10.6.09

Història dels Mundials. Capítol 3: França 1938

Abans de començar a explicar com va anar aquesta edició de la Copa del Món cal dir que Espanya no hi va participar perquè es trobava en plena Guerra Civil. La selecció Alemanya, per la seva banda, va incorporar alguns jugadors austríacs, ja que amb l' "Anschluss", Àustria havia passat a formar part del territori germànic. Els aficionats francesos no van parar de xiular els alemanys en tot el torneig, igual que van fer amb la selecció d’Itàlia.

Inicialment aquest Mundial s’havia de disputar a Argentina però, finalment, no va ser així perquè el president de la FIFA no ho va voler malgrat tenir acordat disputar el trofeu allà. A causa d’això, només Brasil i Cuba hi van participar per part del continent americà; la resta no ho van fer com a protesta per haver canviat la seu del mundial de continent.
Així doncs, dels 69 països que es van presentar a les eliminatòries prèvies per entrar al Mundial, 15 hi van participar, dels quals 12 eren europeus.
Es va començar des de vuitens de final i el nombre d' equips era imparell perquè Àustria es va annexar a Alemanya a l’últim moment, de manera que Suècia (rival d’Àustria) va accedir a quarts de final automàticament.

Es va decidir que en cas d’empatar, es jugaria un temps afegit i que si la cosa continuava igualada es jugaria un partit de desempat. En el cas de la final es va acordar que si s'empatava també el partit de desempat(amb la pròrroga inclosa), els dos equips serien considerats campions.

A les semifinals es va jugar un dur i apassionant enfrontament entre Brasil i Itàlia, i a l’altre banda del quadre hi havia Hongria i Suècia. Els italians van aconseguir una victòria ajustada i van jugar la final contra Hongria, que havia golejat als suecs.

La copa se la va endur Itàlia altre cop, després de superar clarament els hongaresos per 4-2.
Leónidas, jugador brasiler, va ser el màxim golejador d’aquest Mundial.

Mussolini va tornar a amenaçar els jugadors italians el dia abans de la final a través d’un telegrama. Hi posava: “vèncer o morir”. Després de la victòria italiana, el porter hongarès estava orgullós d’haver salvat 11 vides, malgrat la derrota de la seva selecció.

Un cop més, la política va marcar el desenvolupament d’un torneig de futbol.

Com a anècdotes, destacaria que el president francès Albert Lebrun no va aconseguir tocar la pilota a l’hora de fer el servei d’honor per donar el tret de sortida al Mundial. A més, Vittorio Pozzo, entrenador italià, és l’únic que ha guanyat el Mundial dos cops consecutius.

12 comentaris:

Sílvia ha dit...

Hola Albert!
"A la cama no te irás sin saber una cosa más" ;)
Bona informació.
Salutacions
Sílvia

Miquel ha dit...

Aquest és precisament el mundial que l'"Heroi Austríac" havia de guanyar amb la selecció austríaca, no sé si t'enrecordes... Fins que els nazis es van fotre pel mig.
M'agrada el nom del golejador brasiler, és com el líder dels espartans a la batalla de les Termòpiles. :)
Salut!

Quim ha dit...

Cuba va participar???? Però hi tenen jugadors suficients allà? O van reclutar gent del baseball?? Hmmm... masses preguntes assolen la meva ment...

Gabriela Miranda ha dit...

Gran artículo ;)

Saludos.

Jordi ha dit...

Albeeeert!! Una pregunta: què saps què ha passat amb el blog aquell que es deia "És a dir"? Fa molt temps que no l'actualitzava i ara he entrat i m'ha sortit un missatge dient que ja no existia... Merci!

Pol Gustems ha dit...

Grans anècdotes. Dos anys abans hi van haver les Olimpiades a Berlín, on els aficionats feien el Hi Hitler i no era censurat. En fi, av vegades no se en què pensen les federacions internacionals per designar les seus i els equips participants.

Vagi bé!

Albert ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Albert ha dit...

@ Miquel: no me'n recordo perquè no hi era, però sí que em sona que va haver-hi un jugador austríac que es va negar a jugar amb la selecció alemanya.

@ Quim: sí, hi va participar. La veritat és que tot el que passava en aquesta època era una mica sospitós però no hi érem i és difícil trobar la història verdadera.

@ Jordi: tens la resposta al teu bloc.

Adéu!

Assumpta ha dit...

M'agrada llegir aquests articles que ens fas sobre els Mundials!!

Com hi influeixen les situacions polítiques... molt, molt interessant!

Jordi ha dit...

Merci company!!

Alba ha dit...

Molt bon post, la veritat es que dels apunts històrics sempre s'apren molt.
Salutacions

Oriol ha dit...

Classe d'història.

Jo encara penso amb C. Ronaldo i Kaká.

Espero que els diners no ho arreglin tot.

Visca el Barça!!!