Tota acció sorprenent té el seu per què

Leo Messi va tornar una setmana abans de les seves vacances. La premsa, meravellada pel seu gest, es va desfer en elogis cap al ‘10’ del Barça. El que pocs s’esperaven era el veritable motiu pel qual va escurçar el seu període de descans: poder ser amb la seva selecció.

Demà Messi no jugarà davant l’Sporting de Gijón. Ni tan sols ho veurà des de la banqueta ni des de la graderia. El líder indiscutible d’aquest Barça es troba al seu país concentrat amb la selecció entrenada per Maradona.

Cal dir que Messi volia disputar sí o sí el partit del 5 de setembre per diversos motius. El primer, que es tracta d’un Argentina-Brasil. El segon, que no és un amistós ja que es tracta d'un partit de classificació pel Mundial. I el tercer, que el partit es disputa a Rosario, la ciutat que el va veure néixer.

Per tot el que ha fet Messi com a jugador del Barça, no se li pot negar una petició com li va fer a Guardiola per deixar de disputar un partit amb el Barça. Està clar que ha fet mèrits més que suficients per demanar una cosa així.

Però el que no ha d’oblidar el crack del Barça és que ja se li va permetre anar amb la seva selecció per jugar els Jocs Olímpics de Pekín l’any passat i que és el seu club i no pas la selecció del seu país, qui li paga el seu salari (que per cert es veurà augmentat en els propers dies). De manera que si un dia Guardiola li diu que no el deixa disputar un partit amb Argentina, Messi i Maradona hauran de respectar la decisió del de Santpedor sense queixar-se.

S’ha de dir que part de la culpa d’aquesta situació la té la FIFA, per organitzar aquests partits quan no toca (tot just començada la Lliga), però Dani Alves assistirà a la concentració amb Brasil igualment després de jugar contra els asturians.

Supercampions d'Europa!

En un partit travat, el Barça va obtenir una merescuda victòria contra el Shaktar Donetsk a la pròrroga amb un gol de Pedro (1-0).

El terreny de joc es trobava en pèssimes condicions i l’entrenador de l’equip ucranià, Lucescu, havia muntat una bona teranyina defensiva per anul·lar la zona de creació del Barça. És per aquest motiu que Xavi no va brillar com normalment, encara que no va fer un mal partit.

Les ocasions més clares les va tenir el Barça, que també va dominar la possessió de la pilota en major percentatge que el seu rival.

Però els minuts anaven passant i el Barça seguia igual, trepitjant camp contrari però sense sort de cara al gol en les poques oportunitats per marcar, mentre que els ucranians continuaven esperant el seu moment per donar la campanada en algun contraatac o bé a pilota parada. Amb aquesta dinàmica es va arribar a la pròrroga.

La tanda de penals s’apropava però al mateix temps, Pedro s’aproximava a l’àrea, feia una paret amb Messi, que li deixava la pilota en perfectes condicions i el canari l’enviava al fons de la xarxa. Fantàstic gol que va servir a Pedro per reivindicar-se un cop més i demostrar que pot ser útil jugant a les dues bandes.

Henry i Ibrahimovic no van tenir el dia i l’entrada de Bojan i Pedro va aportar frescor a l’equip. Messi va exercir de líder i no ho va deixar d’intentar, mentre que Dani Alves no parava de córrer pel lateral. Cal destacar a Puyol pel seu treball a darrere en moments vitals del partit.

Chygrynski, que va jugar amb el Shaktar tot i saber que ja havia fitxat pel Barça a falta dels últims detalls del traspàs, va fer un partit normalet i no ens va demostrar res, així que haurem d’esperar a veure’l amb la samarreta del Barça.

El "Ho haveu vist Team" iguala el Barça de les 5 Copes (encara que l’equip dels cinquanta en va aconseguir dues sense jugar) i ara només queda el Mundial de Clubs per superar-los.

