Ibra(timo)vic

A falta de la confirmació, el Barça fitxarà al suec Zlatan Ibrahimovic. Abans que res, ja avanço que l'operació és una de les majors estafes que s’han vist al futbol després del fitxatge de Woodgate pel Madrid.
És un gran jugador però anem a analitzar per què l’hem fitxat:

-Eto’o és un perill pel vestuari.
-Villa és massa car.

Així doncs, Laporta i companyia, molt intel·ligents, han volgut unir les dues coses i fitxaran a:

-Una bomba de rellotgeria tan gran com Eto’o.
-Un jugador que costa Eto’o+cessió de Hleb+45 milions.

És que no veuen que amb els 45 milions aquests ja podíem fitxar el Villa, que està boig per venir, que és una garantia de gol, que coneix la Lliga, que parla castellà, que és amic de Xavi, Iniesta, Puyol,... i aleshores podíem vendre l’Eto’o per uns quants milions o quedar-nos-el.
L’única cosa positiva d’aquesta operació és que li donaríem el bielorruc del Hleb a l’Inter i ens el trauríem de sobre.

Recordo unes imatges de quan l’Inter va guanyar aquest últim scudetto: tothom aplaudint i animant a “Ibra” i ell passant de tot, buscant ser el pichichi i es va enfadar, en el partit de la celebració, amb l’afició i amb alguns dels seus companys. Ja us dic, Eto’o no és res al seu costat pel que fa al seu egocentrisme.

És per això que si se n’ha d’anar Eto’o perquè està boig, que no vingui Ibra. Això sí, si ve, segur que s’inflarà a marcar gols... igual que Eto’o. Ja sabeu, de concretar-se l'operació, el jugador es passaria a dir Ibra(timo)vic. El nom queda registrat pel Racó Blaugrana.

Història dels Mundials. Capítol 4: Brasil 1950

Si ens fixem en els anys dels Mundials veiem que entre 1938 i 1950 no hi ha cap torneig. Això és degut a l’esclat de la 2a Guerra Mundial.
Aquest cop el format va variar: es formarien quatre grups de quatre equips i jugarien només un cop entre els del mateix grup però al final només van acabar havent-hi 13 equips, que es van dividir igualment en quatre grups...
El campió de cada grup va entrar dins d’una lligueta, on el que aconseguís més punts en sortiria vencedor.
Aquesta lligueta la van disputar Brasil, Uruguai, Espanya i Suècia.
A l’últim partit, Brasil en tenia prou amb empatar per ser campiona. Tothom donava per feta la victòria local i ja estava tot preparat per celebrar-ho.

200.000 persones (dretes) van omplir Maracanà i fins i tot alguns jugadors uruguaians es veien perdedors abans del partit. L’única cosa que volien era que la derrota no fos excessiva. Però estimulats pel seu capità Obdulio Varela, els “charrúas” van saber remuntar un gol inicial dels brasilers i van imposar el silenci a Maracanà al marcar l’1-2. Uruguai va sortir increïblement vencedora d’un torneig que ja estava decidit.

Aquest cop hi ha moltíssimes anècdotes:
-L’idioma oficial d’aquest torneig va ser l’espanyol després d’acordar-ho la FIFA en un congrés.
-Alemanya va quedar exclosa d’aquest esdeveniment com a càstig per tot el que van fer els nazis. La Guerra també va marcar el fet que hi hagués 7 participants americans i només 6 europeus
-La selecció de la Índia va haver de renunciar perquè els membres d’aquesta selecció jugaven descalços i la FIFA obligava a jugar amb botes.
-Per primer cop es van lluir dorsals a les samarretes per identificar els jugadors.
-Els jugadors del Torino (millor equip italià en aquell moment) no van jugar aquesta Copa del Món perquè van morir en un accident aeri al 1949.
-Argentina va renunciar al Mundial per les seves males relacions amb la Confederació Brasilera de Futbol.
-Finalment Anglaterra es va decidir a participar en una Copa del Món i els inventors del futbol van disputar aquesta copa per primer cop.
-Va ser en motiu d’aquest Mundial que es va construir l’estadi més gran del món: Maracanà.