El país que més Copes del Món suma actualment, Brasil, va aconseguir el seu primer títol en aquesta edició disputada al nord d’Europa.Va ser el primer Mundial on el vencedor era d'un país que no fos del continent on es disputava el torneig. De fet, només Brasil ha aconseguit fer això, però ha assolit aquest objectiu en dues ocasions: a Suècia el 1958 (en parlaré ara) i a Corea i Japó l’any 2002.
Argentina tornava a participar en un Mundial després de més de 30 anys sense fer-ho, però va ser eliminada a la primera de canvi i va ser molt criticada al tornar a la seva terra per part de l’afició i els periodistes.
Cal destacar que Anglaterra no va passar de la lligueta inicial, en perdre el partit de desempat contra la URSS, però s’ha de dir que els anglesos no van poder comptar amb moltes de les seves grans estrelles, desaparegudes en l’accident d’avió que van patir els jugadors del Manchester United sortint de Munic.
Pel que fa a la selecció d’Irlanda del Nord, va estar a punt de no disputar aquest torneig perquè no volien jugar els diumenges degut a que la seva religió ho prohibia, però al final van decidir que aquesta “prohibició” només s’aplicava al seu país i no a Suècia.
Però com ja he dit al començament, aquest va ser el Mundial de la “canarinha”. Després d’un inici no prou bo, els pesos pesats del vestuari van amenaçar a l’entrenador perquè posés als dos jugadors de color que hi havia a la banqueta.
Un era, a priori, massa jove per poder triomfar en aquell equip (tenia 17 anys), mentre que l’altre era un jugador amb una personalitat molt especial (no destacava per la seva intel·ligència) i un físic impropi d’un futbolista. Es tractava de Pelé i Garrincha, respectivament.
Gràcies a ells, aquesta selecció va practicar un grandíssim futbol i això el va portar a la consecució del desitjat trofeu.
Com a curiositat, es veu que Pelé va lluir el dorsal 10 per casualitat, ja que ho va decidir un dirigent de la FIFA perquè els brasilers s’havien oblidat d’assignar els dorsals, i hi ha qui diu que és des d’aleshores que aquest dorsal el porten els cracks.
També corren els rumors que Garrincha es va comprar una ràdio però la va regalar a un metge del seu equip perquè només s’hi escoltava gent parlant en suec...
Brasil i Suècia van deixar a les semifinals a França i a l’Alemanya Federal i, a la final, els sud-americans es van imposar als amfitrions per 5-2.
El màxim golejador d’aquest torneig va ser el francès Just Fontaine, amb 13 gols.
Els partits no van atraure especialment a l’afició sueca i la presència de públic va ser més aviat baixa, però els nombrosos estadis dels quals disposava aquest país i la seva bona situació política i econòmica la van portar a organitzar aquesta edició del torneig.
13 comentaris:
La Brasil del 58! No sabia que Pelé y Garrincha van començar a la banqueta, ni molt menys que el segon fos tan sapastre com per regalar una radio perquè només hi sentia suec XDDD Deu nido..
Vagi bé!!
Increible que Brasil dejase a sus dos estrellas en el banquillo.
Saludos.
Que deixéssin els dos futurs cracks a la banqueta només fa que alimentar la llegenda dels mundials. Però per llegenda, la de Just Fontaine, tretze gols en un Mundial. Déu n'hi do!!
Això de que Pelé havia començat desde la banqueta ho sabia, però no sabia que Garrincha també havia començat així. Interesant història la de Suècia 58'.
Hola!
Bones anècdotes.
salutacions
sílvia
Yo no conocía ninguna de estas anecdotas. Curiosos que les dejasen en el banquillo, sí.
Un saludo desde Punto de Penalti
Brasil sempre ha estat un a selecció competitiva. El que no sabia i trobo fort, és la mort de jugadors d'Anglaterra a causa d'un accident.
Fas unes cròniques dels Mundials alternant dates més importants amb dates anecdòtiques que ho fa interessant i distret al mateix temps :-)))
Que en penses del públic sudafricà? Creus que ompliran estadis? Per raons de feina he anat sovint a Southafrica i crec que el nivel economic del pais no acompanya per que la gent hi pugui anar a mes d'un partit...PEr la resta del mon civilitzar anar a SA implica un viatge de mes de 12 hores....
Montse.
El que més m'ha sorprés a estat lo de Pelé i Garrincha.
Passa't per "El Semàfor" us faig una pregunta a tots!
Un bon post. Sempre hi ha inventiva a la flata de competiicó de lliga.
Salutacions
Ese año mi selección, Argentina, llevaba un equipo de estrella, que paradojicamente termino estrellado. En mi país se lo recuerda como un fracaso gigante, y hasta el gran Amadeo Carrizo, perdió el reconocimiento que tenía, por aquella decepsionante actuacción.
Saludos.
@ Anònim (Montse):
Dubto que Sudàfrica estigui del tot preparada per acollir un torneig d'aquestes característiques però està bé que li donin una oportunitat al continent africà, igual que se li ha donat una oportunitat a Rio de Janeiro perquè aculli els JJ.OO.
La Copa Confederacions es va disputar a Sudàfrica per veure què tal ho organitzaven tot i, encara que té molta menys expectació, sembla que el resultat no va ser dolent. Tot i que està clar que no és el mateix nivell d'hotels i d'organització que un Mundial.
@ tots:
Gràcies pels vostres comentaris.
Publica un comentari a l'entrada