No és més gran qui més ocupa

Podria haver publicat gran part de les idees que hi ha en aquest escrit fa molt de temps, però vaig preferir esperar a que s’acabés la temporada per veure si les coses canviaven. Malauradament, cada setmana que passava, els meus pronòstics eren més certs. Estic parlant d’Zlatan Ibrahimovic.

El davanter suec va començar marcant en molts partits seguits. No jugava bé, però marcava, i quan un davanter anota un gol a cada partit, poques coses se li poden recriminar. Unes quantes jornades després, però, Ibrahimovic va perdre gran part del seu olfacte golejador i, a més, va continuar amb el seu joc estàtic i passiu. Guardiola no es va atrevir a alinear a Bojan de titular perquè tenia por del caràcter del suec, però cada cop que Ibrahimovic fallava un gol cantat, que no pressionava o que no permetia la fluïdesa necessària perquè es desenvolupés el joc blaugrana, em venia a la memòria un davanter camerunès que, sense materialitzar totes les ocasions que tenia i malgrat estar un pèl boig, sempre ho donava tot sobre el terreny de joc. Aquest sí que no hagués acceptat mai ser suplent, però difícilment hagués existit algun motiu per deixar-lo a la banqueta.

Us convido a llegir aquest post que vaig fer abans de començar la temporada titulat “Ibra(timo)vic” perquè recordeu que jo ja us ho vaig dir. Que no podia ser que paguéssim tants diners per un personatge que està tant o més boig que Eto’o i que no pressiona ni la meitat. I més quan, per molt menys, es podia fitxar a Villa, que ha acabat sent un dels màxims golejadors de Primera i que per fi ha arribat a Can Barça. I pobre del que em vingui amb l’excusa que em posen molts: “però és que Guardiola no volia a l’Eto’o i l’única manera de fer-lo fora era fent aquest intercanvi”. Mentida. Eto’o podria haver anat perfectament al Manchester City, i sinó pregunteu-ho a J.Ferrer.

Veient que, tot i els seus gairebé 2 metres d’alçada, Ibrahimovic no ha triomfat i que per tant, s’ha trobat molt a faltar un Eto’o sobre el camp, la teoria del “no és més gran qui més ocupa, sinó qui més espai buit deixa quan se’n va ”, guanya més força que mai.

Ara mateix jo vendria a Zlatan sense pensar-m’ho dues vegades, i pel preu que realment val (màxim 5 milions €) si ningú no en vol pagar més. Com va dir el meu avi, que és un gran culer, “el fitxatge d’Ibrahimovic és com si compres un vi molt car i quan l’obres resulta que és dolent. Però enlloc de llençar-lo, com que és tan car, te’l beus igualment i t’agafa mal de panxa”. Companys, és això el que li passarà al Barça si es queda amb Ibrahimovic. En el seu dia li vam fer un contracte impressionant i, com que no ens el podrem treure de sobre, l’entrenador del Barça es veurà obligat a fer-lo jugar. I això farà que Villa hagi de jugar en una posició que no és la seva i ja la tindrem muntada.

Que consti que, un cop incorporat Ibra a la plantilla, vaig decidir que no li tindria mania, sinó que l’animaria, però és que arriba un moment que l’aixecada de camisa és massa gran. Si aquesta no arriba a ser la temporada de Messi, el Barça difícilment hagués lluitat per la Lliga.

Un altre aspecte negatiu i que pocs recorden és que, per culpa de negociar per Ibrahimovic, ens van encolomar també a Maxwell. I jo que pensava que Massimo Moratti no era un personatge massa intel·ligent... mireu-lo què content està amb el seu triplet. Aquest Barça és massa solidari.

Per acabar-ho d’adobar, l’intercanvi Eto’o-Ibrahimovic ha comportat que Mourinho ho hagi guanyat tot amb l’Inter i ara l’entrenador portuguès busca nous reptes. Fitxarà pel Madrid en les properes hores, i d'això també en tenen la culpa tots els culers que l'han odiat immerescudament. Culers, ens hem cavat la nostra pròpia tomba.