Des que Guardiola es va fer càrrec del primer equip, el Barça sempre ha disputat l’anada dels vuitens de final de la Champions fora de casa. Això és degut a que sempre s’ha classificat com a primer de grup a la lligueta inicial. Però jugar fora en competició europea sempre és complicat, i així ho indicaven les estadístiques: el Barça no havia aconseguit vèncer a O.Lyon, Stuttgart ni Arsenal en el partit d’anada de vuitens de les tres anteriors edicions. Aquest cop, però, va ser diferent, i el Barça es va imposar al Bayer Leverkusen per 1-3. Vaig tenir la sort de viure en primera persona com el Barça trencava aquesta maledicció.
Viatjar a Leverkusen no va ser fàcil, ja que l’avió que havia posat el club a disposició dels socis es va anul·lar per falta de demanda. Per sort, els meus companys de viatge i jo vam acabar trobant un vol via Düsseldorf (Leverkusen no té aeroport) a corre-cuita.
Ens vam desplaçar el mateix dia del partit, i un cop allà, vam poder donar un cop d’ull a la premsa alemanya: tenien molta por de Messi (a qui admiren molt), l’única possibilitat de guanyar el partit la trobaven en el joc aeri i comparaven el nombre de títols dels dos equips i també el seu nombre de fans al Facebook (no hi havia color).
Com ja ens havien advertit, a Leverkusen no hi ha pràcticament res, així que un cop allà, vam anar directament cap a l’estadi (ben abrigats, això sí). Després de creuar una enorme barrera de seguretat on per poc que no ens registren fins i tot els calçotets, vam poder entrar al BayArena. Era magnífic: vertical, cobert i molt modern. En aquell moment, pràcticament érem les úniques persones que hi havia a l’Estadi... i és que encara quedava més d’una hora i mitja per l’inici del partit! Vam poder veure fins i tot com col·locaven la lona de la Champions al centre del camp, cosa que personalment no havia vist mai.
Poc a poc, el camp es va anar omplint i a les 20.45h ja era ple del tot. Del tot? No! Al sector dels aficionats del Barça hi havia alguns seients buits perquè la policia va interceptar entrades a culers que se l’havien volgut revendre (algun ho va aconseguir perquè hi havia força alemanys entre nosaltres). Sincerament, no m’estranya que més d’un volgués fer negoci: les entrades costaven entre 20 i 26€ (que n’aprenguin!) i hi havia alemanys disposats a pagar-ne més de 300.
Fos com fos, l’ambient era el propi d’un partit de Champions. Els “ultras” del Bayer no paraven d’animar i bona part de l’estadi els seguia. L’afició del Barça va saber estar a l’alçada, sense fer un gran rebombori però animant durant gairebé tot el partit. Vam gaudir d’uns grans 90 minuts, amb el B.Leverkusen tancat a darrere (sobretot a la primera part) i amb el Barça tocant i tocant. Ens va costar avançar-nos en el marcador i vam témer el pitjor quan els alemanys van fer empatar el partit, però ràpidament va tornar la tranquilitat amb l’1-2 anotat per Alexis. L’1-3 de Messi va ser la cirereta del pastís.
Respecte el clima, no feia tan fred com esperàvem, però quan van dir les alineacions i vam veure que no jugava Xavi ens vam quedar glaçats. Això sí, el Barça va tenir el 75% de la possessió, així que no el vam trobar a faltar gaire. I aquesta imatge ho diu tot.
Per acabar, un parell de coses:
1) Als aficionats del Barça no ens van fer esperar al final del partit, cosa que sí que han de fer els rivals que visiten el Camp Nou, que han de romandre asseguts a les seves localitats fins que la totalitat de la massa blaugrana ha abandonat l’Estadi.
2) És tot un detall que tot el que van dir per megafonia dirigit a la gent del Barça fos en català. Ens va sorprendre, sobretot perquè fora l’estadi (però dins el recinte del BayArena) hi onejava una gran bandera espanyola al costat d’una bandera alemanya.
