
La temporada 2010-11 s’ha acabat. És hora de repassar els moments més significatius del curs i de fer una sèrie de valoracions:
Aviat es dirà Zamora de segon cognom: Víctor Valdés
Xiula més que un 'tribunero': Pinto
Ni un càncer ha pogut amb ell: Abidal
És solidari dins i fora el camp: Carles Puyol
Ha aparegut més a les revistes del cor que als diaris: Piqué
Alguns segueixen pensant que fa teatre: Dani Alves
És un fix de la infermeria: Milito
No és casualitat que s’hagi perdut els partits importants: Maxwell
Comodí però sense destacar enlloc: Adriano
És el monstre de Banyoles: Fontàs
Té molt de morro: Sergio Busquets
Ha descobert que és un magnífic central: Mascherano
És el jugador número 12: Keita
Ha fet mèrits perquè no vingui Cesc: Thiago
Es passen fins i tot la pilota d’Or: Messi, Xavi i Iniesta.
Es guardava el gol per Wembley: Villa
Treballa com ningú i marca quan cal: Pedro
Escalfa la banqueta: Bojan
Quan desequilibra es lesiona: Jeffren
Aprofita les relliscades de Marcelo: Afellay
Ens devia una i no va fallar: la plantilla del Barça.
L’Espanyol s’estira els cabells: Jonathan Soriano
Va guanyar al Barça però va baixar a 2a Divisió: l’Hércules
Fixa els horaris de les celebracions: Shakira.
Mai més pronosticarà un resultat: Sandro Rosell
Encara no ha vist la ‘Due dilligence”: Joan Laporta
Li falta un pin a la solapa: Johan Cruyff
Li han baixat el volum, però continua sent un pesat: Pep Callau
Va fer avançar l’últim tram del camí cap a Wembley: un volcà islandès.
Van estar a punt de donar la Lliga al Madrid: els controladors aeris
Venen sovint, no fos cas que a Madrid tinguin raó: els del control antidòping.
Triomfarà allà on vagi: Luis Enrique
‘Jefe’ a les sales de premsa: Mourinho
Que no es repeteixi mai més: l’empatx de clàssics
Esperem que arbitrin al Madrid: Ovrebo, de Bleckeere, Busacca, Fritz i Stark.
Molts diners per només guanyar una Copa: Madrid i Manchester City
Us trencarà els vostres béns més preuats: Sergio Ramos
Confon el futbol amb la lluita lliure: Pepe
S’ha convertit en el trofeu més important: el Pitxitxi
Han substituït els McDonald’s per Döner Kebab: al Bernabéu
És un filòsof incomprès: Valdano
No és ni Zidane ni Maradona: Pedro León
Titella mediàtica: Karanka
L'idolatren tant que sembla que encara jugui al Madrid: Raúl
No tindrà mai Mourinho d’entrenador: el Màlaga
Va començar a la Champions i va acabar a 2a: la Sampdòria
Jugarà l’Europa League des de la 2a Divisió: el Birmingham
Si no compra els àrbitres no guanya: la Juventus
Per fi ha superat al Liverpool en lligues: el Manchester United
Inexplicablement, s'hi segueix jugant la Supercopa: Estadi Louis II (Mònaco)
Ha reinventat el concepte “futbol aeri”: Tony Pulis
Primer, en català: Raül Agné
Quan perd s’ho pren amb esportivitat: Sir Alex Ferguson
Què se sent al marcar un gol?: Aranzubia
Encara no sap posar-se un peto: Balotelli
Allà on va guanya la Lliga, però mai la Champions: Ibrahimovic
Es va retirar amb la samarreta del Barça posada: Scholes
És l'adúlter amb més bon gust: Giggs
Farà cas del xiulet de l’àrbitre: Van Persie
Agafa la pilota a la seva àrea i anota a la porteria contrària: Beckford
N’han sortit de sota les pedres: simpatitzants del Depor
Ha estat l’espectacle de les llotges: Ali Sayed
Més emocionant per sota que per sobre: la Lliga BBVA
Van “netejar” Plaça Catalunya per celebrar la Champions: els Mossos
Ja no hi ha tan bon rotllo: a la ‘Roja’.
