Història dels Mundials. Capítol 3: França 1938

Abans de començar a explicar com va anar aquesta edició de la Copa del Món cal dir que Espanya no hi va participar perquè es trobava en plena Guerra Civil. La selecció Alemanya, per la seva banda, va incorporar alguns jugadors austríacs, ja que amb l' "Anschluss", Àustria havia passat a formar part del territori germànic. Els aficionats francesos no van parar de xiular els alemanys en tot el torneig, igual que van fer amb la selecció d’Itàlia.

Inicialment aquest Mundial s’havia de disputar a Argentina però, finalment, no va ser així perquè el president de la FIFA no ho va voler malgrat tenir acordat disputar el trofeu allà. A causa d’això, només Brasil i Cuba hi van participar per part del continent americà; la resta no ho van fer com a protesta per haver canviat la seu del mundial de continent.
Així doncs, dels 69 països que es van presentar a les eliminatòries prèvies per entrar al Mundial, 15 hi van participar, dels quals 12 eren europeus.

Es va començar des de vuitens de final i el nombre d' equips era imparell perquè Àustria es va annexar a Alemanya a l’últim moment, de manera que Suècia (rival d’Àustria) va accedir a quarts de final automàticament.

Es va decidir que en cas d’empatar, es jugaria un temps afegit i que si la cosa continuava igualada es jugaria un partit de desempat. En el cas de la final es va acordar que si s'empatava també el partit de desempat(amb la pròrroga inclosa), els dos equips serien considerats campions.

A les semifinals es va jugar un dur i apassionant enfrontament entre Brasil i Itàlia, i a l’altre banda del quadre hi havia Hongria i Suècia. Els italians van aconseguir una victòria ajustada i van jugar la final contra Hongria, que havia golejat als suecs.

La copa se la va endur Itàlia altre cop, després de superar clarament els hongaresos per 4-2.

Leónidas, jugador brasiler, va ser el màxim golejador d’aquest Mundial.

Mussolini va tornar a amenaçar els jugadors italians el dia abans de la final a través d’un telegrama. Hi posava: “vèncer o morir”. Després de la victòria italiana, el porter hongarès estava orgullós d’haver salvat 11 vides, malgrat la derrota de la seva selecció.

Un cop més, la política va marcar el desenvolupament d’un torneig de futbol.

Com a anècdotes, destacaria que el president francès Albert Lebrun no va aconseguir tocar la pilota a l’hora de fer el servei d’honor per donar el tret de sortida al Mundial. A més, Vittorio Pozzo, entrenador italià, és l’únic que ha guanyat el Mundial dos cops consecutius.