Aquest mes fa 25 anys que l’Everton va fer un doblet històric. Amb una plantilla formada per jugadors com Ratcliffe, Reid, Sharp o Southall i dirigida pel gran Howard Kendall, els “toffees” van guanyar la Lliga per una àmplia diferència de punts i van guanyar la Recopa d’Europa per 3-1 a Rotterdam contra el Rapid de Viena (on hi jugaven Krankl i Panenka). Mesos més tard, per rematar la feina, van guanyar la Charity Shield (Supercopa) contra el Manchester United.
Així doncs, com a campió de Lliga, l’Everton tenia el dret de disputar la Copa d’Europa la temporada següent i, amb els grans jugadors dels quals disposava, era un dels màxims favorits per fer-se amb l’orelluda. No obstant, els seguidors de l’etern rival de la ciutat, el Liverpool, van impedir que l’equip de Kendall disputés aquella competició. I aquest és l’inici d’una història dramàtica:
La temporada 1984-85, quan l’Everton va fer el doblet, el Liverpool tenia també un gran equip, que va aconseguir arribar a la final de la Copa d’Europa. Aquesta es va disputar a Heysel (Brussel·les) i va enfrontar els “reds” amb la Juventus de Torí.
Cada afició va omplir la part de l’estadi que li corresponia, però algunes localitats estaven destinades al públic local i finalment van ser adquirides per aficionats d’ambdós equips, encara que aquests es van dividir igualment segons el club que representaven. Però quan quedava aproximadament una hora per l’inici del partit, uns quants hooligans del Liverpool van envair la zona on hi havia els tifosi turinesos que, davant el pànic, van intentar recular i dirigir-se cap a la sortida, provocant així una allau de gent que va causar una quarantena de morts i centenars de ferits.
Tot i aquest fet tan tràgic, el partit es va disputar igualment. El marcador final va ser d’1-0 favorable a la Juve amb gol de Platini, encara que del resultat ja pocs se’n recorden. Però el que no oblidaran mai els seguidors de l’Everton és que, arran de tot això, la UEFA va decidir que durant les 5 temporades següents, cap equip anglès podria disputar les competicions europees. Això significava que, per culpa dels brètols del Liverpool, el seu veí, que tenia moltes opcions de guanyar la Copa d’Europa de la temporada 1985-86, es va quedar sense jugar-la. Curiosament, la final d’aquesta edició la van disputar l’Steaua de Bucarest i el Barça, amb derrota blaugrana als penals.
Diuen que la sanció als equips britànics va ser per eradicar el hooliganisme en general, no només el del club d’Anfield, però aleshores el més just hagués estat que aquests equips haguessin disputat els partits a porta tancada i els seus aficionats no haguessin pogut comprar entrades pels desplaçaments, i punt. Malauradament, aquesta duríssima sanció va fer que la projecció del futbol anglès es frenés completament. Sort que avui en dia els equips anglesos tornen a ser al lloc que els correspon, encara que els campions no són els mateixos que en aquella època.
Així doncs, com a campió de Lliga, l’Everton tenia el dret de disputar la Copa d’Europa la temporada següent i, amb els grans jugadors dels quals disposava, era un dels màxims favorits per fer-se amb l’orelluda. No obstant, els seguidors de l’etern rival de la ciutat, el Liverpool, van impedir que l’equip de Kendall disputés aquella competició. I aquest és l’inici d’una història dramàtica:
La temporada 1984-85, quan l’Everton va fer el doblet, el Liverpool tenia també un gran equip, que va aconseguir arribar a la final de la Copa d’Europa. Aquesta es va disputar a Heysel (Brussel·les) i va enfrontar els “reds” amb la Juventus de Torí.
Cada afició va omplir la part de l’estadi que li corresponia, però algunes localitats estaven destinades al públic local i finalment van ser adquirides per aficionats d’ambdós equips, encara que aquests es van dividir igualment segons el club que representaven. Però quan quedava aproximadament una hora per l’inici del partit, uns quants hooligans del Liverpool van envair la zona on hi havia els tifosi turinesos que, davant el pànic, van intentar recular i dirigir-se cap a la sortida, provocant així una allau de gent que va causar una quarantena de morts i centenars de ferits.
Tot i aquest fet tan tràgic, el partit es va disputar igualment. El marcador final va ser d’1-0 favorable a la Juve amb gol de Platini, encara que del resultat ja pocs se’n recorden. Però el que no oblidaran mai els seguidors de l’Everton és que, arran de tot això, la UEFA va decidir que durant les 5 temporades següents, cap equip anglès podria disputar les competicions europees. Això significava que, per culpa dels brètols del Liverpool, el seu veí, que tenia moltes opcions de guanyar la Copa d’Europa de la temporada 1985-86, es va quedar sense jugar-la. Curiosament, la final d’aquesta edició la van disputar l’Steaua de Bucarest i el Barça, amb derrota blaugrana als penals.
Diuen que la sanció als equips britànics va ser per eradicar el hooliganisme en general, no només el del club d’Anfield, però aleshores el més just hagués estat que aquests equips haguessin disputat els partits a porta tancada i els seus aficionats no haguessin pogut comprar entrades pels desplaçaments, i punt. Malauradament, aquesta duríssima sanció va fer que la projecció del futbol anglès es frenés completament. Sort que avui en dia els equips anglesos tornen a ser al lloc que els correspon, encara que els campions no són els mateixos que en aquella època.
Malgrat totes aquestes desgràcies, aquest mes l’Everton està fent homenatges a aquell equip de mitjans dels anys 80, especialment avui, que és el dia que van guanyar la Lliga. A més, com podeu veure a la imatge de sobre, la samarreta que ha lluït l’equip durant tota la temporada està inspirada en la que van lluir els campions del doblet.
9 comentaris:
Hola Albert!
els teus colors són el blau (fas doblet ;) i el grana
salutacions
Sílvia
Gran post amic!! MOltes gràcies! Wuan veia aquetsa samarrta ben bé no la entenia i això que no soc cap estilista ni res... pe`ro ara vieg que hi ha molt darrere aquesta samarreta. Quina llàstima!!!
Vgai bé!!
Un apunt antològic d'un equip que apuntava a antològic també, Albert.
Hi jugava un mig centre amb algun cabell blanc i fila de tenir d'estar a Benidorm ballant els Pajaritos enlloc de jugant a futbol?
Aquestes històries desconegudes pel món en general, també per a mi, són les que més m'agraden de l'univers futbolístic. Tot equip té el seu moment de glòria, les historietes que s'expliquen de pares a fills, a néts...
Felicitats Albert per aquest gran post.
Hola Albert:
El gol a Heysel va venir d'un penal 1 metre fora l'area sobre Boniek (crec).
Penal que els anglesos ni van protestar.
Visca el Barça
Va ser molt injust que tots els equips anglesos pagaren justs per pecadors. Salutacions.
Ostres tu, tens raó, quina marranada. Imagina que això hagués passat que, per culpa d'uns Ultra-sur amb mal comportament a Europa el Barça es quedés sense jugar... Què fort!!
Em sembla una injustícia. Tant de bo aviat l'Everton torna a fer-vos campions;)
Salutacions
El Liverpool és un equip que mai m'ha caigut bé. Després d'això que has explicat, encara menys!
Publica un comentari a l'entrada