Qui sap on seré d’aquí a 8 anys. És més, qui sap si hi seré. Però un dels somnis de la meva vida és veure un partit d’un Mundial, m’és igual quin. I això sempre és més fàcil si aquesta competició te la porten a casa.Per aquest motiu el meu desig era que la candidatura triada per organitzar el Mundial del 2018 fos la formada per Espanya i Portugal. Això no només m’hagués permès poder assistir a un partit d’aquest torneig, sinó que també hagués anat bé per reformar el Camp Nou amb els diners de la FIFA i perquè la selecció espanyola accedís al Mundial directament, amb la qual cosa molts jugadors del Barça s’haguessin estalviat jugar els fatigosos partits de classificació.
Malauradament, com heu anat veient als diferents capítols que he publicat sobre la Història dels Mundials, el millor torneig de seleccions del món no és res més que un negoci. És per això que ser un país amb tradició futbolística no és una raó prou important per optar a organitzar una Copa del Món, i si no que ho preguntin a Anglaterra. Tenint en compte que els països triats per les edicions del 2018 i 2022 són Rússia i Qatar, el que ara suma vots és tenir gas i petroli. Així doncs, per veure un partit d’un Mundial no tindré més remei que agafar un avió o esperar un temps indefinit.
Però no vull tancar aquest escrit sense dir que trobo injustes les crítiques que s’han fet a la candidatura de Qatar. Crec que està bé que la FIFA doni oportunitats a països que no han organitzat cap esdeveniment d’aquest tipus. I més si el seu projecte té coses tan espectaculars com rebaixar les elevades temperatures a gairebé la meitat amb mitjans ecològics o desmuntar els estadis un cop finalitzat el torneig per reconstruir-los en països subdesenvolupats. L’única cosa que li faltarà a Qatar és una selecció digna. Però tenen 12 anys per “nacionalitzar” bons jugadors.
12 comentaris:
Completamente de acuerdo con lo que dices, especialmente con el último párrafo sobre Qatar.
Como supongo que peino más canas que tú, Albert, diré que yo sí tuvo la suerte de ver un partido de mundial, de aquel lejano 1982, un Alemania 4 - Chile 0 (para bien o para mal, no fui a aquel esperpento del Alemania-Austria de infausto recuerdo), y sí que es una experiencia interesante... Pero no pierdas la esperanza, que seguro que el tren del mundial volverá a pasar.
Eso sí, preocupante es que los clubes de la Liga se han quedado compuestos y sin dineros para reflotar su economía o reformar instalaciones, como en el caso de nuestro Barça...
Si me permites la inmodestia, diré que hablo largo y tendido del tema en mi blog... y menos inmodestamente, recomiendo la lectura del artículo de Marti Perarnau (http://martiperarnau.blogspot.com/2010/12/es-la-solvencia-financiera-estupido.html) al respecto...
Pels aficionats, el futbol és una passió, un sentiment. Pels que manen, un simple negoci. I sempre, a l'hora de triar un escenari, això és el que més compta.
El Guardiola també deu estar content. Tot el que toca es converteix en or! Dóna suport a Qatar... i organitzen el Mundial!
Sobre la candidatura ibèrica pel 2018, no em puc estar de dir que, llavors, com seríem ja independents, l'hauríem organitzat entre tres estats diferents...
A mi también me hubiera gustado ver el mundial aquí. De paso nos dejan dinerito y ayudan a nuestros clubes xDDD
Saludos.
Doncs jo ho trobo perfecte que ho hagin donat a Qatar i a Rússia. El món del futbol mou molts milions, és cert, però també treu moltes persones de l'abisme de la pobresa, la marginalitat i les depressions. Tot el que sigui promoure els valors de l'esport arreu ho trobo fantàstic. El futbol és molt gran.
Hola Albert
Indiferència total
salutacions
Crec que hem de tocar de peus a terra.
Si la FIFA és un gran poder i un gran negoci el llògic és que tingui voluntat i ambició d'ampliar-lo.
També es sabut que per tenir faves i més faves, s'han de plantar.
Això fa la FIFA muntant mundials a Africa, Asia i altres llocs dits emergents.
Europa ja és un client esclau.
Gigio
Dos apunts:
- Guardiola torna a guanyar Mourinho (Qatar guanya a Portugal).
- Aquí, per organitzar coses hem d'anar per lliure. Mira què li passa a Madrid amb les olimpiades!
Ýo tambien me quede con las ganas de que algun partido mundialista lo vieramos en directo desde el Camp Nou.Pero estos dirigentes del futbol español son unos ineptos........no son capaces de conseguir ni un mundial ni nada de nada.
Com en tots els aspectes de la vida el poder dels diners pot amb tot. Salutacions.
Jo volia que li toqués a la candidatura ibèrica perquè així tindrien un Mundial a casa i podriem renovar l'estadi. Guanyen els diners i Rússia i Qatar ho han aconseguit.
Uisss ara em renyaràs... però jo em vaig alegrar que Espanya es quedés sense... sóc com una criatura, ja ho sé :-)
Però és que la meva salut no hagués pogut suportar un nou atac d'ultranacionalisme hispànic si això s'hagués aconseguit hehehe
Bé, quan siguem independents ja n'organitzarem un nosaltres solets, home. Les seus seran molt a prop les unes de les altres (Nou Camp, Montjuïc, Cornellà-El Prat i algun altre remodelat hihi) i així en podràs veure més d'un :-))
Doncs per veure un partit del Mundial prefereixo haver d'anar a un altre país i aprofitar per fer turisme, que al Camp Nou ja hi he vist jugar el meu equip i la meva selecció. Tant Brasil com Rússia són viatges que es presenten factibles.
A més, qui sap si al 2018 Catalunya no pot presentar la seva pròpia candidatura...
Publica un comentari