La protecció als entrenadors

Des de fa molt de temps, quan els clubs negocien amb els futbolistes intenten incloure clàusules que incentivin als jugadors, com per exemple, que cobrin una part fixa i una altra de variable en funció del seu rendiment, o que firmin per una temporada amb opció a una altra. També les formes de negociar entre dos clubs són actualment força complexes: sovint veiem cessions amb opció de compra, vendes amb opció de recompra, pagaments en còmodes terminis i compres amb una alta quantitat de costos variables.

En canvi, quan els clubs contracten entrenadors sembla que no hi tinguin gens d’experiència. Any rere any ens trobem amb algun entrenador que ha signat un contracte milionari amb un club i que, quan l’equip ha anat malament, l’han acomiadat. Però al fer-lo fora abans que finalitzi el seu contracte, el tècnic s’ha embutxacat fins l’últim euro que indicava el contracte, com si hagués treballat durant tots els anys pels que havia signat. De manera que si l’entrenador va signar un contracte de 4 anys i el fan fora al primer any, cobra els 4 anys igualment.

Aleshores, quina motivació tenen els tècnics perquè el seu equip rutlli? Amb els contractes actuals, a un entrenador que no sent els colors (com sol passar) li interessa que el facin fora com més aviat millor, per així cobrar la resta del contracte i poder fitxar per un altre equip.

Per altra banda, hi ha entitats que es resisteixen a acomiadar els seus entrenadors encara que les coses no funcionin, precisament per no haver de fer front al seu sou de manera anticipada. Però oferint aquesta resistència el més normal és que l’equip no aixequi el vol. És el cas de la selecció anglesa de Fabio Capello. Algú creu que amb els mals resultats que està obtenint Anglaterra, Capello mereix seguir? Jo crec que el tècnic italià continua simplement perquè la Federació Anglesa considera que pagar-li la liquidació és massa car. I naturalment, Capello no dimiteix, sinó que espera a que el facin fora, perquè sinó es quedaria sense cobrar. Mentrestant, la selecció dels tres lleons segueix sense rascar bola.

La solució per evitar aquests escàndols és senzilla: establir lligams que es puguin rescindir en funció dels resultats. Per exemple, si l’objectiu del Barça és acabar entre els dos primers a la classificació, el contracte de l’entrenador blaugrana ha de dir “si a la jornada 20 l’equip no es troba entre els quatre primers, l’entrenador podrà ser destituït sense que suposi cap despesa pel club”. Desconec si aquest sistema ja el du a terme algun club (espero que sí), però donant un cop d’ull a la història més recent ens trobem amb casos com el del Madrid, que s’ha gastat un dineral pagant les liquidacions d’entrenadors com Schuster, Juande Ramos o Pellegrini. I no em consta que Mourinho hagi signat una clàusula similar a la que he mencionat.

El tècnic és sempre el més propens a ser cessat, perquè és més fàcil que marxi una persona que 22, però sembla que els clubs això no ho tinguin present.