Avui, dia d’obrir regals nadalencs, us parlaré del regal que li va fer la FIFA a la selecció d'Anglaterra l'any 1966.
Pel que es pot llegir d’aquesta edició de la Copa del Món, tot estava planejat perquè la guanyés la selecció amfitriona. No només tenien arbitratges favorables com el de quarts de final contra Argentina, sinó que el calendari també estava pensat perquè els anglesos tinguessin més dies de descans que la resta i perquè aquests juguessin sempre a prop de Londres.
Resumint, aquest Mundial va ser pels anglesos un camí de roses com les que porten els seus jugadors de rugby cosides al pit.
Vist això, no és d’estranyar que el conjunt britànic accedís a la final del campionat, on s’enfrontaria amb Alemanya, que també havia arribat fins allà de forma dubtosa tot i tenir un dels millors equips.
El resultat d’aquest partit, disputat a Wembley, va ser de 2-2 i, a la pròrroga, els britànics es van posar per davant amb un gol fantasma que no hauria d’haver pujat al marcador. Aquest gol el va fer Hurst, igual que el quart, i d’aquesta manera es va convertir en el màxim golejador en una final a l’haver anotat un hat-trick.
Aquest és l’únic Mundial que ha aconseguit la selecció dels tres lleons en la seva història.
Una altra mostra que l’organització del torneig no era gens justa és que Brasil, que era la favorita per haver aconseguit els dos últims campionats, va anar a parar casualment al “grup de la mort” i va quedar eliminada a la fase de grups amb arbitratges clarament contraris.
Qui tampoc no va passar de la primera ronda va ser Itàlia, que va quedar sorprenentment eliminada a mans de Corea del Nord. Els asiàtics ja tenien els bitllets de tornada reservats i els van haver de cancel·lar perquè la seva estada a Anglaterra s’allargaria fins els quarts de final.
Per primera vegada, una edició de la Copa del Món va disposar d’una mascota (un lleó en aquest cas). Una altra curiositat és que la Copa Jules Rimet, el trofeu del torneig, va ser robada d’una exposició de Londres i no va ser recuperada fins que un gos va trobar-la en un jardí dels afores de la capital del Regne Unit.
P.D. Hi havia millors fotografies per encapçalar aquest escrit, però em feia més gràcia posar-ne una del partit entre Portugal i Brasil que es va jugar a l’estadi de l’Everton, Goodison Park. El que remata de cap en la imatge és el portugués Eusebio, màxim golejador del torneig.
Bon Nadal a tothom!
Pel que es pot llegir d’aquesta edició de la Copa del Món, tot estava planejat perquè la guanyés la selecció amfitriona. No només tenien arbitratges favorables com el de quarts de final contra Argentina, sinó que el calendari també estava pensat perquè els anglesos tinguessin més dies de descans que la resta i perquè aquests juguessin sempre a prop de Londres.
Resumint, aquest Mundial va ser pels anglesos un camí de roses com les que porten els seus jugadors de rugby cosides al pit.
Vist això, no és d’estranyar que el conjunt britànic accedís a la final del campionat, on s’enfrontaria amb Alemanya, que també havia arribat fins allà de forma dubtosa tot i tenir un dels millors equips.
El resultat d’aquest partit, disputat a Wembley, va ser de 2-2 i, a la pròrroga, els britànics es van posar per davant amb un gol fantasma que no hauria d’haver pujat al marcador. Aquest gol el va fer Hurst, igual que el quart, i d’aquesta manera es va convertir en el màxim golejador en una final a l’haver anotat un hat-trick.
Aquest és l’únic Mundial que ha aconseguit la selecció dels tres lleons en la seva història.
Una altra mostra que l’organització del torneig no era gens justa és que Brasil, que era la favorita per haver aconseguit els dos últims campionats, va anar a parar casualment al “grup de la mort” i va quedar eliminada a la fase de grups amb arbitratges clarament contraris.
Qui tampoc no va passar de la primera ronda va ser Itàlia, que va quedar sorprenentment eliminada a mans de Corea del Nord. Els asiàtics ja tenien els bitllets de tornada reservats i els van haver de cancel·lar perquè la seva estada a Anglaterra s’allargaria fins els quarts de final.
Per primera vegada, una edició de la Copa del Món va disposar d’una mascota (un lleó en aquest cas). Una altra curiositat és que la Copa Jules Rimet, el trofeu del torneig, va ser robada d’una exposició de Londres i no va ser recuperada fins que un gos va trobar-la en un jardí dels afores de la capital del Regne Unit.
P.D. Hi havia millors fotografies per encapçalar aquest escrit, però em feia més gràcia posar-ne una del partit entre Portugal i Brasil que es va jugar a l’estadi de l’Everton, Goodison Park. El que remata de cap en la imatge és el portugués Eusebio, màxim golejador del torneig.
Bon Nadal a tothom!
7 comentaris:
Pfff déu nido amb la FIFA i els seus "amanyos", vols dir que encara que no en fan algun de tant en tant o ja s'ha acabat aquesta història?
Que maca que és la història del futbol, em deleita i llegir-te a tu m'ajuda a apendre noves coses que abans desconeixia.
Salut, Albert!
Vergonyós que Anglaterra guanyara el Mundial d/aquella manera, esta història m-ha recordat al Mundial guanyat per Itália grácies a Mussolini. Després presumiran de que tenen un Mundial, i va ser quasi regalat. Salutacions !BON NADAL!.
Hola Albert!
Molt curiós...Sempre és millor tenir al poder al teu favor.
BON NADAL!
Sílvia
M'agrada moltíssim llegir les teves històries dels Mundials :-)
No sabia que la FIFA fos tan tramposa... el que sí sabia era que la mascota va ser un lleonet ;-)
BON NADAL!! :-))
La FIFA és un gegant amb més poder del que ens pensem. Déu n'hi do el regals als anglesos!
Bones festes!
La FIFA encara fa algunes bestieses. Els anglesos van rebre un bon regal.
Bon nadal!
Un bon post i reconstruir el passat. Totalement d'acord, un mundial ben arreglat.
Salutacions
Publica un comentari a l'entrada