Sempre va amb els equips espanyols, sobretot si juga el Madrid: Sergio Sauca
Algun dia l’entendrem: Juanma Lillo
Segueixen sense trobar un talismà: els de Rac1.
No sé sobre què parlava abans que arribés Mourinho: la premsa
Vol que Guardiola plegui ja: la Central Lechera.
Millor gol: Rooney, de tisora, contra el Manchester City
Jugador revelació: Distin
Jugador més boig: Balotelli
Jugador més polèmic: Drenthe
Millor fitxatge: Chicharito Hernández
Pitjor fitxatge: Fernando Torres
Millors reforços hivernals: Giovani Dos Santos i Sturridge
Golejador més menyspreat: Benzema
Bluf de la temporada: Heurelio Gomes
Jugador més sobrevalorat: Luka Modric
Jugador Duracell: Park Ji Sung
Millor àrbitre: no existeix
Frase més repetida de la temporada: Por qué?
Partits que més m’han fet gaudir: Barça-Madrid i Everton-Blackpool
Millor frase: "Hem caigut moltes vegades com a equip i com a país, i ens hem aixecat" Pep Guardiola
No té prou temps per actualitzar el Racó Blaugrana i es va trencar la cama el dia del Madrid-Barça de semifinals de Champions: l’autor d’aquest bloc.
La meva memòria és limitada i no segueixo absolutament tot el que passa en el panorama futbolístic, de manera que segur que em deixo moltes coses. Podeu deixar comentaris si creieu que hi falta alguna cosa o no esteu d'acord amb mi.

11 comentaris:
Anàlisi complet i irònic en alguns casos. Aquesta a estat la temporada dels clàssics i dels rifirrafes entre Mourinho i el gran Pep. Visca el Barça i records!
Quina il·lusió trobar el blog actualitzat!! ;-))
En tens alguns de boníssims!! M'he fet un bon fart de riure! ;-)
"S’ha convertit en el trofeu més important: el Pitxitxi" :-D
Té permanent expressió d'acidesa d'estòmac: Florentino Pérez.
Però res, que t'he de renyar perquè, per poquet temps que tinguis, un post cada quinze dies si que el podries anar fent, eh?
Molt bo.
Crec que el millor fitxatge hivernal ha estat Baptista.
El payaso més mentider: Roncero
Han sortit de sota les pedres: simpatitzants de les seccions (en especial la de baseball)
Tu sí que en saps Albert!!!
Recupera't ben aviat, maco.
Salut!
Hola
home, menys mal que la ferida és menys amb una Champions ;)
Bé, un gran repàs, com sempre.
salutacions
Gran repás a la temporada. Salutacions.
N'has dit tantes que ara mateix (potser per l'hora que és!) no me'n ve cap més, però sí que et diré que penso que tenim criteris molt similars, estic d'acord amb tu en gairebé tot. Menció especial per això de que el trofeu més important és el pitxitxi, no he sentit a Roncero parlar de la Champions...
No sé, potser parlaria d'Eto'o (quina bèstia), de la desfeta del Bayern, de la mala educació de Wegner i de que segueix pescant als planters dels grans, del sorprenent Shalke04 en Champions, o fins i tot de que Peñarol torna a jugar una final de la Libertadores després de no sé quants anys (18?). Les que m'han passat pel cap.
Hosti Albert; quan t'hi poses, t'hi poses amb tota la pirotècnia verbal i anal·lítica que cal i més.
Titelles mediàtiques com Karanka poden trobar-se al diccionari en una altra entrada: pelele.
Necessitaria dos o tres dies per trobar-ne alguna altra. I dius que potser te n'has descuidat?
El millor resum de la temporada!
Grandisimo blog y grandisima entrada.
Un saludo desde http://lactualitatblaugrana.blogspot.com/
Molt d'acord amb el resum que ens fas de la temporada excepte en un punt: Luka Modric és un jugadoràs.
Fins aviat!
Publica un comentari