Sorteig de la Champions: retrobaments i fred

Els participants de la Champions League d’aquest any ja coneixen els seus rivals i al Barça li ha tocat un grup més aviat fàcil però del qual no se'n pot refiar.
El grup F, a més del Barça, el formen l’Inter, el Dinamo de Kiev i el Rubin Kazan. Analitzem ràpidament els rivals de l’equip de Guardiola:

Inter de Milà: és el campió dels quatre últims scudettos malgrat que no acostuma a arribar massa lluny a la Champions League. Aquest any, però, s’ha reforçat molt bé. Mourinho, Motta i Eto’o tornen al Camp Nou i Diego Milito podrà saludar el seu germà. En canvi, Ibrahimovic i Maxwell tornen a Milà.

Dinamo de Kiev: és l’equip històricament més prestigiós d’Ucraïna i també és el campió de la lliga del seu país. La seva plantilla està formada per diversos brasilers però jo destacaria el davanter Milevskiy. Les condicions climatològiques poden influir en el partit de fora però a priori és un equip assequible pel Barça.

Rubin Kazan: va guanyar l’última lliga russa però és un equip inexpert en aquest tipus de competicions internacionals. Compta amb força jugadors estrangers, entre els quals hi ha César Navas, ex-jugador de Màlaga i Ràcing de Santander. Caldrà vigilar perquè ja sabem que a Rússia hi fa més fred que a la comunió del Pingu i el Barça es pot trobar amb camp en mal estat. A més, segons els grans experts, és un equip complicat amb la qual cosa els jugadors blaugrana no se’n poden refiar.

Pel que fa al Madrid, li ha tocat un grup complicadet però penso que no tindrà problemes per passar. Jugarà contra el Milan(retorn de Ronaldinho al camp on va ser aplaudit), l’Olímpic de Marsella i el Zúric.
El que sí que pot donar les gràcies a Butragueño (que treia les boletes dels grups) és el Sevilla, a qui li ha tocat un dels grups més fàcils. En altres grups hi haurà partits interessants com el Chelsea-Atlètic de Madrid o el Bayern de Munic-Juventus.

En el mateix esdeveniment s’entregaven els guardons als millors jugadors de l’anterior edició de la Champions.
Xavi i Messi han estat escollits com a millor migcampista i millor davanter respectivament, mentre que Valdés, Piqué i Iniesta s’han quedat sense premi. En realitat, com ja vaig dir fa temps, en un esport col·lectiu no fan falta premis individuals.

Ara només falta que comencin els partits per iniciar el camí cap al Santiago Bernabéu, on s’hi jugarà la final el dia 22 de maig de 2010.
La setmana que ve faré l’anàlisi del partit de la Supercopa, els meus pronòstics de la Lliga BBVA i opinaré sobre altres temes d’interés.

La Supercopa d’Europa: un desastre fins que no ho canviïn.

Les persones que hagin estat a Mònaco sabran que és un país bonic de visitar però que al mateix temps és un caos. Per la desorganització, les dimensions i la quantitat de gent que hi ha, aquest indret és el pitjor lloc per organitzar-hi un partit de futbol. Si ja és un merder sense ningú, quan hi ha un partit amb dues aficions estrangeres o un Gran Premi de Fórmula1, encara més.

A més, la ciutat té un sol estadi de futbol (Stade Louis II), que també és original des d’un punt de vista arquitectònic però on només hi caben 18.500 espectadors i a sobre té pista d’atletisme, és a dir, que gairebé tothom ho veu a peu de gespa, des d’on no es veuen coses com la línia de fons de l’altre costat.

De manera que ens trobem en un lloc desastrós i amb un estadi amb poquíssima capacitat i visibilitat.

Però la Uefa vol que la Supercopa d’Europa es disputi allà sí o sí, perquè així després del sorteig de la Champions ja no cal moure’s. És clar, per Platini i companyia és ben fàcil tallar el trànsit un moment i accedir sense problemes a l’estadi, i d’allà directes a la llotja a menjar canapès. El problema és que per la gran majoria d’aficionats, no és així.

