La jugada decisiva

Un bon oponent, un àrbitre lamentable i un empat al marcador. El Barça ho estava intentant per tots els mitjans, jugant a un altíssim nivell, però la defensa del Villarreal era molt sòlida.

Per això, quan he vist que hi havia una falta favorable al Barça relativament a prop de l’àrea rival he pensat que era una bona ocasió per marcar. Encara que fos penjant la pilota a l’olla. Les jugades a pilota parada poden ser realment útils per desencallar els partits.

Però aleshores he vist que Xavi passava la pilota a Messi ràpidament, i que aquest tenia un rival massa a sobre com per poder provar el xut. “Ja està, ja hem deixat passar una bona oportunitat”, he pensat. El que no he tingut en compte és que es tractava, precisament, de Leo Messi. L’argentí n’ha tingut prou amb que hi hagués un company seu dins l’àrea (Pedro) que li fes dues parets consecutives per quedar-se sol davant del porter, superant així 5 rivals alhora en dècimes de segon. I un cop allà, ha definit amb la cama dolenta. Impressionant.

Qualsevol altre equip hagués xutat directament a porteria, hagués centrat la pilota a l’àrea, o hagués posat en pràctica una jugada assajada. Normalment el Barça ho fa així, però avui Villa i Messi ja ho havien provat des de lluny sense sort, i si alguna cosa té el Barça quan les coses no funcionen són alternatives com aquesta. De fet, els jugadors del Villarreal no han estat prou atents en la jugada del 2-1, però és normal, perquè no estan gens acostumats a que el seu rival opti per un camí tan complicat en aquest tipus de jugades.