Un petit canvi frenaria el joc dur

Fa uns dies vaig estar parlant amb una persona que té un pes important dins la Federació Catalana de Futbol. És un amant del futbol sala, i em va fer veure que al futbol 11 li falta una regla molt important. Em va dir que tots els esports tenen una norma que no permet que els equips vagin en contra de l’esport que practiquen, excepte el futbol. A continuació n’exposo alguns exemples:

Al bàsquet has de llançar a cistella abans que passin 24 segons, de forma que no pots passar-te la pilota eternament sense deixar jugar al rival. I el mateix passa amb l’handbol, on els àrbitres poden xiular passiu si veuen que un equip perd el temps amb passades fàcils. Un altre exemple, i el més rellevant per entendre la resta de l’escrit, el trobem al futbol sala. En aquest esport, qui practica l’antifutbol cometent més faltes del compte, ha de pagar un car peatge: a partir de la sisena falta comesa en un sol període per un mateix equip, per cada falta més que faci, el seu rival tindrà un llançament sense barrera des de 10 metres (és el que abans es coneixia com a doble-penal).

De tot plegat, la conclusió que n’extreia la persona de qui us parlava al principi, és que la FIFA hauria d’imposar aquesta regla del futbol sala també al futbol gran. Per exemple, podrien fer que cada 10 faltes rebudes, l'equip que les rep tingui dret a un xut des del centre de la mitja lluna de l’àrea. D’aquesta manera, estils de joc bruts i durs com el que va practicar Holanda a la final del Mundial o com el que ha practicat Mourinho més d’una vegada, s’extingirien. Els equips es veurien forçats a no cometre faltes i per això el millor que podrien fer seria tenir la pilota. I per tenir la pilota optarien per tàctiques ofensives, fet que incrementaria el nombre d’equips practicants d’un futbol de toc. I els principals beneficiats de tot això seríem els aficionats al futbol. És així de senzill. El problema és que si algun dia aquesta proposta arriba a la FIFA, aquest organisme no la tindrà en compte.

Història dels Mundials. Capítol 13: Mèxic 1986

Colòmbia havia estat designada la seu d’aquesta edició del Mundial, però suposadament Adidas va pressionar la FIFA perquè canviés de seu, ja que la coneguda marca esportiva només feia que trobar inconvenients per celebrar el torneig en aquest país. La FIFA li va fer cas i va imposar unes dures condicions a Colòmbia per organitzar l’esdeveniment. Aleshores, els colombians van haver de renunciar al torneig i és per això que Mèxic va repetir com a país amfitrió. No obstant, el 1985, un fortíssim terratrèmol va fer perillar la celebració del Mundial en territori asteca, però tot es va poder solucionar.

Els partits es van jugar en horaris molt calorosos perquè els europeus poguessin gaudir dels partits al vespre i les televisions tinguessin millors audiències. Els futbolistes, a més de queixar-se de la xafogor, també ho van fer per haver de jugar en una alçada molt elevada respecte el nivell del mar i perquè la gespa no era prou curta.

Un dels fets més curiosos va ser que tres de les quatre eliminatòries dels quarts de final es van decidir amb una tanda de penals, entre les quals hi havia l’Espanya-Bèlgica, que va acabar amb victòria belga després d’acabar el partit amb 1-1 al marcador. L’únic partit de quarts que no es va decidir pels penals va ser l’Argentina-Anglaterra, que va acabar amb un 2-1 favorable als sud-americans. Aquest partit mereix un paràgraf a part:

El matx es va disputar a l’Estadio Azteca, escassos anys després d’haver esclatat la Guerra de les Malvines. Els jugadors argentins tenien ganes de revenja i estaven disposats a fer el que calgués per guanyar. I després que en un mal rebuig d’un defensor anglès la pilota s’enlairés, Maradona, veient que el porter Shilton atraparia l’esfèric, es va elevar a l’aire i va tocar la bola amb el puny, enviant-la al fons de la xarxa. A l’acabar el partit, el crack argentí va dir que aquella mà havia estat la de Déu i no la seva. És per això que aquest gol se’l coneix com “La mano de dios”.

Però Maradona no en va tenir prou amb aquest polèmic gol i, per aquest motiu, només tres minuts després va marcar el que per a molts és el millor gol de la història dels Mundials. Maradona va aconseguir anotar després de regatejar a mitja selecció anglesa i això va fer que Bobby Robson, seleccionador anglès en aquella època, declarés al finalitzar el partit: “és cert que el primer gol ens l’han fet amb la mà, però el segon hauria d’haver valgut per dos”.

En la final, Argentina va derrotar per 3-2 a l’Alemanya Federal. Així doncs, l’Argentina dirigida per Bilardo i liderada per Maradona, tot i tenir seriosos problemes per classificar-se pel Mundial, va ser la primera selecció en arribar a Mèxic i la darrera en marxar-ne. I si l’any 70 a l’Estadio Azteca era Pelé qui aixecava el títol de campió, el 86 ho va fer Maradona.

Després del Mundial, Gary Lineker, jugador de l’Everton i màxim golejador del torneig, va ser traspassat al Barça.

També cal destacar que va ser en aquest Mundial quan els aficionats al futbol van començar a fer l’onada als estadis, suposadament, gràcies a un anunci de Coca-cola.