1) “No, Villa no! Que no la llanci Villa, si us plau!”. Aquestes van ser les paraules que van sortir de la boca d’un aficionat que seia dos seients al meu costat el dia del Barça-Milan, escassos segons abans que David Villa marqués un golàs de falta.
2) “Avui el Villa no n’ha tocat ni una de bé” deia el meu avi un instant abans que el davanter asturià colés un obús per tot l’escaire al Bernabéu a l’anada de la Supercopa d’Espanya.
Aquests dos exemples, completament verídics, no són casos aïllats de l’opinió de la massa social barcelonista envers David Villa. El públic blaugrana, generalment, té poca fe en “el Guaje”. La mateixa poca fe que té aquest jugador de cara al gol. Ara tothom l’anima i li desitja el millor de cara a la recuperació, però tots sabem que el comportament del culer mitjà canvia radicalment quan veu Villa en acció sobre el terreny de joc.
Tots els aficionats del Barça ens hem enfadat amb Villa en algun partit. Ja sigui perquè viu constantment en fora de joc o per haver esguerrat alguna ocasió claríssima. No obstant, és un davanter que sempre m’ha agradat. Al cap i a la fi, per fallar una ocasió, l’has de tenir. I per tenir-la, has de ser al lloc adequat en el moment adequat. I per ser en el lloc adequat, sovint has de viure al límit de l’orsai. Per això crec que Villa sempre ha estat una mica infravalorat des que va arribar al Barça.
La lesió del “guaje” sembla ser que s’allargarà, aproximadament, fins que acabi la temporada. Mentrestant, l’equip el trobarà a faltar, i ara és quan realment els aficionats que més l’han criticat s’adonaran de la importància que té en aquest equip. Alguns periodistes preguntaven a Guardiola i a Zubizarreta si aquesta lesió obria la porta a noves incorporacions durant el mercat d’hivern. Tots dos van aparcar una mica el tema. En la meva opinió, no cal fitxar. A Messi i Alexis, els dos davanters que ara mateix són titulars (sí, Guardiola, titulars!), cal afegir-hi Pedro i Cuenca. Cesc també pot fer de fals davanter centre, i Iniesta i Thiago tenen tal mobilitat que poden actuar en qualsevol part del camp. Per tant, problema resolt. I en cas de dubte, abans caldria fer el que sempre fa el Barça últimament abans de fitxar, que és mirar el filial. Allà hi juguen dos extrems que no m’agraden gaire (de moment) com són Tello i Deulofeu, però que si és necessari poden donar descans a la resta. També s’ha parlat d’ascendir Jonathan Soriano al primer equip. No em sembla una mala idea, però cal tenir present que aleshores canviaria la idea de joc, perquè és un futbolista amb molt poca mobilitat, i el sistema que utilitza últimament Guardiola no s’acaba d’adaptar a algú que viu dins l’àrea. Tot això, sense tenir en compte que Afellay hauria de reaparèixer al març.
En qualsevol cas, crec que és el moment perfecte perquè Pedro torni a ser el d’abans. Aquesta temporada ha estat un pèl irregular (deixant de banda les lesions), i crec que ha de recuperar el seu instint assassí. No n’hi ha prou amb córrer i treballar en defensa com qui més, sinó que ha d’aprofitar millor la seva gran virtut: el xut. En un equip que té tendència a voler travessar la línia de gol amb la pilota controlada, que algú provi el xut llunyà o amb poc espai dins l’àrea, és fonamental.
Pel que fa a Cuenca, crec que és el gran “descobriment” de Guardiola d’aquesta temporada. Ha de recórrer el mateix procés de consolidació que van seguir Sergio Busquets, Pedro, o més recentment, Thiago, però crec que progressivament s’anirà convertint en un dels pilars de l’equip. Fins aleshores, la seva velocitat i les ganes que té d’encarar el rival juntament amb les seves bones centrades faran que sigui el comodí perfecte per a Pep Guardiola durant aquesta temporada. La seva desimboltura omple el buit que va deixar Jeffren, i al mateix temps reuneix la majoria de qualitats que té Pedro. Només li falta adquirir resistència.
5 comentaris:
Magnífic anàlisi de la situació! Com m'agrada llegir com argumentes, demostres un gran coneixement del futbol i de l'equip del Barça en particular.
Com tots, jo també m'he queixat de Villa, però no en sóc un dels detractors. Jo penso que Villa té lloc al Barça i que hi juga un bon paper. Villa no és dolent, però ara no té tot un equip jugant per ell, és ell el que ha de pencar i no llueix tant. Però el millor és que ho ha acceptat i s'ha integrat a la dinàmica. Sap que no es pot comparar a Messi, i si no pots amb l'enemic, és millor que t'hi uneixis. I el problema que té Villa és que no juga com els que l'envolten, va a menys revolucions. Ho intenta, però no és Xavi, ni Iniesta, ni cap del planter, perquè ells juguen de manera automàtica.
