Quan feia poc que Joâo Havelange havia estat escollit president de la FIFA, es va disputar a l’Alemanya Federal la desena edició de la Copa del Món, per la qual Espanya tampoc no es va classificar.Austràlia es va convertir en el primer país d’Oceania en participar en un Mundial, mentre Haití el disputaria per primera i última vegada. Zaire va ser l’únic país africà del torneig.
La selecció de Zaire va perdre tots els partits, però sempre serà recordada perquè a les seves files hi havia Ilunga Mwepu. Aquest jugador és conegut perquè durant un partit contra Brasil, en una falta en contra, quan l’àrbitre va xiular perquè s’efectués el llançament, Mwepu va sortir corrent de la barrera defensiva per enviar la pilota ben lluny. Segur que ningú no li havia explicat amb detall les regles del futbol. Aquí en teniu el vídeo.
No obstant, el més curiós d’aquesta Copa del Món va ser que l’Alemanya Oriental i la Federal van anar a parar al mateix grup (potser ho van fer expressament) i, en el partit que els va enfrontar, va guanyar el país controlat per la URSS. Malgrat tot, va ser l’equip de Müller i Beckenbauer (Alemanya Federal) el que es va classificar per la final.
En aquest últim partit del torneig, els amfitrions es van enfrontar a l’Holanda de Cruyff. La selecció holandesa va practicar durant tot el campionat un “futbol total”, on els defensors atacaven i els atacants defensaven. Era una desorganització organitzada més coneguda com La taronja mecànica i el seu joc brillant va permetre als neerlandesos arribar a la final havent encaixat només un gol, que a sobre va ser en pròpia porta.
A la final els holandesos es van avançar en el marcador amb un gol de Neeskens, però els amfitrions van aconseguir remuntar i es van fer amb el trofeu després de vèncer per 2-1. Polònia i Brasil van ser els altres semifinalistes.
Finalment, cal destacar que en aquest Mundial va haver-hi un canvi de trofeu, de manera que la Copa Jules Rimet va ser substituïda pel guardó que hi ha actualment.
