desiguals, clar :-)

Seguiré amb interés l'explicació :-)

El primer Mundial que jo recordo va ser el d'Alemanya 74. Tenia dotze anys, el Barça acabava de guanyar la lliga 73-74 i jo era una "petita fanatiqueta" :-)
Havia començat més o menys llavors a seguir el futbol, que quan jo era petita no era massa normal que a les nenes ens agradés el futbol jeje, per això jo no ho seguia massa quan tenia menys anys... Els pares no ens compraven pilotes ni ens duien al camp a les nenes :-))

Així que l'afició ens "neixia" més tardanament... a mi va ser llavors, l'any 73, quan veia mon pare tan content perquè haviem fitxat un jugador molt bo que es deia Cruyff... i li vaig començar a donar la pallissa perque m'expliquès què era un fora de joc, un penalty, un corner :-)) I aquella lliga la vaig viure ja amb mooooooooltíssima intensitat!!! :-))

I aquell mundial!! Ufff amb aquella final (encara recordo els noms de molts jugadors de la selecció holandesa jeje)

Ostres, perdona el comentari tan llarg, però és que m'ha agradat el teu article i la teva idea :-))

Pol Gustems ha dit...

Molt interessant. Posant-ho a la actualitat, ahir victoria davant el líder del grup, Paraguay, amb gol de Forlán. M'hagués agradat veure el partit de Cáceres. Si es que va jugar, suposo que si.

Vagi bé!

Attakinsky ha dit...

Sin duda una copa del mundo que no se vio manchada por intereses comerciales como las de hoy en día, o políticos como el mundial de Mussolini.

Se jugó únicamente por el gusto de jugar y defender el orgulllo nacional.

Felicidades y sigue adelante.

http://www.cule100x100.com/

P. M. X. ha dit...

Interessant allò de Rimet i el seu interès per acabar amb l'eurocentrisme. Felicitats!

cultura-de-futbol.blogspot.com

Alba ha dit...

apunt històric; la veritat es que sempre s'apren alguna cosa.
Salutacions