Sandro Rosell, fa molt de temps, va afirmar que seria genial que Guardiola es convertís en el nou Alex Ferguson. Potser ho va dir en el sentit que desitjava que l’entrenador de Santpedor es mantingués al capdavant de l’equip de futbol durant moltes temporades, però crec que ho va dir en el sentit de fer que Guardiola assumís el paper de mànager.Fos quina fos la seva intenció, tot i que al principi em va semblar una bona idea, crec que cap de les dues opcions anteriors són del tot adequades. La primera perquè si Guardiola, en només un parell de temporades entrenant el primer equip, ja s’ha quedat calb a causa del patiment i la tensió, no vull ni pensar què passaria si fos l’entrenador durant 20 anys. Per això opino que Guardiola abandonarà el seu actual càrrec en un màxim de tres temporades.
Tanmateix, la segona opció, que seria la d’atorgar-li al tècnic blaugrana la figura de mànager a l’estil britànic, tampoc no li correspon. Crec que un entrenador del Barça, per bo que sigui, s’ha de limitar a entrenar i a comunicar al club amb quins jugadors compta i quines posicions li agradaria reforçar quan acaba una temporada. I ja està. La resta de feina l’han d’enllestir el president, el director tècnic i els observadors de partits que pugui tenir el club.
Al futbol anglès, molts entrenadors exerceixen totes les funcions de l’equip, fins al punt que són ells els qui miren partits de diferents equips, analitzen quins jugadors els interessen, compten els diners que els proporciona el propietari del club per fitxar i, si és necessari, fins i tot negocien els traspassos. I no crec que sigui això el que busca el Barça, perquè seria concedir-li a l’entrenador massa responsabilitats i, a sobre, l’entrenador blaugrana perdria el temps en qüestions administratives enlloc d’analitzar el rival del cap de setmana.
Per això és tan important la figura del director tècnic. Amb un membre encarregat d’ajudar a l’entrenador administrativament parlant es garanteix, primer, que algú estarà pendent del mercat per si calen reforços. I després, que quan aquest entrenador deixi el club, hi haurà algú que vetllarà per mantenir l’estructura que ha de caracteritzar la plantilla blaugrana. Amb això vull dir que, si quan Guardiola deixi el club arribés Van Gaal (no vull ni pensar-ho), hi hauria una persona que impediria que l’holandès omplís el vestidor culer de compatriotes seus, perquè de fer-ho, quan Van Gaal deixés el club, hi hauria una massa jugadors inservibles pel següent tècnic.
A més, cal recordar que Guardiola (en gran part per culpa de Txiki), no ha sabut fitxar. Només cal veure el dineral invertit en apostes estrangeres com Hleb, Chygrinskiy o Ibrahimovic. En canvi, quan s’han incorporat al primer equip jugadors de la pedrera i han tingut continuïtat (Pedro i S.Busquets) o s’ha fitxat a futbolistes que ja coneixien la Lliga espanyola (Alves, Keita i Piqué), s’ha millorat el rendiment de l’equip. L’única excepció a la regla seria Martín Cáceres, que va jugar al Recre. El que acabo d’exposar també ens podria indicar que el més fàcil és que Villa triomfi i que si Guardiola no hagués passat pel filial abans d’entrenar al primer equip, tot hagués estat molt diferent.
