Així doncs, com a campió de Lliga, l’Everton tenia el dret de disputar la Copa d’Europa la temporada següent i, amb els grans jugadors dels quals disposava, era un dels màxims favorits per fer-se amb l’orelluda. No obstant, els seguidors de l’etern rival de la ciutat, el Liverpool, van impedir que l’equip de Kendall disputés aquella competició. I aquest és l’inici d’una història dramàtica:
La temporada 1984-85, quan l’Everton va fer el doblet, el Liverpool tenia també un gran equip, que va aconseguir arribar a la final de la Copa d’Europa. Aquesta es va disputar a Heysel (Brussel·les) i va enfrontar els “reds” amb la Juventus de Torí.
Cada afició va omplir la part de l’estadi que li corresponia, però algunes localitats estaven destinades al públic local i finalment van ser adquirides per aficionats d’ambdós equips, encara que aquests es van dividir igualment segons el club que representaven. Però quan quedava aproximadament una hora per l’inici del partit, uns quants hooligans del Liverpool van envair la zona on hi havia els tifosi turinesos que, davant el pànic, van intentar recular i dirigir-se cap a la sortida, provocant així una allau de gent que va causar una quarantena de morts i centenars de ferits.
Tot i aquest fet tan tràgic, el partit es va disputar igualment. El marcador final va ser d’1-0 favorable a la Juve amb gol de Platini, encara que del resultat ja pocs se’n recorden. Però el que no oblidaran mai els seguidors de l’Everton és que, arran de tot això, la UEFA va decidir que durant les 5 temporades següents, cap equip anglès podria disputar les competicions europees. Això significava que, per culpa dels brètols del Liverpool, el seu veí, que tenia moltes opcions de guanyar la Copa d’Europa de la temporada 1985-86, es va quedar sense jugar-la. Curiosament, la final d’aquesta edició la van disputar l’Steaua de Bucarest i el Barça, amb derrota blaugrana als penals.
Diuen que la sanció als equips britànics va ser per eradicar el hooliganisme en general, no només el del club d’Anfield, però aleshores el més just hagués estat que aquests equips haguessin disputat els partits a porta tancada i els seus aficionats no haguessin pogut comprar entrades pels desplaçaments, i punt. Malauradament, aquesta duríssima sanció va fer que la projecció del futbol anglès es frenés completament. Sort que avui en dia els equips anglesos tornen a ser al lloc que els correspon, encara que els campions no són els mateixos que en aquella època.
