El Futur Escut del Barça

Ja fa temps que aquest escut estava penjat a la secció de fotografies. Ara l'he retocat una mica més amb el Photoshop i l'he tornat a penjar.

Història dels Mundials. Capítol 2: Itàlia 1934

El 1934 va ser Itàlia qui va organitzar la Copa del Món. Ho va aconseguir gràcies a la influència del dictador Mussolini, que va ser una peça clau per que el seu país aconseguís el torneig. Però malgrat tot, Itàlia va haver de participar en les eliminatòries de classificació per aquesta. Va ser l’única vegada que l’amfitrió disputaria aquesta fase prèvia.
En aquest Mundial hi van participar molts més equips que en l'anterior, tot i que Anglaterra (l’inventora del futbol) tampoc no va voler participar-hi aquest cop. Uruguai va fer boicot a l’esdeveniment com a revenja del que havia fet Itàlia quan els uruguaians van ser els amfitrions.

Hi van participar 16 equips, que es van aparellar per disputar els vuitens de final. Tots eren europeus excepte Brasil, Argentina, EE.UU i Egipte.

Itàlia va acabar guanyant el Mundial amb una exagerada ajuda dels àrbitres. Mussolini, amb l’objectiu de fer propaganda del feixisme, no només va comprar els arbitratges, sinó que també va ordenar als jugadors que guanyessin el campionat. Va nacionalitzar de manera il·legal uns quants jugadors extrangers i va ordenar guanyar el Mundial als seus jugadors. No volia quedar malament malgrat no haver vist ni un partit de futbol abans d'aquest campionat.

La final la van guanyar contra Txecoslovàquia per 2-1.

Com a curiositats, només va haver-hi una sola expulsió en tot l'esdeveniment i el torneig es va retransmetre per ràdio en la seva totalitat per primera vegada. També cal afegir que com que no s’havia acordat res (suposadament) en cas d’empatar un partit, Itàlia va acabar eliminant als quarts de final a Espanya en un partit de desempat. A més, Argentina i Brasil van disputar el Mundial amb jugadors amateurs per problemes que ells mateixos s'havien creat.

Història dels Mundials. Capítol 1: Uruguai 1930

Com que l’any que ve es jugarà el Mundial de Sudàfrica i aquest cap de setmana no hi ha lliga perquè juguen les seleccions, avui començo una explicació de cada Copa del Món que s’ha disputat durant la història del futbol. Serà una cosa que aniré fent de tant en tant fins arribar a explicar l’últim Mundial que s’ha jugat: el d’Alemanya de fa tres anys.

La primera Copa del Món la va organitzar Jules Rimet i es va jugar l’any 1930 a Uruguai.
S’havia discutit molt sobre on s’havia de disputar aquest torneig, però malgrat les importants candidatures que van presentar alguns països europeus, es va acabar jugant a Sud-amèrica perquè Rimet creia que Europa estava centrant massa l’atenció en aquells temps amb les guerres i amb la crisi econòmica que hi havia. Països com Espanya o Holanda es van negar a participar-hi simplement perquè el campionat no es va disputar a Itàlia, que era el lloc idoni per molts països d’Europa (els italians també s’hi van negar).

La primera Copa del Món es va jugar durant el juliol de 1930 i hi van participar 13 països, que es van organitzar en quatre grups i el millor de cada grup va passar a les semifinals.
Les seleccions participants eren les següents: Uruguai, Argentina, EE.UU, Rumania, Brasil, Perú, França, Mèxic, Xile, Bolívia, Iugoslàvia, Bèlgica i Paraguai.
Cal destacar que Brasil va ser eliminada ràpidament, ja que només comptava amb jugadors carioques. Ara tot ha canviat molt i la majoria d’aquests equips tenen moltes dificultats per classificar-se pels mundials. A més, els polítics d’aquests temps tenien molt més poder i influència en tots els àmbits de l’esport.

Per transportar els jugadors es va utilitzar un vaixell, que va sortir d’Europa i va anar baixant per Amèrica fins arribar a Uruguai. Quan van arribar a Montevideo es va fer el sorteig dels grups i va començar l’esdeveniment.

Finalment l’equip amfitrió es va fer amb la Copa després de vèncer a Argentina per 4 gols a 2 a la final.

Himne del Barça

Tot el camp, és un clam
som la gent blaugrana,
Tant se val d'on venim
si del sud o del nord
ara estem d'acord, estem d'acord,
una bandera ens agermana.
Blaugrana al vent, un crit valent
tenim un nom, el sap tothom:Barça , Barça, Baaarça!

Jugadors, seguidors, tots units fem força.
Son molt anys plens d'afanys,
son molts gols que hem cridat
i s'ha demostrat, s'ha demostrat,
que mai ningu no ens podrà torcer
Blaugrana al vent, un crit valent
tenim un nom, el sap tothom:Barça, Barça, Baaarça!

Xuta les faltes