Quant a solucions a la seva lesió, coincideixo amb que no cal fitxar per ara, sobretot gràcies a la irrupció de Cuenca, que pot seguir alternant filial i primer equip quan calgui, algú que ja té certa experiència i que ha demostrat solvència i sobretot, moltes ganes. Evidentment, s'espera a Pedro, però està molt fluixet aquest any, molt. Jo no el reconec respecte al del 2009, el que el va portar a la selecció espanyola no es veu per enlloc. Però hi confiem. Pedro ha de tornar.
Thiago i Iniesta no són una solució pel meu gust, els prefereixo més enrere, creen molt de joc. Això no vol dir que no juguin allà, Thiago ho va fer l'altre dia i Iniesta ho feia molt, anys enrere. Petit apunt per destacar la polivalència de Thiago, que ha jugat en pocs partits de diferència, i acabat d'ascendir, des de 4 fins d'extrem esquerre, passant per totes les posicions d'entremig.
Al que anàvem. A mi m'agradaria veure Soriano al primer equip, però a banda del que dius, té l'inconvenient de que si el fan pujar ja no pot tornar al filial, ja que té 26 anys. S'hauria de quedar al primer equip, i no sé si tindria lloc l'any que ve. Penso que l'acabaran venent per un bon preu. Hi ha els altres extrems del B, però Deulofeu està tendre i Tello no és pel Barça.
I la darrera solució, que és la que emprarà molts dies Guardiola, és fer servir els laterals d'extrems. Alves i Adriano han mostrat aptituds per fer aquest paper, sobretot amb un centre del camp com el que tenim, i uns centrals d'aquesta solvència. Quan ho vaig veure pensava que l'entrenador anava passat de voltes, però he de reconèixer que és una bona solució, per segons quins partits. A més, ja vas veure el darrer dia que es pot jugar perfectament sense cap davanter i fer 4 gols...
M'encanten aquestes tertúlies blogaires, bon tema!
Ai, ALBERT, ja saps que jo de futbol no hi entenc (bé, una miqueta sí, però poquet) jo el que sóc és una fanàtica del Barça, una malalta culé que gaudeix moltíssim del meravellós joc de l'equip, però no tinc la capacitat d'imaginar si tal jugador, amb les qualitats que té, podria desenvolupar una bona tasca més endavant o més endarrere, de poder intuir si aquest i aquell farien un bon tàndem en tal o qual posició... en fi, sóc una bona espectadora però seria fatal com a tècnic... per tant, quan arribo aquí a casa teva el que faig és llegir-te i aprendre... i és que els joves també podeu ensenyar als que som vellets :-DDD
Així doncs, et llegeixo i veig que el que dius em sembla molt bé... crec que tens raó, que no cal fitxatges :-)
Per cert, que jo vaig aplaudir que Villa tirés aquella falta. No sé qui ho va decidir, però si en Guardiola era darrera d'aquella decisió, jo ho aplaudeixo, va demostrar ser valent i confiar en tots els jugadors :-))
El que passa amb Villa ens passaria amb molts altres jugadors. Sempre llueix més un jugador que veus d'un altre club, on si destaca és perquè és el líder i l'equip juga de la millor manera perquè ell doni el màxim a l'equip.
Llavors venen al Barça, i evidentment, baixen els números personals a favor de fer pujar el rendiment del grup. De tots els fitxatges de la època Guardiola, tots feien millors números fora del Barça. Cesc i Alves feien uns números semblants, però altres com Alexis, Ibra, Keita, Mascherano, Adriano... si mirem partits d'abans del Barça pensarem que no estan rendint igual.
Villa era el que tothom més coneixia, i a més només se li valora que marqui. Que està en un moment de confiança baix és normal, ja que s'ha d'adaptar a un fet que mai s'havia trobat: no és titular indiscutible. Per un jugador que sempre ha sigut titular indiscutible, quan ho deixa de ser li costa un temps tornar a tenir el cap clar.
I aquí ve la comparació que tot i desagradable, considero adequada. Raul, del Madrid, quan va passar a ser el segon davanter i ja no era la referència dels seus primers anys va baixar els seus registres espectacularment. Però va ser molt tossut i es va refer, i va seguir marcant molts gols i sent importantíssim fins que va marxar.
Villa quan torni haurà de lluitar per ser titular, i de com afronti aquesta lluita dependrà el seu futur al Barça. Jo crec que encara li queden anys bons que donar-nos. Segur.
Un plaer llegir-te, Albert
Jo tampoc crec que s'hagi de fitxar. Villa té qualitat, però se sent desplaçat a la banda i no juga del tot còmode. Ell és davanter centre pur, al contraatac. No pot replicar perquè té Messi al costat.
Visca el Barça i bon nadal!
No cal patir ni fitxar, com tu dius, la troballa de Cuenca és sense cap tipus de dubte, el cas Busquets/Pedro de l'any, però cal recordar que si mai és necessites algun reforç, podem mirar el Barça B, que disposa de jugadors amb grans recursos com ja van demostrar l'altre dia contra l'Hospi; a mi el que més em va sorprendre va ser Tello, que va exaltar a la perfecció les seves capacitats, tant físiques com tècniques.
Publica un comentari