8.12.09

Història dels Mundials. Capítol 7: Xile 1962

L’edició de 1962 de la Copa del Món, disputada a Xile, només va comptar amb la participació de països europeus i sud-americans malgrat l’enorme quantitat de països que van disputar-ne les fases de classificació.

Aquest seria l’últim Mundial on un jugador que hagués participat amb una selecció podria fer-ho amb una altra. I és que en aquells temps s’estaven “fitxant” a molts jugadors d’altres nacionalitats (coneguts com a oriünds) i la FIFA va haver d’intervenir-hi.
De fet, la premsa xilena va batejar la selecció espanyola com “l’ONU” perquè tenia quatre jugadors que no eren espanyols.

El torneig va estar marcat per la duresa dels partits i pel gran nombre de lesionats. L’enfrontament entre Xile i Itàlia n’és un clar exemple.

El títol se’l va adjudicar Brasil una altra vegada. Aquest cop, però, sense Pelé, que es va lesionar al segon partit de la primera fase. El país amfitrió i Iugoslàvia van ser els semifinalistes.

A la final Brasil va vèncer per 3 gols a 1 a Txecoslovàquia, on el porter europeu no va tenir una bona actuació.

Fins poc temps abans de la final no es va saber si el brasiler Garrincha, màxim golejador del torneig juntament amb 5 jugadors més, podria disputar-la perquè havia estat expulsat en l’últim partit, però finalment va ser perdonat.

I poca cosa més va donar de si aquesta edició del Mundial, a part que el brasiler Vavá va convertir-se en el primer jugador en marcar en dues finals consecutives.

7 comentaris:

Noé Hernández ha dit...

Aquesta secció està de puta mare, encara no me n/havia adonat compte.

D/aquest mundial jo destaque el partit entre Chile i Itália, conegut com "la batalla de Santiago". Al principi els jugadors transalpins van eixir al camp llançant roses per fer les paus, pero al públic no lo va a agradar el gest i comencá a xiular. El partit va a ser mold dur (10 segons van tardar en fer falta), i al final va guanyar Xile 2-0.

També va servir per a que Pelé es confirmara com a un mite. Salutacions.

PSD: Me-n vaig a vore la resta de capítols xD.

Sílvia ha dit...

Hola Albert!
Si que és una secció de "puta mare" com diu l´amic Noé :)
Albert, estàs fet tota una enciclopèdia dels Mundials.
salutacions
sílvia

Jordi ha dit...

Com diu la Sílvia i en Noé, una gran secció Albert! Recordo haver escoltat alguna cosa sobre la Batalla de Santiago però en desconeixia d'on procedia el mot. Probablement més endavant li dedicaré un post, ja veus que m'has servit de font d'inspiració pel meu post més recent.

Salut, Albert!

Nicolas ha dit...

El Mundial de Garrincha, sin dudas.
Buen blog, te invito a visitar el mio:

www.dalepelota-alfutbol.blogspot.com

Assumpta ha dit...

En aquesta jo ja era al món... tenia mig anyet ;-))

Paraula de verificació: "Ticher" jejeje i és que ets un autèntic mestre ;-)

Gabriela Miranda ha dit...

Brasil va guanyar un mundial bastant just. Bonica histori la d'aquest mundial.

Salutacions.

Attakinsky ha dit...

Para el 62, la URSS era un equipo llamado a hacer grandes cosas, pero una mala tarde del legendario portero Lev Yashin les valió la prematura eliminación por 0-4 si no estoy mal.

Con todo, fue un gran mundial. A la próxima ya toca el polémico gol de la final del 66 ;)

Los invito a mi grupo en Facebook: Aficionados al ridículo madridista