La Supercopa europea s’hauria de disputar a doble partit, com es feia abans, un al camp de cada participant. Tot el contrari s’hauria de fer amb la Supercopa d’Espanya, que al quedar a prop d’ambdues aficions, es podria jugar a qualsevol camp espanyol.

Malauradament, fins que ningú no planti cara a la Uefa, un organisme amb dubtoses finalitats, tot seguirà igual.
Els culers que assisteixin amb cotxe al partit d’aquest divendres (o els que ja van assistir a la de fa tres anys) segur que em donaran la raó en tot el que he dit en aquest post.

Un altre que deixa plantat el seu equip

Joleon Lescott, un dels millors centrals de la Lliga Anglesa, acaba de fitxar pel Manchester City.
Lescott jugava amb l’Everton, però des de ja fa uns quants mesos, els multimilionaris del City el perseguien i ell, que té la seva residència a prop de Manchester i que va veure que podia cobrar força més i fitxar per un equip amb relatives opcions de lluitar pel títol de lliga, no va dubtar en voler pujar al tren dels nous rics.

El problema era que l’entrenador de l’Everton, David Moyes, no volia desprendre’s de cap de les seves estrelles per molts diners que li oferissin. Però malauradament, ha hagut d’acabar cedint. El jugador va pressionar fort, entrenant per sota de les seves possibilitats i deixant clar que volia fitxar pels “citizens”. Moyes no ha tingut més remei que deixar-lo marxar, ja que l’actitud del jugador no podia ser la que havia ofert en els últims dies.

Entre l’Everton i el Manchester City no hi ha una rivalitat especial però, un cop més, un jugador renuncia a complir el seu contracte per marxar a un altre equip que li paga més diners, forçant la seva marxa a base d’indisciplina.
Aquest estiu Xabi Alonso ha fet el mateix per anar al Madrid, Adebayor ha deixat l’Arsenal amb una acció similar i si féssim una llista de tots els “traïdors” del món del futbol, no acabaríem mai. Tot i això, no es pot comparar de cap manera amb casos com el de Figo.

El treball fet per Lescott a l’Everton ha estat fantàstic però aquesta manera de marxar no se li perdonarà mai a Goodison Park. De res no van servir els crits de “there’s only one Joleon Lescott” a l’estadi dels toffees en un partit amistós contra el Màlaga fa escassos dies, ja que aquest jugador ha demostrat que tampoc sent els colors. Això sí, ara l’Everton disposa d’uns 28 milions d’euros per fitxar, que ja va sent hora de fer alguna incorporació més.

En aquest bloc ja vaig parlar fa temps sobre la qualitat que té aquest jugador anglès, el qual pensava que seria un bon central pel Barça. Però Txiki segur que ni tan sols el coneix i segurament ens acabem gastant un dineral en Chigrynski enlloc de buscar algú més proper i més econòmic.

Com a curiositat, Lescott serà company de Sylvinho al Manchester City.

Campions de la Supercopa d'Espanya

Aquesta temporada intentaré fer unes anàlisis dels partits més profundes que anteriorment i, per això, no m’aturaré massa a escriure com han estat els gols i aquestes coses sinó que intentaré explicar més com ha anat el partit des del meu punt de vista.

Com que de l’anada de la Supercopa no en vaig escriure res, faré els dos partits entre Barça i Athletic alhora.

A San Mamés l’Athletic ho va intentar però, igual que al partit d’avui, van tenir molts problemes a l’hora de crear i això no els va permetre apropar-se massa a la porteria de Víctor Valdés. Malgrat que els bilbaïns es van avançar en el marcador, el Barça va ser molt superior i penso que podria haver marcat molts més gols. Pedro va deixar clar que és capaç de fer-ho molt bé jugant a la posició de Messi però crec que els diaris han exagerat molt les habilitats d’aquest canterà durant els últims dies. Una rosa no fa abril.

