Història dels Mundials. Capítol 13: Mèxic 1986

Colòmbia havia estat designada la seu d’aquesta edició del Mundial, però suposadament Adidas va pressionar la FIFA perquè canviés de seu, ja que la coneguda marca esportiva només feia que trobar inconvenients per celebrar el torneig en aquest país. La FIFA li va fer cas i va imposar unes dures condicions a Colòmbia per organitzar l’esdeveniment. Aleshores, els colombians van haver de renunciar al torneig i és per això que Mèxic va repetir com a país amfitrió. No obstant, el 1985, un fortíssim terratrèmol va fer perillar la celebració del Mundial en territori asteca, però tot es va poder solucionar.

Els partits es van jugar en horaris molt calorosos perquè els europeus poguessin gaudir dels partits al vespre i les televisions tinguessin millors audiències. Els futbolistes, a més de queixar-se de la xafogor, també ho van fer per haver de jugar en una alçada molt elevada respecte el nivell del mar i perquè la gespa no era prou curta.

Un dels fets més curiosos va ser que tres de les quatre eliminatòries dels quarts de final es van decidir amb una tanda de penals, entre les quals hi havia l’Espanya-Bèlgica, que va acabar amb victòria belga després d’acabar el partit amb 1-1 al marcador. L’únic partit de quarts que no es va decidir pels penals va ser l’Argentina-Anglaterra, que va acabar amb un 2-1 favorable als sud-americans. Aquest partit mereix un paràgraf a part:

El matx es va disputar a l’Estadio Azteca, escassos anys després d’haver esclatat la Guerra de les Malvines. Els jugadors argentins tenien ganes de revenja i estaven disposats a fer el que calgués per guanyar. I després que en un mal rebuig d’un defensor anglès la pilota s’enlairés, Maradona, veient que el porter Shilton atraparia l’esfèric, es va elevar a l’aire i va tocar la bola amb el puny, enviant-la al fons de la xarxa. A l’acabar el partit, el crack argentí va dir que aquella mà havia estat la de Déu i no la seva. És per això que aquest gol se’l coneix com “La mano de dios”.

Però Maradona no en va tenir prou amb aquest polèmic gol i, per aquest motiu, només tres minuts després va marcar el que per a molts és el millor gol de la història dels Mundials. Maradona va aconseguir anotar després de regatejar a mitja selecció anglesa i això va fer que Bobby Robson, seleccionador anglès en aquella època, declarés al finalitzar el partit: “és cert que el primer gol ens l’han fet amb la mà, però el segon hauria d’haver valgut per dos”.

En la final, Argentina va derrotar per 3-2 a l’Alemanya Federal. Així doncs, l’Argentina dirigida per Bilardo i liderada per Maradona, tot i tenir seriosos problemes per classificar-se pel Mundial, va ser la primera selecció en arribar a Mèxic i la darrera en marxar-ne. I si l’any 70 a l’Estadio Azteca era Pelé qui aixecava el títol de campió, el 86 ho va fer Maradona.

Després del Mundial, Gary Lineker, jugador de l’Everton i màxim golejador del torneig, va ser traspassat al Barça.

També cal destacar que va ser en aquest Mundial quan els aficionats al futbol van començar a fer l’onada als estadis, suposadament, gràcies a un anunci de Coca-cola.