Avui s’ha disputat el partit de tornada i no hi ha hagut sorpreses. El debut d’Ibrahimovic en partit oficial ha estat força bo. Ha deixat pinzellades de la seva classe intentant rematades espectaculars i fent tocs d’esperó i ha combinat a la perfecció amb els seus companys. Tot i això, li falta mobilitat i pressionar més des de la primera línea. Per aquest motiu, m’atreveixo a pronosticar que, si quan venen els rivals forts, Ibra continua així de quiet o no li surten aquestes genialitats serà xiulat per una part de l’afició perquè al ser més alt se li noten més les errades i la manca de moviments.

Menció especial per al mig camp del Barça. No hi era Iniesta però Touré, Keita i Xavi han fet un partit molt complert. La defensa no ha desentonat i Maxwell ha demostrat que pot aportar força (sobretot en atac) malgrat que penso que encara no hem vist la seva millor versió.

El gol de Bojan m'ha fet molta gràcia perquè s'ha esperat molt a marcar quan tenia la porteria buida. Només li ha faltat ajupir-se i rematar de cap, com s'ha fet tota la vida al pati de les escoles.

Per cert, esperem que als nostres musulmans (Abidal, Keita i Touré)no els afecti el Ramadà o senzillament que ho deixin per quan es retirin.

En qualsevol cas, el Barça ja té un títol, encarrilat al partit d’anada jugant amb molts canterans, i ja ha jugat dos partits oficials (amb derrota al Gamper entremig) per anar agafant rodatge.

Anada: 1-2. De Marcos/ Xavi, Pedro
Tornada: 3-0. Messi (2), Bojan

A punt de començar

Durant aquest mes d’agost i a finals del mes de juliol s’han produit notícies força interessants: Com ja vaig avançar, la gent es va tornar boja el dia de la presentació d’Ibrahimovic i es va moure en massa cap al Camp Nou, amb arrencada de gespa inclosa per part d’alguns brètols.
A més, els pericos ja tenen la seva nova gàbia, encara que malauradament no podran comptar amb el seu capità Jarque. També ens ha deixat un personatge històric del futbol com és Sir Bobby Robson. La última notícia a destacar és que Romário torna al futbol.

Però del que en realitat volia escriure era de la pretemporada del Barça. A Londres vam poder veure que hi ha jugadors del filial que tenen grans possibilitats de fer-se un lloc en el primer equip. N’hi ha que ni tan sols havien jugat amb el Barça Atlètic i que ja han debutat amb “els grans” i ho han fet a un gran nivell, com per exemple Muniesa o Jonathan Dos Santos. En canvi, també vaig poder apreciar que tenim canterans que ja els podem vendre (amb el permís de Luis Enrique)perquè no ens seran útils en el futur.

A la gira pels Estats Units ja no teníem tants canterans però sí que hi havia els jugadors que tornaven més tard per culpa de les seleccions. La veritat és que va valer la pena despertar-se de matinada per poder gaudir del joc de l’equip blaugrana. Els partits de futbol, si els mires al migdia en diferit, perden la seva gràcia. El partit contra el Chivas de Guadalajara va ser gairebé tan intens com un partit oficial.

Aquest cap de setmana, però, el nostre equip torna a jugar un partit oficial. És un trofeu secundari (la Supercopa d'Espanya) i en principi Guardiola no podrà comptar amb alguns dels seus cracks. Això farà que jugadors que han destacat durant la pretemporada com Bojan, Pedro o Jeffrén tinguin l’oportunitat de demostrar que poden ser titulars quan se’ls necessiti. No estaria malament treure un bon resultat de San Mamés per tenir una tornada plàcida al Camp Nou i començar la temporada amb un títol.
Encara no hem vist debutar Ibrahimovic i falten reforços al mig del camp i en defensa. Veurem com acaba el tema Chigrynsky (ara sona Eboué) i si és viable recuperar a Cesc. Segur que aquesta temporada tornarem a gaudir d’un gran futbol.